S'estan mostrant 3115 resultats

Registre d'autoritat

B

B

B

Badrinas Mobles Moderns

  • MDB0015
  • Organisme
  • 1928 / 1937

Badrinas Mobles Moderns i Sala d’Exposicions va ser fundada per Antoni Badrinas a l’any 1928. Es va especialitzar en l’agençament d’habitacions, catifes, porcelanes, ceràmiques i teles estampades. Els tallers on realitzava els mobles es trobaven al carrer Neptú i a Dr Rizal. En la sala d’exposicions situada a la mateixa tenda va passar tota una generació d’artistes: Grau Sala, Opisso, LLauradó, Solanich, Rebull, Comelaran, Daura, Àngel Ferrant. Es dona a conèixer nous artistes com l’arpista Rosa balcells i la guitarrista Rosa Llobet, es donen conferències i s’organitzen tot tipus de manifestacions artístiques. A l’any 1937 amb la incautació i desballestament del taller, la sala d’art i la botiga de la Diagonal, no van tornar a obrir mai. Es clou un gran període d’Antoni Badrinas

Badrinas, Antoni

  • MDB0017
  • Persona
  • 1882 / 1969

Antoni Badrinas i Escudé va néixer el 3 de març de 1882 a Terrassa, Vallès Occidental, i va morir a Barcelona el 6 de febrer de 1969. Va tenir moltes facetes com artista, pintor, moblista i decorador i galerista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d'Arts i Oficis de Dresde (1908-1914). Es va casar amb Montserrat Vancells i Amat, filla del pintor Joaquim Vancells. El matrimoni es va traslladar a Barcelona a l'any 1920 on va establir la seva residència.

Com a pintor es va formar a la Terrassa del modernisme, al costat dels grans pintors de l’escola paisatgista com Joaquim Vancells i Pere Viver. Després marxà a Dresde (1910-1914) on va cursar estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts; allà va seguir els mètodes de l'escola i les tendències dels joves alemanys els quals feien un art impressionista amb certes modalitats fauves i rítmiques influïdes per Von Marées i de l'Hodler. Aquest moviment, definit com expressionisme, es va desenvolupar a Dresde entre 1905 i 1910 sota l’actuació del grup Die Brücke (El Pont), precisament els anys en que Antoni Badrinas va estar en aquesta ciutat.

La pintura de Badrinas va ser incompresa per la crítica de l’època, en aquells moments hi havia una lluita local entre la pintura germànica i la francòfila i l'art de Badrinas era germànic, però això no va impedir que fos un dels puntals de l’activisme noucentista a Terrassa. També va ser el promotor i el primer president del Gremi d’Artistes de Terrassa, fundat l’any 1914. El seu objectiu era crear un grup plural d’artistes, pintors i escultors, però també de músics, arquitectes, mestres d’obres o simplement de col·leccionistes i aficionats; seguint el mateix esperit de les associacions gremials alemanyes.

Com a decorador i moblista s’establí a Barcelona i fundà una botiga de mobles i sala d’exposicions anomenada A. Badrinas Mobles Moderns a l’avinguda Diagonal 460 (1928-1937). Abans però, obrí dos tallers d'ebenisteria l'any 1921 al carrer Neptú i el 1930 al carrer Sèneca, 9 i 11, al barri de Gràcia de la ciutat comtal. Segons Rafael Benet els mobles que sortien del taller portaven la marca de l’artista.
Antoni Badrinas sabia utilitzar els estils històrics del moment: isabelí, chippendale, el mallorquí amb novetats i amb qualitat, aquestes característiques satisfeien al client. Segons Rafael Benet, Badrinas sabia que la decoració és un art social, que el moble és arquitectura i que l'art de conjunts d'interiors és un art basat en la proporció, el ritme i l'harmonia.

Badrinas col·laborava amb especialistes com Josep Obiols que destacava per la seva sensibilitat en l’aplicació de la marqueteria, amb el tapisser Tomàs Aymat, el ceramista Josep Aragay, Rebull, Espinal o Vancells. També va saber harmonitzar les teles de Dufy en els seus mobles i en la decoració dels habitatges; els atorgava color i línia amb mesura i originalitat.

La característica principal dels seus mobles és un estil refinat que s’inspira en l’estil modern però al mateix temps incorpora elements propis de la tradició. Destaca la simplicitat de les formes amb el predomini de les línies rectes i les superfícies llises, on la proporció i l’equilibri entre les parts són de gran rellevància.

Per a l’execució del seus mobles utilitza fustes nobles, ben tallades, com per exemple la fusta de flandes. Respecte la marqueteria, la majoria realitzada per a Josep Obiols, empra fustes naturals, sense tinta d’anilina i partint del color de fons del moble.

Les fustes més habituals per obtenir harmonies de color són, respecte a la gamma de grocs: llimoner, erable, boix, carreto, peyrova, ipe i manduin. Per als roigs: caoba, perera, paduk, coral, amboine i tuia. Per als colors grisos: taronger d'Índies, noguera i l'erable gris. Pels torrats obscurs: la xicranda i l'amarant. Per al color verd s’empren la majagua, la magnòlia i el llorer; per últim el negre d'eben.
En les marqueteries de relleu Badrinas es serveix també de la policromia natural amb el mateix sentiment colorit conferint així a les seves marqueteries planes i de relleu uns tons molt vius. Per a l’acabat dels mobles de luxe utilitza el vernís de monyeca; ara bé, no solament realitzà mobles de luxe, sinó també mobles senzills, però sempre amb la marca pròpia de l'artista.

Antoni Badrinas va participar en nombroses exposicions i va guanyar diversos premis. L’any 1923, juntament amb l’arquitecte Lluís Bonet Garí, van participar a l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors, després que el seu projecte fos seleccionat pel FAD, principal exponent de les Arts Decoratives de Catalunya. El seu moble formà part de la secció “Mobiliari i Decoració de la llar humil”; era un tipus de moble en el que predominava la simplicitat de les formes i anava destinat a la classe obrera.
Uns anys més tard, a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes de París (1925), amb el FAD, Antoni Badrinas va obtenir la 2ª medalla. En aquesta ocasió va presentar un salonet-biblioteca presidit per un secreter amb marqueteria, realitzada per a Josep Obiols, col·laborador habitual en el disseny de la marqueteria dels seus mobles. Arran d’aquesta exposició, s’adoptà el nom d’art decó per denominar un estil original a França i Antoni Badrinas va ser-ne seguidor. A l’exposició Universal de Barcelona (1929) va participar al “Saló d’Artistes Reunits”.

L’any 1930 va guanyar el Premi Anual de l’Ajuntament de Barcelona amb la realització del mobiliari de la botiga del Dique Flotante a Portal de l’Àngel, actualment desapareguda. A l’any 1947 participà a “la Exposición Nacional de Artes Decorativas” al Retiro de Madrid.

Respecte als seus projectes com a decorador destaca la realització del mobiliari de la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona amb pintures de Josep Ma. Sert l’any 1929 i el 1936 va participar al 1er Saló d’Artistes Decoradors del FAD, inaugurant el nou local social de l’entitat a la Cúpula del Coliseo. A l'any 1939 va decorar el Gran Casino del Foment a Terrassa.

Antoni Badrinas com a galerista, col·leccionista i crític d’art va actuar des del seu establiment de l’avinguda Diagonal. La sala Badrinas, oberta abans de la Guerra Civil, va tenir un paper fonamental en la creació d’una cultura artística que anava relacionada amb un mercat consolidat d’art.

En una entrevista al diari "El Matí" el 21 de gener de 1931 Badrinas diu que la seva galeria d'art no és un espai per llogar-hi tothom, és un lloc que per iniciativa pròpia exposa pintura i escultura com a complement imprescindible en la decoració d'interiors per a mostrar als seus clients "allò que es mou a l'uníson del meu esperit i que ajuden a compondre l'harmonia dels nostres interiors".

En l’actualitat, l’obra d’Antoni Badrinas es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa de Mar; també a diverses col·leccions. Des de la seva mort només s’han realitzat dues exposicions homenatge a la seva figura: l’any 1970 a la Sala Rovira de Barcelona i a l’any 2003 a la Fundació Cultural de Caixa Terrassa, amb una selecció de la seva producció artística: pintura, mobiliari, projectes de decoració, així com una selecció de documents recollida pel seu fill Jordi Badrinas Vancells.

Badrinas, Antoni, 1882-1969

  • MDB0017
  • Persona
  • 1882 /1969

Antoni Badrinas i Escudé (Terrassa, 1882 - Barcelona, 1969), nascut en una família d’industrials del sector tèxtil de Terrassa, va ser moblista, decorador, pintor i galerista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d'Arts i Oficis de Dresde (1908-1914). Casat amb Montserrat Vancells i Amat, filla del pintor Joaquim Vancells.

Com a decorador i moblista s’establí a Barcelona el 1920, creant un taller d'ebenisteria al carrer Neptú l'any 1921, i un altre al carrer Sèneca de Barcelona l’any 1930. L'any 1928 va obrir una botiga de mobles i sala d’exposicions a l’avinguda Diagonal, número 460, que restà oberta fins el 1937. Aquest any, durant la Guerra Civil, li va ser embargada la botiga i els dos tallers no es van tornar a obrir.

Badrinas va col·laborar amb artistes com Josep Obiols, que feia els dibuixos per a les aplicacions amb marqueteria, el tapisser Tomàs Aymat, el ceramista Josep Aragay o el pintor Joaquim Vancells. També va utilitzar les teles de Dufy en els seus projectes decoratius.

En la seva faceta com a moblista va executar principalment projectes de mobiliari i decoració d’interiors per a habitatges particulars i també per a locals comercials, d'empreses i d’institucions. Destaca la realització del mobiliari de la casa Sol i Mar de Caldetes, de la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (1929), la decoració de la botiga El Dique Flotante el 1930 (Premi Anual de l’Ajuntament de Barcelona) o del Gran Casino del Foment a Terrassa (1939).

L’obra d’Antoni Badrinas va ser present en nombroses exposicions i va guanyar diversos premis. L’any 1923, juntament amb l’arquitecte Lluís Bonet Garí, va participar a l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors. El seu projecte va ser seleccionat pel FAD formant part de la secció “Mobiliari i decoració de la llar humil”.

El 1925 va participar a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes de París, juntament amb el FAD, on va obtenir una medalla. A l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 va estar present en el Saló d’Artistes Reunits, exposant dos mobles. També en el 1er Saló d’Artistes Decoradors del FAD el 1936; i l’any 1947 a l’Exposición Nacional de Artes Decorativas, a Madrid, on guanyà una medalla a la secció d’Artes del Hogar.

Va ser el promotor i el primer president del Gremi d’Artistes de Terrassa, fundat l’any 1914, i composat per un grup plural d’artistes i professionals relacionats amb l’art.

Resultats 101 a 200 de 3115