Persona

Badrinas, Antoni, 1882-1969

• Badrinas, Antonio, 1882-1969

• Badrinas Escudé, Antonio (Spanish painter and furniture designer, 1882-1969 ) [Union List of Artist Names. Getty Research Institute]

• Antoni Badrinas i Escudé
• Badrinas i Escudé, Antoni
• Antonio Badrinas
• Badrinas i Escudé, Antoni

1882 /1969

Antoni Badrinas i Escudé (Terrassa, 1882 - Barcelona, 1969), nascut en una família d’industrials del sector tèxtil de Terrassa, va ser moblista, decorador, pintor i galerista. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona i a l’Escola d'Arts i Oficis de Dresde (1908-1914). Casat amb Montserrat Vancells i Amat, filla del pintor Joaquim Vancells.

Com a decorador i moblista s’establí a Barcelona el 1920, creant un taller d'ebenisteria al carrer Neptú l'any 1921, i un altre al carrer Sèneca de Barcelona l’any 1930. L'any 1928 va obrir una botiga de mobles i sala d’exposicions a l’avinguda Diagonal, número 460, que restà oberta fins el 1937. Aquest any, durant la Guerra Civil, li va ser embargada la botiga i els dos tallers no es van tornar a obrir.

Badrinas va col·laborar amb artistes com Josep Obiols, que feia els dibuixos per a les aplicacions amb marqueteria, el tapisser Tomàs Aymat, el ceramista Josep Aragay o el pintor Joaquim Vancells. També va utilitzar les teles de Dufy en els seus projectes decoratius.

En la seva faceta com a moblista va executar principalment projectes de mobiliari i decoració d’interiors per a habitatges particulars i també per a locals comercials, d'empreses i d’institucions. Destaca la realització del mobiliari de la casa Sol i Mar de Caldetes, de la Sala de Cròniques de l’Ajuntament de Barcelona (1929), la decoració de la botiga El Dique Flotante el 1930 (Premi Anual de l’Ajuntament de Barcelona) o del Gran Casino del Foment a Terrassa (1939).

L’obra d’Antoni Badrinas va ser present en nombroses exposicions i va guanyar diversos premis. L’any 1923, juntament amb l’arquitecte Lluís Bonet Garí, va participar a l’Exposició Internacional del Moble i la Decoració d’Interiors. El seu projecte va ser seleccionat pel FAD formant part de la secció “Mobiliari i decoració de la llar humil”.

El 1925 va participar a l’Exposició Internacional d’Arts Decoratives i Industrials Modernes de París, juntament amb el FAD, on va obtenir una medalla. A l’Exposició Universal de Barcelona de 1929 va estar present en el Saló d’Artistes Reunits, exposant dos mobles. També en el 1er Saló d’Artistes Decoradors del FAD el 1936; i l’any 1947 a l’Exposición Nacional de Artes Decorativas, a Madrid, on guanyà una medalla a la secció d’Artes del Hogar.

Va ser el promotor i el primer president del Gremi d’Artistes de Terrassa, fundat l’any 1914, i composat per un grup plural d’artistes i professionals relacionats amb l’art.

Com a pintor, Antoni Badrinas va ser un incomprès de la seva època. Es va formar a l’escola de Dresde i va seguir la tendència expressionista de l’època enlloc de formar part de l’escola francesa més impressionista i amb tendència a l’abstracció.

En canvi, com a moblista i decorador amb botiga pròpia de mobles i sala d’exposicions a l'avinguda Diagonal va ser un dels més importants de la seva època.

Els seus mobles es caracteritzen per un estil refinat que s’inspira en el modern però al mateix temps incorpora elements propis de la tradició. Predomina la simplicitat de les formes, les línies rectes i les superfícies llises, on la proporció i l’equilibri entre les parts tenen una gran importància. Els seus mobles utilitzen la marqueteria, dissenyada per a Josep Obiols, pintor, amic i col·laborador de l’artista.

Com a galerista, col·leccionista i crític d’art va actuar des del seu establiment de la Diagonal.

La sala Badrinas, oberta abans de la Guerra Civil, va tenir un paper fonamental en la creació d’una cultura artística vinculada amb un mercat d'art consolidat. Amb la confiscació i desballestament del taller, la sala d'art i la botiga de la Diagonal mai més es van tornar a obrir.

AMDB

ISAAR (CPF): norma internacional sobre los registros de autoridad de archivos relativos a instituciones, personas y familias. traducción española de ISAAR (CPF): segunda edición. madrid: Ministerio de Cultura, 2004.

Final

• català

• llatí