Àrea d'identificació
Tipus d'entitat
Organisme
Forma autoritzada del nom
Casa Pallarols
Forma(es) paral·lela(es) del nom
Forma(es) normalitzada del nom, d'acord a altres regles
Altra(es) forma(es) del nom
- Can Pallarols
Identificadors per a organismes
Àrea de descripció
Dates d'existència
1842 / 1965
Història
L’any 1842 Josep Pallarols va fundar un establiment al carrer Consolat, núm. 19 de Barcelona. El 1887 el seu fill, Magín Pallarols Merly, va continuar amb el negoci Casa Pallarols, que posteriorment va passar a ubicar-se al Passeig de Gràcia, núm. 44. També va existir un taller al carrer Avenir, núm. 22 de Barcelona però el 1935 va desaparèixer a causa d'un incendi. Cap a l'any 1931 es va ampliar el negoci amb un local al carrer Consell de Cent, núm. 335-337 i, més endavant, també al número 339. El 1949 es va deixar lliure el local de Passeig de Gràcia.
El 1919 l'empresa va ser nomenada Proveïdor de la Reial Casa. Al maig de 1924 va anunciar-se l'agençament dels dormitoris, el despatx i la sala d’estar del Palau Reial de Pedralbes per l'empresa.
L’any 1948 es va tornar a fer l'agençament de diverses estances. Durant el mateix any la botiga va inaugurar uns nous locals per la necessitat d’espais per exposar els productes.
L'octubre de 1926 Magín Pallarols va cedir la direcció de l’empresa al seu fill Juan Pallarols Colomer, qui va ser gerent durant 10 anys.
L’any 1954 l’empresa va canviar de política i va deixar de ser distribuïdora de mobles per passar a dedicar-se únicament al mobiliari d’encàrrec i exportació. Uns anys després, però, es van tornar a ampliar les activitats de l’empresa. La seva activitat va finalitzar l’any 1965 amb la mort de Juan Pallarols.
Durant els seus anys d’activitat, la Casa Pallarols va rebre diversos premis: la Medalla d’Or de l’exposició de San Francisco de Califòrnia (1916), Gran Premi i Medalla d’Or de l’Exposició del Moble de Barcelona (1923), Gran Premi de l’Exposició Universal de Filadèlfia (1926) i Gran Premi amb Medalla d’Or de l’Exposició Internacional de Barcelona (1929).
A més, va dur a terme projectes de prestigi, com les dues instal·lacions del Palau de Pedralbes (1923 i 1948), la del Cercle del Liceu (1924), la de la Companyia Transatlàntica (1924), la de la Capitania General de Catalunya (1927), la del Palacio de Miraflores, residència del president de la República de Veneçuela (1929) o la de la Compañía General Española de Seguros (1954).
Llocs
Barcelona
Estatus jurídic
Funcions, ocupacions i activitats
La Casa Pallarols va dedicar-se al disseny i a la fabricació de mobles d’encàrrec, exportació i distribució.
Mandats/Fonts d'autoritat
Estructura/genealogia interna
Context general
Àrea de relacions
Organisme relacionat
Identifier of related entity
Tipus de relació
Dates de la relació
Descripció de la relació
Organisme relacionat
Identifier of related entity
Tipus de relació
Dates de la relació
Descripció de la relació
Access points area
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Occupations
Àrea de control
Authority record identifier
Identificador de la institució
MDB
Regles o convencions
ISAAR(cpf), 2a ed. (2004)
Estat d'elaboració
Fi
Nivell de detall
Complet
Dates de creació, revisió i eliminació
Creació 7 agost 2012
Revisió 6 novembre 2014
Idioma(es)
- català
Escriptura(es)
Fonts
Capsir, Josep. “Els Dormitoris Reials d’Alfons XIII de Borbó i Victòria Eugènia de Battenberg al Palau de Pedralbes” [en línia]. En: Estudi del moble : revista de l'Associació per a l'Estudi del Moble. [Consulta: 13-07-2012].
La Hemeroteca de La Vanguardia desde 1881 [en línia] http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/ [Consulta: 21 de febrer de 2012]