Badrinas, Antoni

Àrea d'identificació

Tipus d'entitat

Persona

Forma autoritzada del nom

Badrinas, Antoni

Forma(es) paral·lela(es) del nom

  • Badrinas, Antonio

Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles

Altra(es) forma(es) del nom

  • Badrinas i Escudé, Antoni
  • Badrinas y Escudé, Antonio
  • Antoni Badrinas
  • Antonio Badrinas
  • Antoni Badrinas i Escudé
  • Antonio Badrinas y Escudé

Identificadors per a organismes

Àrea de descripció

Dates d'existència

1882 / 1969

Història

Antoni Badrinas i Escudé va néixer el 3 de març de 1882 a Terrassa, Vallès Occidental, i va morir a Barcelona el 6 de febrer de 1969. Va tenir moltes facetes com artista, pintor, moblista i decorador i galerista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d'Arts i Oficis de Dresde (1908-1914). Es va casar amb Montserrat Vancells i Amat, filla del pintor Joaquim Vancells. El matrimoni es va traslladar a Barcelona a l'any 1920 on va establir la seva residència.

Com a pintor es va formar a la Terrassa del modernisme, al costat dels grans pintors de l’escola paisatgista com Joaquim Vancells i Pere Viver. Després marxà a Dresde (1910-1914) on va cursar estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts; allà va seguir els mètodes de l'escola i les tendències dels joves alemanys els quals feien un art impressionista amb certes modalitats fauves i rítmiques influïdes per Von Marées i de l'Hodler. Aquest moviment, definit com expressionisme, es va desenvolupar a Dresde entre 1905 i 1910 sota l’actuació del grup Die Brücke (El Pont), precisament els anys en que Antoni Badrinas va estar en aquesta ciutat.

La pintura de Badrinas va ser incompresa per la crítica de l’època, en aquells moments hi havia una lluita local entre la pintura germànica i la francòfila i l'art de Badrinas era germànic, però això no va impedir que fos un dels puntals de l’activisme noucentista a Terrassa. També va ser el promotor i el primer president del Gremi d’Artistes de Terrassa, fundat l’any 1914. El seu objectiu era crear un grup plural d’artistes, pintors i escultors, però també de músics, arquitectes, mestres d’obres o simplement de col·leccionistes i aficionats; seguint el mateix esperit de les associacions gremials alemanyes.

Com a decorador i moblista s’establí a Barcelona i fundà una botiga de mobles i sala d’exposicions anomenada A. Badrinas Mobles Moderns a l’avinguda Diagonal 460 (1928-1937). Abans però, obrí dos tallers d'ebenisteria l'any 1921 al carrer Neptú i el 1930 al carrer Sèneca, 9 i 11, al barri de Gràcia de la ciutat comtal. Segons Rafael Benet els mobles que sortien del taller portaven la marca de l’artista.
Antoni Badrinas sabia utilitzar els estils històrics del moment: isabelí, chippendale, el mallorquí amb novetats i amb qualitat, aquestes característiques satisfeien al client. Segons Rafael Benet, Badrinas sabia que la decoració és un art social, que el moble és arquitectura i que l'art de conjunts d'interiors és un art basat en la proporció, el ritme i l'harmonia.

Badrinas col·laborava amb especialistes com Josep Obiols que destacava per la seva sensibilitat en l’aplicació de la marqueteria, amb el tapisser Tomàs Aymat, el ceramista Josep Aragay, Rebull, Espinal o Vancells. També va saber harmonitzar les teles de Dufy en els seus mobles i en la decoració dels habitatges; els atorgava color i línia amb mesura i originalitat.

La característica principal dels seus mobles és un estil refinat que s’inspira en l’estil modern però al mateix temps incorpora elements propis de la tradició. Destaca la simplicitat de les formes amb el predomini de les línies rectes i les superfícies llises, on la proporció i l’equilibri entre les parts són de gran rellevància.

Per a l’execució del seus mobles utilitza fustes nobles, ben tallades, com per exemple la fusta de flandes. Respecte la marqueteria, la majoria realitzada per a Josep Obiols, empra fustes naturals, sense tinta d’anilina i partint del color de fons del moble.

Les fustes més habituals per obtenir harmonies de color són, respecte a la gamma de grocs: llimoner, erable, boix, carreto, peyrova, ipe i manduin. Per als roigs: caoba, perera, paduk, coral, amboine i tuia. Per als colors grisos: taronger d'Índies, noguera i l'erable gris. Pels torrats obscurs: la xicranda i l'amarant. Per al color verd s’empren la majagua, la magnòlia i el llorer; per últim el negre d'eben.
En les marqueteries de relleu Badrinas es serveix també de la policromia natural amb el mateix sentiment colorit conferint així a les seves marqueteries planes i de relleu uns tons molt vius. Per a l’acabat dels mobles de luxe utilitza el vernís de monyeca; ara bé, no solament realitzà mobles de luxe, sinó també mobles senzills, però sempre amb la marca pròpia de l'artista.

Antoni Badrinas va participar en nombroses exposicions i va guanyar diversos premis. L’any 1923, juntament amb l’arquitecte Lluís Bonet Garí, van participar a l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors, després que el seu projecte fos seleccionat pel FAD, principal exponent de les Arts Decoratives de Catalunya. El seu moble formà part de la secció “Mobiliari i Decoració de la llar humil”; era un tipus de moble en el que predominava la simplicitat de les formes i anava destinat a la classe obrera.
Uns anys més tard, a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes de París (1925), amb el FAD, Antoni Badrinas va obtenir la 2ª medalla. En aquesta ocasió va presentar un salonet-biblioteca presidit per un secreter amb marqueteria, realitzada per a Josep Obiols, col·laborador habitual en el disseny de la marqueteria dels seus mobles. Arran d’aquesta exposició, s’adoptà el nom d’art decó per denominar un estil original a França i Antoni Badrinas va ser-ne seguidor. A l’exposició Universal de Barcelona (1929) va participar al “Saló d’Artistes Reunits”.

L’any 1930 va guanyar el Premi Anual de l’Ajuntament de Barcelona amb la realització del mobiliari de la botiga del Dique Flotante a Portal de l’Àngel, actualment desapareguda. A l’any 1947 participà a “la Exposición Nacional de Artes Decorativas” al Retiro de Madrid.

Respecte als seus projectes com a decorador destaca la realització del mobiliari de la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona amb pintures de Josep Ma. Sert l’any 1929 i el 1936 va participar al 1er Saló d’Artistes Decoradors del FAD, inaugurant el nou local social de l’entitat a la Cúpula del Coliseo. A l'any 1939 va decorar el Gran Casino del Foment a Terrassa.

Antoni Badrinas com a galerista, col·leccionista i crític d’art va actuar des del seu establiment de l’avinguda Diagonal. La sala Badrinas, oberta abans de la Guerra Civil, va tenir un paper fonamental en la creació d’una cultura artística que anava relacionada amb un mercat consolidat d’art.

En una entrevista al diari "El Matí" el 21 de gener de 1931 Badrinas diu que la seva galeria d'art no és un espai per llogar-hi tothom, és un lloc que per iniciativa pròpia exposa pintura i escultura com a complement imprescindible en la decoració d'interiors per a mostrar als seus clients "allò que es mou a l'uníson del meu esperit i que ajuden a compondre l'harmonia dels nostres interiors".

En l’actualitat, l’obra d’Antoni Badrinas es troba als museus de Barcelona, Terrassa i Tossa de Mar; també a diverses col·leccions. Des de la seva mort només s’han realitzat dues exposicions homenatge a la seva figura: l’any 1970 a la Sala Rovira de Barcelona i a l’any 2003 a la Fundació Cultural de Caixa Terrassa, amb una selecció de la seva producció artística: pintura, mobiliari, projectes de decoració, així com una selecció de documents recollida pel seu fill Jordi Badrinas Vancells.

Llocs

Terrassa (1882)
Barcelona (1920-1966)

Estatus jurídic

Funcions, ocupacions i activitats

Com a pintor, Antoni Badrinas va ser un incomprès de la seva època. Es va formar a l’escola de Dresde i va seguir la tendència expressionista de l’època enlloc de formar part de l’escola francesa més impressionista i amb tendència a l’abstracció.

En canvi, com a moblista i decorador amb botiga pròpia de mobles i sala d’exposicions a l'avinguda Diagonal va ser un dels més importants de la seva època.

Els seus mobles es caracteritzen per un estil refinat que s’inspira en el modern però al mateix temps incorpora elements propis de la tradició. Predomina la simplicitat de les formes, les línies rectes i les superfícies llises, on la proporció i l’equilibri entre les parts tenen una gran importància. Els seus mobles utilitzen la marqueteria, dissenyada per a Josep Obiols, pintor, amic i col·laborador de l’artista.

Com a galerista, col·leccionista i crític d’art va actuar des del seu establiment de la Diagonal.

La sala Badrinas, oberta abans de la Guerra Civil, va tenir un paper fonamental en la creació d’una cultura artística vinculada amb un mercat d'art consolidat. Amb la confiscació i desballestament del taller, la sala d'art i la botiga de la Diagonal mai més es van tornar a obrir.

Mandats/Fonts d'autoritat

Estructura/genealogia interna

Context general

Àrea de relacions

Organisme relacionat

Badrinas Mobles Moderns (1928 / 1937)

Identificador de l'organisme relacionat

MDB0015

Tipus de relació

associativa

Dates de la relació

1928 / 1937

Descripció de la relació

Empresa-Propietari

Access points area

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Occupations

Àrea de control

Authority record identifier

MDB0017

Identificador de la institució

MDB

Regles o convencions

ISAAR (CPF), 2a ed. (2004)

Estat d'elaboració

Fi

Nivell de detall

Complet

Dates de creació, revisió i eliminació

Creació 24 gener 2013
Revisió 7 novembre 2014

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

Fonts

Notes de manteniment

  • Clipboard

  • Exporta

  • EAC

Matèries relacionades

Llocs relacionats