Col·lecció C-01 - Col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny de Barcelona

Codi de referència

ES ES MDB C-01

Títol

Col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny de Barcelona

Data(es)

  • [entre 1850 i 1981] (Creació)
  • [Predomina 1850-1929] (Creació)
  • [entre 1850 i 1981] (Agregació)

Nivell de descripció

Col·lecció

Volum i suport

810 positius fotogràfics; 2 àlbums; 2 fitxers digitals; 1 document textual

Nom del productor

(1961-2012)

Història administrativa

La formació d’una col•lecció d’indumentària i peces tèxtils comença l’any 1902 amb la inauguració del Museu d’Art Decoratiu i Arqueològic ubicat a l’edifici de l’antic arsenal de la Ciutadella. Trenta anys després, el 18 de desembre de 1932, tenia lloc la inauguració del Museu de les Arts Decoratives, al Palau de Pedralbes. Entre les moltes col•leccions de les diverses arts que s’hi mostraven cal recordar el que s’anomenà «hall de la indumentària»: a les seves sales s’hi podien veure no tan sols vestits sinó també complements i accessoris, com ara ventalls, guants, calçat, rellotges personals, joies i retrats en miniatura, peces totes elles procedents de l’antic fons de la Junta de Museus.

El febrer de 1935 la col•lecció va créixer notablement amb la incorporació d’un fons molt important d’indumentària donat pel col•leccionista Manuel Rocamora i Vidal. Comprenia un total de 294 objectes, entre vestits, complements i accessoris, als quals s’afegiren poc després 77 més. L’any 1935 també ingressà al Museu un vestit de festa femení de Lagartera (un conjunt de 21 peces) donació del decorador Santiago Marco, aleshores president del Foment de les Arts Decoratives. Així mateix el 1934 Joan Artigas–Alart Casas va llegar a la Junta de Museus una col•lecció de 32 mantons de Manila. Uns anys després tot plegat hauria de passar a formar part del Museu Tèxtil i d’Indumentària.

Tanmateix el nou Museu de les arts Decoratives, nascut sota les directrius i l'impuls de Joaquim Folch i Torres —aleshores director dels Museus d'Art de Barcelona i un dels grans museòlegs europeus del seu temps—, ben aviat havia de patir, com tot el país, les conseqüències de la Guerra civil. Un cop acabada la guerra, del 1939 al 1949 el Museu conservà emmagatzemades les seves col•leccions al Palau Nacional de Montjuïc, atès que la seu del Palau de Pedralbes passà a mans del general Franco per al seu ús privat.|L’any 1949 el Museu es traslladà i fou inaugurat novament al Palau de la Virreina, propietat de l’Ajuntament de Barcelona des de poc abans. Del 1949 al 1985 les col•leccions creixeren de manera molt notable. S’havien incrementat gràcies a moltes donacions i llegats de famílies barcelonines, i també a les adquisicions municipals destinades a cobrir alguns buits. En aquell període les seccions d’Indumentària i de Ceràmica varen créixer de tal manera que exigiren més espai. Per això finalment s’independitzaren del «museu mare», passaren a tenir seus pròpies i esdevingueren museus monogràfics.

Aquest fou el cas del Museu Tèxtil i també del Museu d’Indumentària–Col•lecció Rocamora, instal•lat al Palau del Marquès de Llió el 1969. La història d’aquests dos museus va néixer amb les col•leccions de teixits antics producte de donacions del final del segle xix —Llegat Martorell (1882), Pompeu Gener (1892)— que l’any 1932 s’integraren, amb altres donacions de primers del segle xx —Josep Pascó (1913), Francesc Miquel i Badia (1914), Gaspar Homar (1918)—, en el Museu de les Arts Decoratives. Després de la Guerra Civil els seus fons van ser traslladats i preservats al Palau Nacional de Montjuïc fins al 1949, en que es començaren a ordenar i restaurar algunes col•leccions tèxtils dels museus d’art. L’any 1951 van ser traslladades a un espai de l’antic Hospital de la Santa Creu, on es van dipositar també d’altres del Palau de la Virreina, i el 1961 s’inaugurà el Museu Tèxtil —de teixits antics— a la seu de l’hospital esmentat.

Quant a les col•leccions d’indumentària del Museu de les Arts Decoratives, l’any 1969 el gran col•leccionista Rocamora, que ja havia fet una important donació el 1935, en féu una de nova que contribuïa a enriquir el Museu de manera molt significativa, atès que la col•lecció Rocamora de vestits i complements dels segles xvi al xx, unes 3.500 peces, era molt completa i altament reconeguda per la seva qualitat. L’ampliació del fons comportà la ubicació al Palau del Marquès de Llió, al carrer de Montcada, amb el nom de Museu d’Indumentària–Col•lecció Manuel Rocamora. Aquell mateix any el Museu d’Indumentària i el Museu Tèxtil restaren sota una mateixa direcció.

El 1971 el Museu Tèxtil es traslladà definitivament al Palau del Marquès de Llió i posteriorment s’hi van portar les col•leccions antigues que encara restaven custodiades al Palau Nacional. L’any 1982 el Museu Tèxtil i el Museu d’Indumentària–Col•lecció Manuel Rocamora es fusionaren i en sorgí el Museu Tèxtil i d’Indumentària. Als anys noranta, sota la direcció de l’intel•lectual i arquitecte Oriol Bohigas, aleshores regidor de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, s’inicià el procés de reflexió sobre el futur dels museus de les arts de l’objecte, entre els quals el Museu Tèxtil i d’Indumentària. Mentrestant, el 1993 s’hi inaugurà una renovada instal•lació de les col•leccions.

Finalment, consolidat el projecte i mentre es construïa la seu del nou Museu del Disseny de Barcelona a la Plaça de les Glòries, l’any 2008 el Museu Tèxtil i d’Indumentària es traslladà al Palau de Pedralbes, seu ja aleshores del Museu de les Arts Decoratives i del Museu de Ceràmica. Quan va tornar a obrir les portes al públic ho va fer amb una exposició permanent que duia per títol El cos vestit i aportava una renovació conceptual en l’estudi de la col•lecció.

Amb motiu de l’obertura del Museu del Disseny de Barcelona el 2014 es van aplegar en un projecte comú les col•leccions del Museu de les Arts Decoratives, el Museu de Ceràmica, el Museu Tèxtil i d’Indumentària i el Gabinet de les Arts Gràfiques.

Institució arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

La col·lecció de fotografia antiga relacionada amb indumentària aplegada pel Museu del Disseny de Barcelona va passar a ser custodiada pel Centre de Documentació del Museu del Disseny l'any 2010.

Abast i contingut

La col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny comprèn fotografies de gènere costumista i, majoritàriament, retrats. Es tracta de retrats d’estudi de fotògrafs diversos, molts d’ells individuals, de dones, homes i nens, la majoria dels quals són anònims. El format que té més presencia és la targeta de visita, encara que també hi han exemplars de targeta cabinet, boudoir i imperial.|Aproximadament 600 fotografies ens han arribat com a exemplars solts i unes 200 estaven instal·lades en dos àlbums. Els àlbums són un bon exemple de col·lecció d'aquesta tipologia de document gràfic, molt comú en la segona meitat del segle XIX fins a la segona dècada del segle XX.|Majoritàriament, les imatges estan fetes per fotògrafs establerts a Barcelona, principalment dels estudis Fotografia Española, Rovira y Durán, Napoleon, Pujada y Compañía i Gustavo Larauza. N’hi ha també procedents d’altres indrets d'Espanya i de la resta d’Europa. Cal destacar l’existència de fotomuntatges obra d’André Adolphe Eugène Disdéri, coneguts com a mosaics.

Valoració, destrucció i programació

Tots els documents són de conservació permanent.

Ingressos

Sistema d'organització

La col·lecció es compon de 16 unitats compostes i 851 unitats simples. Les unitats simples que formen una composta responen a retrats d’una mateixa persona fets en la mateixa sessió o a un conjunt de fotografies instal·lades originàriament en un mateix contenidor.

La col·lecció s'ha classificat segons un quadre de classificació creat ex professo. S'han creat dos agrupacions: fotografies soltes, fonamentalment de retrats, i àlbums. Les fotografies soltes s'han classificat pel seu contingut iconogràfic i les classes amb més unitats (els retrats), per procedència geogràfica del fotògraf i, finalment, pel nom del fotògraf.

El quadre de classificació resultant és el següent:

01 Fotografia costumista i retrats
01.01 Belles Arts
01.02 Indumentària tradicional
01.03 Retrats
01.03.01 Personatges públics
01.03.01.01 Barcelona
01.03.01.02 Madrid
01.03.01.03 Resta d'Europa
01.03.01.04 Lloc desconegut
01.03.02 Dones
01.03.02.01 Espanya
01.03.02.01.01 Catalunya
01.03.02.01.01.01 Fotografía Española
01.03.02.01.01.02 Larauza, Gustavo
01.03.02.01.01.03 Moliné y Albareda
01.03.02.01.01.04 Napoleon
01.03.02.01.01.05 Pujada y Compañía
01.03.02.01.01.06 Rovira y Durán
01.03.02.01.01.07 Rovira y Durán/Fotografía Universal
01.03.02.01.01.08 Altres fotògrafs
01.03.02.01.02 Madrid
01.03.02.01.03 Resta d'Espanya
01.03.02.02 Europa
01.03.02.02.01 França
01.03.02.02.02 Resta d'Europa
01.03.02.03 Fora d'Europa
01.03.02.04 Lloc desconegut
01.03.03 Homes
01.03.03.01 Catalunya
01.03.03.01.01 Fotografía Española
01.03.03.01.02 Napoleon
01.03.03.01.03 Pujada y Compañía
01.03.03.01.04 Rovira y Durán
01.03.03.01.05 Altres fotògrafs
01.03.03.02 Madrid
01.03.03.03 Resta d'Espanya
01.03.03.04 França
01.03.03.05 Lloc desconegut
01.03.04 Nens
01.03.04.01 Espanya
01.03.04.01.01 Barcelona
01.03.04.01.02 Madrid
01.03.04.01.03 Resta d'Espanya
01.03.04.02 Fora d'Espanya
01.03.04.03 Lloc desconegut
01.03.05 Grups
01.03.05.01 Espanya
01.03.05.01.01 Catalunya
01.03.05.01.02 Resta d'Espanya
01.03.05.02 Fora d'Espanya
01.03.05.03 Lloc desconegut
02 Àlbums de targetes de visita
02.01 Àlbum d'Enrique Pastor Bedoya
02.02 Àlbum de targetes de visita

Condicions d'accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Condicions de reproducció

Qualsevol persona pot obtenir reproduccions dels documents que siguin de lliure accés sempre que aquest no estigui limitat per l’estat de conservació, per acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o per l’existència de dades protegides per la legislació vigent. La reproducció es farà d’acord a l’establert en la Llei de Propietat Intel·lectual en els documents en que aquesta sigui d’aplicació. Per a la reproducció de qualsevol tipus de document, tant per a ús privat com públic, es requereix la sol·licitud prèvia de l'interessat i l'autorització expressa i per escrit del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Idioma del material

  • alemany
  • anglès
  • català
  • espanyol
  • francès
  • italià

Escriptura dels documents

  • llatí

Nota sobre les llengües i escriptures

Predomina el castellà i el francès.

Característiques físiques i requeriments tècnics

L'estat de conservació de la col·lecció és bo.

Instruments de descripció

Existència i localització dels originals

Originals custodiats al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Existència i localització de reproduccions

Els documents de la col·lecció van ser digitalitzats el 2016 en el marc del projecte Open Challenge de l'Ajuntament de Barcelona i són consultables en suport digital.

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Nota de publicació

Sobre el format fotogràfic targeta de visita en el context espanyol:

MARTÍ, J. “Notes sobre la “carte-de-visite”. Arribada i popularització a Barcelona i Madrid (1854 – 1862)” [en línIa]. En: L’àlbum del Jep: Fotografia del segle XIX. Llums i ombres. p, 27 setembre 2014. <https://lalbumdeljep.wordpress.com/2014/09/27/notes-sobre-la-carte-de-visite-arribada-i-popularitzacio-a-barcelona-i-madrid-1854-1862/> [consulta 7 setembre 2017].

MARTÍ. J. “L'arribada de la carte-de-visite a Barcelona” [en línea]. En: IEFC. p, 27 setembre 2014. <https://lalbumdeljep.wordpress.com/2014/09/27/notes-sobre-la-carte-de-visite-arribada-i-popularitzacio-a-barcelona-i-madrid-1854-1862/> [consulta 7 setembre 2017].

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Genre access points

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

AMDB

Regles o convencions

Normes generals:


  • Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d'Arxius, 2007.

Normes de l'Ajuntament de Barcelona:


  • Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2010;
  • Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2003.

Per als elements "Llengua", "Llengua de la descripció" i "Cultura" s'ha utilitzat:


  • ISO 639-1:2002. Codes for the representation of names of languages − Part 1: Alpha-2 code. Genève: ISO, 2002.

Per als elements "Escriptura" i "Escriptura de la descripció" s'ha utilitzat:


  • ISO 15924: information and documentation : codes for the representation of names of scripts. Genève: ISO, 2004.

En la informació de l'element títol, s’ha utilitzat lletra cursiva quan es tracta de títols formals.

Els criteris per assignar els descriptors han estat els següents:


  • Descriptors de nom: han estat inclosos tots els noms de persones o entitats relacionats amb la unitat documental, tant dels que apareixen a la fotografia, els que són esmentats en les inscripcions existents i els d’autoria.


  • L'autor de la fotografia s’ha inclòs com a creador en el camp "Productor" i s'ha consignat com a descriptor de nom. En el cas de nissagues de fotògrafs, la forma controlada escollida ha estat la que empraven com a col•lectiu (Napoleon, Audouard, Rovira i Duran...) i no el nom i cognoms dels fotògrafs. La forma controlada dels noms ha seguit els criteris del Catàleg de Noms i d’Autoritats de Catalunya Cantic. En molts casos no ha estat possible informar del complement d’any de naixement i de defunció.


  • Descriptors de matèria: les fotografies han estat indexades d’acord al tesaurus BIMA de l’Ajuntament de Barcelona.


  • Descriptors de lloc: les fotografies han estat indexades d’acord a la nomenclatura emprada per l’Enciclopèdia Catalana.

Estat d'elaboració

Final

Nivell de detall

Complet

Dates de creació revisió eliminació

Descripció març 2016

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

Les dates han estat identificades a partir de les inscripcions existents en les fotografies. Quan aquestes mancaven, han estat inferides a partir dels anys d'activitat professional de l’autor de la fotografia, en base al directori de RODRÍGUEZ i SANCHÍS (2013). En els casos en que el fotògraf era desconegut o no s'han pogut obtenir dades biogràfiques, s’ha utilitzat la tècnica fotogràfica i el format de les fotografies com a font de datació.

Les dades sobre donants de les fotografies s'han obtingut de: Col·lecció de documents solts del Museu del Disseny. Museu Tèxtil i d'Indumentària. Registro de donativos y adquisiciones de folletos, fotografías, clisés, grabados, dibujos ect. [sic] desde 1952 a la Sección de Tejidos de los Museos de Arte. 1952-1981.

Bibliografia utilitzada:


  • BOADAS, Joan; CASELLAS, Lluís-Esteve; SUQUET, M. Àngels. Manual para la gestión de fondos y colecciones fotográficas. Girona : CCG Ediciones : Centre de Recerca i Difusió de la Imatge, (CDRI), Ajuntament de Girona, 2001.


  • MAAS, Ellen. Foto-Album. Sus años dorados: 1858-1920. Barcelona: Gustavo Gili, 1982.


  • RODRÍGUEZ MOLINA, María José; SANCHÍS ALFONSO, José Ramón. Directorio de fotógrafos en España (1851-1936). Valencia : Archivo General y Fotográfico de la Diputación de Valencia, 2013.

Sobre el format fotogràfic targeta de visita en el context espanyol:

MARTÍ, J. “Notes sobre la “carte-de-visite”. Arribada i popularització a Barcelona i Madrid (1854 – 1862)” [en línIa]. En: L’àlbum del Jep: Fotografia del segle XIX. Llums i ombres. p, 27 setembre 2014. <https://lalbumdeljep.wordpress.com/2014/09/27/notes-sobre-la-carte-de-visite-arribada-i-popularitzacio-a-barcelona-i-madrid-1854-1862/> [consulta 7 setembre 2017].

MARTÍ. J. “L'arribada de la carte-de-visite a Barcelona” [en línea]. En: IEFC. p, 27 setembre 2014. <https://lalbumdeljep.wordpress.com/2014/09/27/notes-sobre-la-carte-de-visite-arribada-i-popularitzacio-a-barcelona-i-madrid-1854-1862/> [consulta 7 setembre 2017].

Nota de l'arxiver

Descrit per Lluís Saura.

Objecte digital (Exemplar original) rights area

Objecte digital (Referència) rights area

Objecte digital (Thumbnail) rights area

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats