S'estan mostrant 106 resultats

Registre d'autoritat
Persona

Amat Ferré, Juan

  • MDB0199
  • Persona

Juan Amat Ferré és fill de Jacinto Amat. Va ser el primer dels germans en incorporar-se al negoci familiar Regalos Hugo Vinçon, l'any 1950. El 1968 va heretar el negoci familiar juntament amb el seu germà.

Amat, Jacinto

  • MDB0201
  • Persona

L'any 1949 Jacinto Amat va associar-se amb Hugo Vinçon, moment en què tanca la Sala Vinçon. Anys després, Hugo Vinçon va vendre la seva part del negoci a Jacinto Amat.
L'any 1967 mor Jacinto Amat i els seus fills, Juan i Fernando, hereten el negoci familiar.

Badrinas, Antoni, 1882-1969

  • MDB0017
  • Persona
  • 1882 /1969

Antoni Badrinas i Escudé (Terrassa, 1882 - Barcelona, 1969), nascut en una família d’industrials del sector tèxtil de Terrassa, va ser moblista, decorador, pintor i galerista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d'Arts i Oficis de Dresde (1908-1914). Casat amb Montserrat Vancells i Amat, filla del pintor Joaquim Vancells.

Com a decorador i moblista s’establí a Barcelona el 1920, creant un taller d'ebenisteria al carrer Neptú l'any 1921, i un altre al carrer Sèneca de Barcelona l’any 1930. L'any 1928 va obrir una botiga de mobles i sala d’exposicions a l’avinguda Diagonal, número 460, que restà oberta fins el 1937. Aquest any, durant la Guerra Civil, li va ser embargada la botiga i els dos tallers no es van tornar a obrir.

Badrinas va col·laborar amb artistes com Josep Obiols, que feia els dibuixos per a les aplicacions amb marqueteria, el tapisser Tomàs Aymat, el ceramista Josep Aragay o el pintor Joaquim Vancells. També va utilitzar les teles de Dufy en els seus projectes decoratius.

En la seva faceta com a moblista va executar principalment projectes de mobiliari i decoració d’interiors per a habitatges particulars i també per a locals comercials, d'empreses i d’institucions. Destaca la realització del mobiliari de la casa Sol i Mar de Caldetes, de la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (1929), la decoració de la botiga El Dique Flotante el 1930 (Premi Anual de l’Ajuntament de Barcelona) o del Gran Casino del Foment a Terrassa (1939).

L’obra d’Antoni Badrinas va ser present en nombroses exposicions i va guanyar diversos premis. L’any 1923, juntament amb l’arquitecte Lluís Bonet Garí, va participar a l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors. El seu projecte va ser seleccionat pel FAD formant part de la secció “Mobiliari i decoració de la llar humil”.

El 1925 va participar a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes de París, juntament amb el FAD, on va obtenir una medalla. A l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 va estar present en el Saló d’Artistes Reunits, exposant dos mobles. També en el 1er Saló d’Artistes Decoradors del FAD el 1936; i l’any 1947 a l’Exposición Nacional de Artes Decorativas, a Madrid, on guanyà una medalla a la secció d’Artes del Hogar.

Va ser el promotor i el primer president del Gremi d’Artistes de Terrassa, fundat l’any 1914, i composat per un grup plural d’artistes i professionals relacionats amb l’art.

Bastida, Asunción, 1902-1995

  • MDB0011
  • Persona
  • 1902 / 1995

Asunción Bastida Pibernat (Barcelona, 1902-1995), va dirigir una casa d'alta costura situada al Passeig de Gràcia 96, de Barcelona. El seu pare li va prohibir dedicar-se a la costura i no va ser fins que Bastida es va casar amb Marcelino Mases, que finalment va poder dedicar-se a la moda. Els seus primers passos en el món de la costura van ser el 1926 quan va obrir un negoci de gènere de punt a Barcelona, al carrer Girona. Va exposar a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, on es va donar a conèixer la moda feta a Catalunya. Més tard es va traslladar a la Gran Via, amb el nom "Modas Mases de Asunción Bastida", dedicada ja a l'alta costura. El 1934 va obrir una sucursal a Madrid. Va participar amb gran èxit a l'Exposición del Arte del Vestir de 1935, celebrada a Barcelona. Amb l'esclat de la Guerra Civil espanyola Bastida va tancar ambdós establiments. El 1939 va viatjar a Itàlia i va mantenir contacte amb les grans cases de moda de Milà i Roma. Va reobrir a finals de l'any 1939 el seu establiment a Barcelona, començant a presentar col·leccions de forma regular.

Va formar part de la Cooperativa de Alta Costura i va fer desfilades amb la resta dels associats a partir del 2º Salón de la Moda Española, celebrat a Barcelona a la Cúpula del Cine Coliseum. Va continuar tenint obertes dues seus, una a Barcelona i l'altra a Madrid, i també va fer desfilades regulars a Sevilla, essent una de les modistes més cèlebres de l'època juntament amb Pedro Rodríguez.|Va pertànyer al nucli dels anomenats Cinco Grandes de la Cooperativa de Alta Costura. En un moment de la seva carrera Bastida obtingué l'autorització de Christian Dior per a reproduir els seus models i poder-los firmar amb la marca Dior.

En l'àmbit internacional, la Cooperativa Bastida va presentar col·leccions als Estats Units durant la dècada de 1960, entre les quals destaca la de l'any 1963 a Miami i la de l'any 1965 a Nova York. Va treballar sovint creant vestuari per al cinema espanyol dels anys quaranta i cinquanta. Una de les seves principals troballes va ser la utilització del cotó i el lli en els vestits de nit i de festa, així com els brodats fantasiosos, influïts per la indumentària regional i pel modernisme català. De fet tenia la seu instal·lada a la que havia estat domicili del pintor Ramon Casas, al Passeig de Gràcia de Barcelona, on va respectar la decoració original de 1898.

La casa Bastida va ser una de les primeres en dedicar una secció a boutique i prêt-à-porter, que va denominar Asunción Bastida Sport. Amb la col·laboració del modista francès Jacques Heim, a la dècada de 1950 va crear una línia jove, anomenada Jeunes Filles.

Des de 1952 fins a 1968 va ser directora de la revista El boletín de la moda. El 1970 va tancar oficialment la seva casa de costura tot i que va continuar treballant amb el nom d'Asunción Bastida S. A. fins l'any 1975.

Blanc Armengol, Joan Antoni, 1940-

  • MDB0166
  • Persona
  • 1940-

Dissenyador industrial nascut a Tortosa l’any 1940. A partir de 1958 cursa estudis d'aparellador a Barcelona. A través del pintor Paco Todó entra en contacte amb arquitectes i altra gent de l'escena cultural de Barcelona i a exercir de professor a l'escola Elisava. Amb l'escissió d'aquesta, el 1966, seguirà la docència a la nova escola Eina on dirigirà el departament de disseny industrial fins el 1972. El seu interès pel disseny industrial neix quan desenvolupava treballs d'interiorisme per a alguns estudis d'arquitectura.

El 1962, gràcies a uns prototips de llums que havia creat, Miguel Milà el recomana per substituir-lo a l'empresa Tramo de la que n'acabarà sent propietari fins que la companyia s'integra al Grupo T. A Tramo desenvoluparà molts models i sistemes de llums així com la icònica prestatgeria mural T-99. El 1971 crea l'Estudi Blanc juntament amb Pau Joan Vidal i al que posteriorment s’incorporarà Oriol Blanc. L’estudi mantindrà la seva activitat fins el 2007. Produirà els seus treballs tant amb iniciatives empresarials pròpies (Diseños Blanc, Elements o Concepta) com amb altres editores de mobiliari, il·luminació, etc. (Disform, Metalarte, Scarabat, Lasentiu, Matías Guarro, Ossa, etc).

Durant els més de cinquanta anys de professió, els seus productes han estat guardonats amb diversos Premis Delta (1965, 1966), mencions, la selecció ADI-FAD 2003 o la selecció Fira de València (1987) entre d'altres. Actualment desenvolupa projectes didàctics al voltant de les matemàtiques i la seva vinculació amb el disseny, principalment al Museu de les Terres de l'Ebre.

Bofill, Maria 1937-

  • MDB0229
  • Persona
  • 1937 / 2021

Maria Bofill Fransí (Barcelona, 1937-2021) està considerada com una de les ceramistes més importants de Catalunya.
Va iniciar la seva formació a l’Escola Massana el 1953, on posteriorment va exercir com a professora (1969-2002). Entre el 1956 i 1961 va treballar en el prestigiós taller de Jordi Aguadé, i també va fer estades a diferents centres internacionals de recerca ceràmica com el Sunderland Polytechnic of Art and Design (1966-1967) o la Kyoto City University of Arts (1970).
Des del 1963 va participar en més de 120 exposicions col·lectives i més de 40 d’individuals, tant a Espanya, Europa, Japó, Mèxic o els Estats Units.
La seva obra està present en nombrosos museus i col·leccions d’Espanya, Europa, Estats Units, Japó i Corea.
Va ser membre de l’Acadèmia Internacional de la Ceràmica (Ginebra).

Bonamusa Homs, Antoni, 1929-2007

  • MDB0191
  • Persona
  • 1929 / 2007

Antoni Bonamusa Homs (Barcelona, 1929-2007) va ser un interiorista i dissenyador industrial català, reconegut pels seus projectes en espais públics de grans dimensions.

Les primeres incursions en el món del disseny es produeixen l’any 1943, quan comença a treballar a l’estudi Alarma realitzant feines d’interiorisme i escenografia. El 1951, amb l’aparellador Ramon Tomàs, funda l’estudi Bonamusa-Tomás, dedicat principalment a l’arquitectura, el disseny industrial i l’interiorisme.

Va participar en projectes nacionals i internacionals d’interiorisme d’oficines, hotels, entitats bancàries, hospitals, etcètera. És a la dècada dels anys 60, a partir d’una primera col·laboració amb el Grup Balañá realitzant l’interiorisme del cine Novedades, que Antoni Bonamusa esdevé l’interiorista i decorador d’una gran part dels cinemes de Barcelona creant un estil propi, testimoni del gust d’aquells anys.

De l’interiorisme en cinemes cal destacar el disseny de seients per a sales d’espectacles i auditoris que el van dur a una llarga col·laboració amb l’empresa Figueras Seating Europe SL (aleshores Industrias Figueras).

En el camp del disseny industrial, Antoni Bonamusa fou el creador d’una gran quantitat d’objectes relacionats amb l’habitatge i els equipaments comercials, com ara llums butaques, penjadors, papereres, cendrers, etcètera. Va col·laborar, com a assessor i dissenyador, amb empreses com El Ciervo Industrial, Vilagrasa SA, Industrias Figueras, AG, Biosca y Botey, Sistemas A.F. o Tramo

L’any 1970 va fundar el Grup Bonamusa juntament amb Joan Pinell i Ramón Castells, col·laboradors habituals. L’estudi va treballar principalment el disseny d’elements d’interiorisme i arquitectura (llums, mampares, mobles, manetes i tiradors, accessoris de bany, etc.).

Els productes d’Antoni Bonamusa han estat seleccionats i guardonats diverses vegades amb premis Delta de l’ADI-FAD, institució de la qual fou membre de la junta i vicepresident (1968-1969). Entre els seus dissenys cal destacar el tamboret Cúbica (1965), la cadira Amèlia (1967), el cendrer Delta (premi Delta de Plata l’any 1966), el llum 2030 (1969) i el cendrer paperera Drac (1994).

Calvera, Anna

  • MDB0230
  • Persona
  • 1954 / 2018

Capella, Juli, 1960-

  • MDB039
  • Persona
  • 1960-09-24 /

Juli Capella i Samper nasqué a Barcelona el 24 de setembre de 1960.

Casanovas Andiñach, Teresa

  • MDB0226
  • Persona
  • 1950 /

Teresa Casanovas Andiñach (Barcelona, 1950), pintora, escultora, orfebre i una de les destacades representants de la renovació de la joieria a Catalunya, és llicenciada en Belles Arts. Entre 1972 i 1982 va treballar al taller i l’estudi d’Aureli Bisbe. El 1990 es va establir pel seu compte. A més de la seva tasca docent en diversos centres, ha realitzat dissenys per a nombroses empreses (Atzara, Sho-El Pack, Aurispania) i ha participat en el projecte Acnode. Entre 1975 i 1992 ha exposat a Alemaya, Suècia, Japó i França.

Francesc Besses, 1929-2020

  • MDB0195
  • Persona
  • 1929-2020

Francesc Besses va néixer el 13 d’abril de l’any 1929 i va morir el 9 d’abril de l’any 2020.

Va estudiar al Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i va ser deixeble del decorador Santiago Marco, amb qui també va treballar. Posteriorment, va entrar a l’estudi d’Enric Cluselles (1949-1962), situat al carrer Aragó, juntament amb Jordi Gràcia. L’any 1962 va incorporar-se com a decorador i interiorista de l'ebenisteria Llorens.

Francesc Besses va realitzar un gran nombre de projectes a Barcelona, Vall d’Aran i Andorra: des d’oficines, habitatges particulars, segones residències fins a museus i biblioteques. Alguns dels seus projectes més rellevants han estat la primera joieria Capdevila (Pau Claris), dissenys per a Juper, Sala Lluís Companys de l'Ajuntament de Barcelona, primer Museu del Barça, Museu del Tabac d'Andorra, Banca Mora d'Andorra, seu de l'SGAE a Barcelona, el Conventet de Paco Godia, diversos elements de la Sala Tàpies de la Generalitat de Catalunya, Caixa d'Arquitectes, oficines de colònies Puig o la biblioteca Joan Miró de Barcelona.

Giralt-Miracle, Ricard

  • MDB0218
  • Persona
  • 1911 / 1994

Ricard Giralt Miracle (Barcelona, 1911-1994), dissenyador gràfic, tipògraf i impressor, va aprendre a dibuixar amb el seu pare, Francesc Giralt.

La seva trajectòria professional va començar a l'estudi Indústries Gràfiques Seix i Barral. Paral•lelament, va alternar aquesta feina amb els estudis de dibuix i pintura a l’Escola de la Llotja. Més tard, durant un temps, va haver de prestar servei militar, però quan va acabar va tornar a l’impremta Seix i Barral, on hi va treballar fins l’any 1947.

El 1947 va fundar Filograf. Institut d’Art Gràfic. En aquest estudi, Giralt Miracle es va desenvolupar com a impressor i com a tipògraf i grafista promovent una renovació en aquest àmbit amb la creació de diversos alfabets, com el Gaudí o el Xènius.

El 1953 va crear l'editorial PEN (Producciones Editoriales del Nordeste), amb Juan Eduardo Cirlot com assessor. Tot i així, encara que alguns dels llibres que van publicar van ser distingits per l'Instituto Nacional del Libro Español, aquesta iniciativa no va tenir èxit. Al llarg de la seva trajectòria professional, va col•laborar amb diversos editors i editorials: Josep Janés i Olivé, Lluís Miracle, l’Editorial Aymà, Rosa Regàs (per a qui va dissenyar portades de La Gaya Ciencia), Ediciones Destino, Ediciones Omega o la Editorial Noguer.

Ricard Giralt Miracle va rebre nombrosos premis i reconeixements com el Premi Delta d'Or de l'ADI-FAD per l'alfabet Gaudí, la Medalla d'Or del FAD, el Graphic Design Excellence Award de l'ICOGRADA o el Premio Nacional de Diseño del 1990.

Guardiola, Montserrat

  • MDB0225
  • Persona
  • 1936 /

Montserrat Guardiola i Farrés (Barcelona, 1936) és un dels màxims exponents de la renovació de la joieria catalana durant la segona meitat del segle XX, com a membre d’un corrent que va considerar la joia com a peça d’art i va introduir materials menys ostentosos però de més valor simbòlic.

Amb estudis previs de música, pintura, dibuix i modelatge, va començar la seva formació com a joiera al taller de Josep Maria Tunyi. Entre 1958 i 1966 la va completar a París, Barcelona, Pforzheim i Düsseldorf. Va obrir el seu propi taller a Barcelona el 1966 i, posteriorment, dues botigues (1984 i 1987). Ha estat membre fundador d’Orfebres FAD, entitat que va presidir els 4 primers anys.

Durant els Jocs Olímpics del 1992 va realitzar diversos encàrrecs per a diferents institucions oficials. El 1996 va col•laborar amb Ramon Oriol i Teresa Casanovas en el disseny de col•leccions de joieria per a diversos fabricants espanyols.

Entre 1971 i 1998 va realitzar més de 30 exposicions de la seva obra a diverses ciutats (Barcelona, Madrid, Nova York, Tòquio, Munic, París o Milà, entre d’altres).

Levi, Enrique

  • MDB0198
  • Persona

Enrique Levi va tenir un negoci d'importació de porcellana fina al carrer Rosselló 298-300. Entre 1936 i 1939, va vendre la seva part de l'empresa a Hugo Vinçon i va emigrar als Estats Units.

Marquina, Rafael

  • MDB0038
  • Persona
  • 1921-11-03 / 2013-06-04

Rafael Marquina i Audouard nasqué a Madrid el 3 de novembre de 1921 i morí a Barcelona el 4 de juny de 2013 a l'edat de 92 anys.

Matabosch, Núria

  • MDB0224
  • Persona
  • 1957 /

Núria Matabosch Ramon (Ripoll, 1957), membre del col·lectiu Positvra i donant del fons, es va formar a l’Escola Massana i a Florència. La seva obra es caracteritza per la voluntat d’experimentació amb nous materials i està present a diversos museus del món (Pforzheim, Kyoto i Dallas). Entre 1981 i 1993 va participar en un gran nombre d’exposicions col·lectives.

Milá, Miguel, 1931- (Creator)

  • MDB0135
  • Persona
  • 1931-

Dissenyador industrial i interiorista, nascut a Barcelona l'any 1931. Milá és un dels pocs dissenyadors espanyols de la primera generació que no és arquitecte. Malgrat això, inicia la seva carrera professional col·laborant al despatx dels arquitectes Federico Correa i Alfonso Milá, el seu germà. A finals dels anys cinquanta crea, amb dos socis més, l'empresa Tramo dedicada a la producció de llums i mobles. El 1960 funda el seu propi estudi dedicant-se principalment al disseny d'interiors i industrial. És soci fundador de I'ADI/FAD, i en va ser president els anys 1974-1976 i 1984-1985. Corn a tal va participar en nombrosos congressos de I'ICSID arreu del món. També ha estat president de I'ARQ-INFAD entre el 1996 i el 1998. El 1974 se li atorga la medalla del FAD. Compagina la seva tasca professional amb la docència a les escoles Eina i Elisava de Barcelona. Els seus productes han estat guardonats amb nombrosos premis i la seva feina va ser reconeguda amb la concessió del primer Premio Nacional de Diseño el 1987 i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya el1993.

Miserachs, Toni, 1942-

  • MDB0035
  • Persona
  • 1942-05-12 /

Toni (Ma Antònia) Miserachs i Ribalta va néixer a Barcelona el 12 de maig de l'any 1942. Va cursar estudis de Jardí d'Infància (cursos 1960-1961 i 1961-1962) i desprès, estudis de disseny gràfic en la segona promoció de l’Escola Elisava de Barcelona (cursos 1962-1963, 1963-1964 i 1964-1965). Va abandonar els estudis de disseny la primavera de 1965. Com a primer aprenentatge professional va treballar al Departament de Propaganda dels laboratoris farmacèutics Geigy, sota la direcció d'Yves Zimmermann, a qui havia tingut de professor a l'Escola Elisava, entre els anys 1963–1966. En el període 1966-1967 treballà a l'empresa Industrias Gráficas Francesc Casamajó. També treballà a l'empresa de perfumeria i cosmètica Lin Abart. L'any 1967 obrí el seu propi estudi de disseny, al carrer Bruc, 117, de Barcelona.

Fou membre fundadora de l’Agrupació de Comunicació Visual del FAD (1971) i membre fundadora de l’Associació de Dissenyadors Professionals (ADP), de la qual fou presidenta durant el període 1994 – 1997.

Antònia Miserachs estiguè lligada a la trajectòria de l’Escola Eina des dels seus inicis el 1967. Hi exercí, alternativament, de professora, cap del Departament de Disseny Gràfic, cap d’estudis, membre de la Junta Rectora i, finalment, de directora entre els anys 1996 – 1998. Impartí docència, també, a l'Escola Massana el curs 1975-1976.

Entre els seus treballs i clients podem destacar tant empreses públiques com privades. Com a clients d'empreses públiques trobem la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona o museus com el MACBA. Com a empreses privades, treballà per bufets d’advocats com Roca Junyent, la Cooperativa d’Arquitectes Jordi Capell, Miquel Rius (material de papereria, agendes Myrga), hotels (Torre del Remei i altres), Centro Galego de Arte Contemporáneo, Fundacions de la Caixa i del Banc Bilbao - Vizcaya. Fent treballs de disseny gràfic per al món editorial trobem entre els seus clients l’Enciclopèdia Catalana, l'Editorial Lumen, Ketres Editora, Edhasa o Edicions 62, entre d’altres.

Toni Miserachs es va especialitzar en disseny gràfic editorial. Les seves col·laboracions s'han portat a terme en tres etapes diferents: a “Cuadernos de Arquitectura”, a “Nuevo Ambiente” i amb llibres de temàtica especialitzada. Aquests abasten llibres de medicina, treballs amb l’Enciclopèdia Catalana, com la Història dels Rèptils, Biosfera etc. Així mateix, Toni Miserachs es va especialitzar en les portades de llibres.

L'any 1989 creà l'empresa Blanc de Fil, juntament amb Roser Giralt i Eulàlia Serra, dedicada al disseny tèxtil.

Tancà el seu despatx professional l'any 2009.

Montllor Puigvert, John, 1919-

  • xxx
  • Persona
  • 1919-

John Montllor i Puigvert, va néixer l’any 1919 a Estats Units d’Amèrica. Fill de Salvador Montllor i Pujal (Sabadell, 1886–1928) i de Concepció Puigvert i Budó i germà de Joseph i Peter Montllor.
Salvador Montllor i Pujal (Sabadell, 1886-1928) es va dedicar al comerç d'antiguitats entre Barcelona i Nova York. Tenia una tenda anomenada Galeria Montllor al carrer Freneria, núm. 5 i un magatzem al carrer Mercaders, 24 de Barcelona.
Josep Montllor i Pujal (1883-1960), germà de Salvador i Jaume, era antiquari i historiador i va emigrar als Estats Units l'any 1905, on es va establir. Es va dedicar al negoci de les antiguitats i va fundar, juntament amb els seus germans, la cadena d’establiments Spanish Antique Shop, amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona. Integrat al cercle dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del "Butlletí d'Informació. Comitè Cultural Català de New York" i participà en totes les activitats catalanes d'aquella ciutat.
Salvador Montllor i Pujal, entre els anys 1923-1925, es va dedicar a exportar objectes i peces d'art des de Barcelona cap als EUA per a les tendes que tenien els seus germans. L’any 1937, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, la família es va traslladar definitivament als Estats Units.
Els fills de Salvador Montllor, Joseph, John i Peter Montllor Puigvert, van ser membres molt actius en entitats catalanes als Estats Units: en el Centre Català de Nova York o el Comitè Català Antifeixista de Nova York. John fou també membre del Consell Nacional Català, delegat a Nova York d’Estat Català i membre de la Comissió Pro Front Nacional de Catalunya. A més, van ser continuadors del negoci d’antiguitats del seu pare.
John prengué part a la Segona Guerra Mundial, patí els bombardejos alemanys sobre Londres i participà en l’entrada aliada a París. En acabar la guerra treballà a la productora cinematogràfica Paramount Pictures dins el departament d’adaptació en espanyol i portuguès per a l’Amèrica Llatina, primer com a assistent de Joan Ventura i Sureda (1946-1960) i més tard com a cap (1960-1970). Entre 1970 i 1985 dirigí l’estructura comuna dels departaments d’adaptació de les productores fusionades Paramount, Universal Pictures, MGM i United Artists.

Montllor Puigvert, Peter, 1923-

  • xxx-1
  • Persona
  • 1923-

Peter Montllor i Puigvert, va néixer l’any 1919 a Estats Units d’Amèrica. Fill de Salvador Montllor i Pujal (Sabadell, 1886–1928) i de Concepció Puigvert i Budó i germà de Joseph i John Montllor.
Salvador Montllor i Pujal (Sabadell, 1886-1928) es va dedicar al comerç d'antiguitats entre Barcelona i Nova York. Tenia una tenda anomenada Galeria Montllor al carrer Freneria, núm. 5 i un magatzem al carrer Mercaders, 24 de Barcelona.
Josep Montllor i Pujal (1883-1960), germà de Salvador i Jaume, era antiquari i historiador i va emigrar als Estats Units l'any 1905, on es va establir. Es va dedicar al negoci de les antiguitats i va fundar, juntament amb els seus germans, la cadena d’establiments Spanish Antique Shop, amb botigues a Nova York, Palm Beach, Tampa i Barcelona. Integrat al cercle dels catalans residents a Nova York, fou un dels fundadors del "Butlletí d'Informació. Comitè Cultural Català de New York" i participà en totes les activitats catalanes d'aquella ciutat.
Salvador Montllor i Pujal, entre els anys 1923-1925, es va dedicar a exportar objectes i peces d'art des de Barcelona cap als EUA per a les tendes que tenien els seus germans. L’any 1937, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, la família es va traslladar definitivament als Estats Units.
Els fills de Salvador Montllor, Joseph, John i Peter Montllor Puigvert, van ser membres molt actius en entitats catalanes als Estats Units: en el Centre Català de Nova York o el Comitè Català Antifeixista de Nova York. John fou també membre del Consell Nacional Català, delegat a Nova York d’Estat Català i membre de la Comissió Pro Front Nacional de Catalunya. A més, van ser continuadors del negoci d’antiguitats del seu pare.
Peter fou un antiquari especialitzat en el renaixement espanyol i italià, en mobiliari i art decoratiu anglès i francès dels segles XVIII i XIX i en catifes perses i xineses.

Montllor, Salvador, 1886-1928

  • MDB0006
  • Persona
  • 1886 / 1928

Salvador Montllor i Pujal (Sabadell, 1886-1928) es va dedicar al comerç d'antiguitats entre Barcelona i Nova York. Va crear un establiment anomenat Galeria Montllor al carrer Freneria, núm. 5 i un magatzem al carrer Mercaders, 24 de Barcelona. Entre els anys 1923-1925, es va dedicar a exportar objectes artístics des de Barcelona cap als EUA per a les tendes que tenien els seus germans. L’any 1937, amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola, la família es va traslladar definitivament als Estats Units. Casat amb Concepció Puigvert i Budó, va tenir tres fills: Joseph, John i Peter Montllor Puigvert, els quals van ser continuadors del negoci familiar d'antiguitats.

Olivé Aleu, Xavier

  • MDB0217
  • Persona
  • 1948 /

Xavier Olivé (Barcelona, 1948) és dissenyador, interiorista, escenògraf, comissari d’exposicions i professor.

Com a professor, va impartir classes a l’Escola Eina durant vint-i-sis anys en les assignatures de comunicació, disseny gràfic, dibuix, aparadorisme, escenografia o espais efímers.

Com a interiorista, va rebre el premi FAD d’interiorisme l’any 1973 per la botiga Pintacsa i una Selecció FAD l’any 1981 pel restaurant Temporada Cafè.

En l’àmbit del disseny gràfic, va rebre diversos premis: el Premi Laus (1975), dues Plaques Laus (1975 i 1976).

Uns dels seus treballs més rellevants són els relacionats amb el camp del food design, del que en va ser pioner. Va organitzar un gran nombre d’esdeveniments i performances grastronòmiques i per a empreses del sector alimentari i de l’hosteleria.

Renart i Bosch, Dionís

  • MDB0033
  • Persona
  • 1852 / 1922

Escultor imaginer i decorador, nasqué a Tarragona el 1852 i morí a Barcelona el 1922. Fou el pare dels artistes Dionís i Joaquim Renart García. De jove s’associà amb Casimiro Llobet, amb qui va ennoblir l’art imaginar. Fou premiat en nombroses exposicions nacionals i estrangeres. Amant de la pintura sobre taula, trecentista i quatrecentista, volgué prosseguir amb aquell estil, ajudat pels seus dos fills. Col•laborà en nombroses activitats del Fomento de las Artes Decorativas, del qual en fou també president. Formà part com a jurat d’exposicions generals d’art i d’especialitats decoratives.

Renart, Joaquim, 1879-1961

  • MDB0031
  • Persona
  • 1879 / 1961

Joaquim Renart García (Barcelona 1879-1961), dibuixant i decorador, germà de l’escultor Dionís Renart. Es va iniciar artísticament en el taller de decoració i policromia del seu pare -Dionís Renart Bosch-, daurador i cisellador amb establiment obert al públic al barri gòtic barcelonès. Es va formar acadèmicament a l’Escola Llotja de Barcelona amb mestres com els pintors Torrescassana, Martí Alsina i Soler i Rovirosa.

Va treballar en el taller del seu pare, fins que es va establir juntament amb el seu germà per formar la societat Renart & Cia, ubicada al carrer Diputació, 271, de Barcelona, on es va dedicar a l’ofici de daurador i cisellador, mentre que el seu germà es va especialitzar en escultura. El treball col·laboratiu d’ambdós germans, donava com a resultat obres d’escultura policromada.

Altres facetes artístiques de Joaquim Renart van ser la de dibuixant d’ex-libris, en els seus anys de joventut, i la de col·leccionista d’art.

Renart va ser una persona molt activa socialment, vinculat a les principals associacions culturals i artístiques de la ciutat. Va ser membre fundador del Centre Artístic de Sant Lluc i del Foment de les Arts Decoratives, així com de l’Institut Català de l’Art del Llibre. Vinculat a l’Orfeó Català, va ser conservador i president del mateix els anys 1939-1950.

Ricard, André, 1929-

  • MDB0053
  • Persona
  • 1929

André Ricard (Barcelona, 1929), és un dels dissenyadors més importants i influents del nostre país. De formació autodidacta, es va interessar a partir dels anys 50 pel disseny i va entrar en contacte amb professionals de renom com Raymond Loewy que l’introduïren en el món del disseny. L’any 1958 creà el seu estudi a Barcelona sota el nom de Centro de Diseño Industrial. En el període 1975-1988 va treballar també en col•laboració amb el dissenyador gràfic Yves Zimmermann, creant ambdós el Estudio de Diseño Integral, que oferia serveis tant de disseny gràfic com de producte.

Ricard entén el disseny com una manera de canviar la qualitat de vida de les persones, mitjançant la millora funcional dels objectes, dotant-los, a més, d’un valor social, cultural i ètic molt important. Al llarg de la seva trajectòria professional, Ricard ha treballat i col•laborat amb empreses nacionals i internacionals amb dissenys que han traspassat fronteres, com el Cendrer Copenhaguen, l’ampolla Rania o les pinces de gel. Cal destacar especialment la seva llarga relació professional amb l’empresa Antonio Puig, per a la qual ha dissenyat una gran quantitat de flascons.

En l’àmbit institucional, cal remarcar la seva relació amb el moviment olímpic, en concret amb els Jocs Olímpics de Barcelona ’92, dissenyant el Dossier de la Candidatura Barcelona ’92 i la Torxa Olímpica, la seva obra més emblemàtica. També ha participat en altres projectes com el pebeter exterior del Museu Olímpic de Lausana o el testimoni de relleu dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Una de les facetes més conegudes del dissenyador, és la seva vessant teòrica i docent. Mitjançant publicacions (Diseño ¿Por qué?, Hablando de diseño o La aventura creativa), tallers, conferències i nombrosos articles periodístics, Ricard ha volgut transmetre un concepte de disseny vinculat a l’ètica de la utilitat i el pragmatisme. En aquest sentit, va ser responsable del Departament de Disseny de l’Escola Eina entre els anys 1993-1999, i membre de l’Art Center de Vevey, Suïssa.

També és conegut per la seva implicació en la promoció i consolidació del disseny en múltiples organitzacions i associacions, especialment del nostre país. És el cas de l’ADI/FAD (Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i el Disseny), de la qual en va ser un dels fundadors l’any 1960 i president entre 1972 i 1974. També va tenir un paper destacat a l’ICSID (International Council of Industrial Design), on va ser-ne vicepresident (1963-1967 i 1976-1979), i col•laborà activament en l’organització del seu Congrés de 1971 a Eivissa. Va ser president fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals) entre 1979-1980, membre del Comitè del Llibre Blanc del disseny a Catalunya l’any 1982, membre del Comitè Assessor COOB- Barcelona ’92 (1988-1992), vicepresident de la comissió permanent del BCD (Barcelona Centre de Disseny, 1990-1996), assessor de disseny del Comitè Olímpic Internacional (1993-1994) i membre fundador i president de l’entitat Design for the World (1998-2005). També ha estat Patró de la Fundació BCD (1990-1999), Patró de la Fundació Gas Natural (1992-1999), Patró de la Fundació Eina (1993-1999) i des de 1996 Patró de la Fundació Loewe. Des del 2000 és membre d’honor de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de l’any 2011.

El seu treball ha estat reconegut nacionalment i internacionalment i, entre d’altres, ha rebut el primer Premio Nacional de Diseño (1987), onze premis i seleccions Delta ADI/FAD i quatre Eurostars (premi al millor packaging europeu). Així mateix, ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), l’Ordre Olímpica atorgada pel Comitè Olímpic Internacional (1993), nomenat Chevalier des Arts et des Lettres i Chevalier de la Légion d’Honneur pel govern francès (1998) i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona l’any 2000.

Rovira, Pedro, 1921-1978

  • MDB0029
  • Persona
  • 1921-06-21 / 1978-08-17

Pedro Rovira i Planas va néixer a Badalona l'any 1921. De bon principi, i per influència de la seva família, va iniciar-se en els estudis de medicina, però aviat va començar la seva dedicació al món de la moda com a aprenent de sastreria.

L'any 1948 va obrir la seva pròpia casa de moda al número 11 de la plaça Gal·la Placídia de Barcelona. Tot i ser un renovador de la moda barcelonina, no va ser fins l’any 1964 quan la Cooperativa d’Alta Costura li va obrir les seves portes per formar-ne part com a membre. A partir de 1960 va començar a presentar les seves creacions arreu del món amb gran èxit.

Pedro Rovira no només va ser un creador d’alta costura sinó que, a més a més, va encetar una línia de moda prêt-à-porter a la dècada de 1970. També va crear la marca PR Difusión, associada a l’empresa Tejido Cadena.

Pedro Rovira va morir l'any 1978 i la seva firma va intentar continuar, encara que va tancar el 1979.

Sans, Pete, 1947-

  • MDB0155
  • Persona
  • 1947-

Dissenyador industrial, nascut a Barcelona el 1947. Inicia els seus estudis a la Hochschule für Gestaltung d’Ulm tot i que no arriba a finalitzar la carrera. Després de treballar en diversos sectors, el 1971 fa el disseny gràfic i edició de la revista experimental de fotografia PapelEspecial. El 1979 la productora Snark Design s’interessa per uns prototips seus i des d’aleshores es dedica al disseny, principalment de mobiliari i il·luminació. Els seus productes han estat editats per diverses empreses com Vapor, Santa & Cole, BD Ediciones de Diseño, o Calma, entre d’altres. El 1994 crea la seva pròpia productora, Petesans Sistemes Integrals S.L. Les seves peces han rebut diversos premis nacionals i internacionals, destacant la cadira de braços Coqueta (1987) o el llum Lamparaprima (1979).

Saurí Sirés, Antoni, 1871-1942

  • MDB0170
  • Persona
  • 1871-1942

Antoni Saurí Sirés, fill de Bonaventura Saurí i Filomena Sirés, va néixer a Barcelona el 25 d’octubre de 1871.

La seva formació en dibuix i gravat litogràfic va començar a l’Escola Industrial de Barcelona. Després, va aprendre pintura al centre de formació artística Escola Llotja.

La seva vida professional va ser prolífica en totes les vessants. Com a dibuixant, va destacar pels dibuixos per a llibres, brodats, enquadernacions de llibres, diplomes, pergamins i ex-libris. Dels pergamins que va treballar, els més destacats són el que va signar el rei Alfons XIII l’any 1904 i els dos pergamins que el capítol de la Catedral de Barcelona va dedicar als germans Girona. Dels seus dibuixos, els de la col•lecció de trenta-un dibuixos que il•lustren l’obra de Francisco Darder i Llimona, titulada “El conejo, la liebre y el lepórido”, són els més representatius; també els dos dibuixos amb vistes de Toledo que va fer per al Cardenal Reig, amic seu, i que van ser exposats a la Exposición Regional de Bellas Artes de l’any 1928.

La quantitat de material gràfic que va produir va ser gran: etiquetes comercials, logotips i cartells, entre d'altres. Però Antoni Saurí és especialment conegut pels dissenys de rajoles i de paviments hidràulics; en va fer per a algunes de les empreses més prestigioses del panorama espanyol i català, com l’empresa de Cartagena Fábrica de Pavimentos Hidráulicos de José Boti i la casa Orsolà, Solà y Cia de Barcelona.

Va gaudir de gran prestigi com a tipògraf, impartint cursos i conferències. Les conferències més destacades són les d’epigrafia i letrística. Va col•laborar amb la revista “Las Artes del Libro” de Barcelona i amb la “Gaceta de Bellas Artes” de Madrid, i va treballar per a la “Fundición de José Iranzo” on va realitzar els tipus Cleopatra i Versales Saurí.

La seva activitat en associacions va ser molt intensa. Va ser membre de l’Institut Català de les Arts del Llibre, de la junta de Govern del Centre d’Arts Decoratives, que va ser precursora del Foment de les Arts Decoratives (FAD), entitat de la qual va ser membre. A més a més, va ser soci fundador del Saló de Barcelona i soci del Centre Excursionista de Catalunya. També va formar part de l’Ateneu Barcelonès i de la Unió d’Ex-libristes Ibèrics per a qui en va realitzar l’ex-libris de l’any 1922.

Antoni Saurí va participar en exposicions i congressos. El 1910 es va celebrar la Exposición Española de Artes e Industrias Decorativas i va formar part del comitè executiu d’aquesta exposició. L'any 1911 va ser membre del jurat del Primer Congreso Nacional de las Artes del Libro. Va morir el 13 de setembre 1942.

Verdaguer, Maria

  • MDB0210
  • Persona
  • 1893 / 1994

El 1914, Maria Verdaguer Massana i Pio Vall Amblàs van fundar l’empresa Corsés Maria – Pio Vall, la primera empresa espanyola dedicada a la cotilleria i a la roba interior.

L’empresa va començar produint cotilles, sostens i faixes ventrals, distribuint els seus productes també fora d’Espanya. El taller de confecció estava situat a Tona (Barcelona). L'empresa va anar creixent però malgrat això, després de la guerra civil espanyola, es va acabar dividint en tres: Mariver, Artesanía Pio Vall i Géneros de Punto Pio Vall.

Més tard, van adquirir nova maquinària i van ampliar el negoci llogant una altra botiga a Barcelona i obrint-ne una de nova a Palma de Mallorca. Corsés Maria - Pio Vall va ser una empresa familiar. Felip Vall, el seu fill, que amb el temps es va convertir en un gran decorador i dibuixant, va portar gran part d'aquesta botiga de Palma i va participar en el negoci fent dissenys de brodats i dibuixos per a estampats.

Amb els anys, l’empresa va haver de reinventar-se i adaptar-se a les necessitats de cada moment, fabricant complements i centrant-se en la confecció de roba exterior de dona. Durant els últims anys d’existència, es van especialitzar en bruses, i de fet la botiga de Barcelona es va conèixer com «la casa de les bruses».

L'empresa va patentar diversos models de peces de roba: els primers models de sostenidors sota el nom de Pio Vall vora l'any 1940 i, posteriorment, ja trobem patents de sostenidors i cotilles sota el nom de Maria Verdaguer. Ella va inventar l’anomenat “sostén globo”, un patró que arrodonia la forma del bust femení. També va patentar diversos models de cotilles i un sistema per poder treure'n les barnilles.

El 1987, després d’una trajectòria de més de setanta anys, el negoci va tancar.

Resultats 1 a 100 de 106