Des de la seva fundació l’any 1886, per Jaume Escofet i Teòtim Fortuny, la Casa Escofet va esdevenir una de les principals indústries artístiques del Modernisme convertint-se en un referent d’aquest moviment.

L’empresa es va especialitzar en la fabricació d’un innovador material de construcció: el paviment hidràulic. En un moment on hi havia un gran auge de les arts decoratives, la casa Escofet va saber trobar el seu lloc com a indústria artística, combinant amb mestratge la producció industrial i alhora el disseny artístic, potenciant el binomi art i indústria, i conferint així categoria d’objecte artístic a un revestiment arquitectònic. Aquest fet es reflecteix clarament en l’evolució estilística dels mosaics on són patents els canvis en les tendències artístiques. L’empresa Escofet és un referent en el camp del disseny industrial i ha marcat el camí cap al disseny modern.

En els dibuixos dels seus mosaics van col·laborar els principals artistes i arquitectes modernistes, com són Alexandre de Riquer, Josep Pascò, Lluís Domènech i Montaner o Antoni Gaudí, creant peces que han esdevingut emblemàtiques per la ciutat. També hi van participar creadors noucentistes, com els arquitectes Rafael Masó, Josep Maria Pericas, Ramon Puig Gairalt o el decorador Santiago Marco. Artistes que signaven els seus dissenys i que quedaven reflectits en els mostraris comercials de l’empresa, constituint catàlegs d’autor.

Existeix un fort vincle entre paviment i arquitectura i les transformacions que es produeixen en el temps en els espais interiors i en les formes d’habitar. El mosaic hidràulic creat per Escofet va marcar la decoració de molts interiors modernistes i noucentistes allargant la seva influència fins l’Art Dèco i les propostes més racionalistes dels anys 30 del segle XX. Posteriorment a la Guerra Civil Espanyola, van continuar amb la fabricació de mosaics hidràulics fins que als anys 50 comencen a produir un nou producte, el vibrazo, un paviment vibroprensat. A partir dels anys 70 l’empresa va innovar amb l’ús del formigó vibrat i armat per al revestiment de façanes. Així mateix, va iniciar una nova línia de negoci centrada en el disseny i creació de mobiliari urbà amb formigó.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos guardons, destacant la medalla d’or de l’Exposició Internacional de 1888, el Delta d’Or ADI FAD 1962 o el Premio Nacional de Diseño el 1992.

La casa Escofet ha sabut adaptar-se i transformar el seu producte al llarg dels anys. Això li ha permès romandre vigent fins els nostres dies, encara que l’empresa des del 1886 ha anat canviant de nom: Sociedad Regular Colectiva Escofet y Fortuny (1886), Escofet y Fortuny (1887), Escofet, Fortuny y Cía. Sociedad en Comandita (1888), Escofet, Tejera y Cía Sociedad en Comandita (1895), E.F. Escofet y Cía Sociedad en Comandita (1904), Hijo de E. F. Escofet Sociedad en Comandita (1939), Hijo de E. F. Escofet S.A. (1960) i Escofet 1886 (1992).