
Codi de referència
Títol
Data(es)
- 1887 / 2017 (Creació)
Nivell de descripció
Fons
Volum i suport
13 metres lineals
Nom del productor
Història administrativa
Des de la seva fundació l’any 1886, per Jaume Escofet i Teòtim Fortuny, la Casa Escofet va esdevenir una de les principals indústries artístiques del Modernisme convertint-se en un referent d’aquest moviment.
L’empresa es va especialitzar en la fabricació d’un innovador material de construcció: el paviment hidràulic. En un moment on hi havia un gran auge de les arts decoratives, la casa Escofet va saber trobar el seu lloc com a indústria artística, combinant amb mestratge la producció industrial i alhora el disseny artístic, potenciant el binomi art i indústria, i conferint així categoria d’objecte artístic a un revestiment arquitectònic. Aquest fet es reflecteix clarament en l’evolució estilística dels mosaics on són patents els canvis en les tendències artístiques. L’empresa Escofet és un referent en el camp del disseny industrial i ha marcat el camí cap al disseny modern.
En els dibuixos dels seus mosaics van col·laborar els principals artistes i arquitectes modernistes, com són Alexandre de Riquer, Josep Pascò, Lluís Domènech i Montaner o Antoni Gaudí, creant peces que han esdevingut emblemàtiques per la ciutat. També hi van participar creadors noucentistes, com els arquitectes Rafael Masó, Josep Maria Pericas, Ramon Puig Gairalt o el decorador Santiago Marco. Artistes que signaven els seus dissenys i que quedaven reflectits en els mostraris comercials de l’empresa, constituint catàlegs d’autor.
Existeix un fort vincle entre paviment i arquitectura i les transformacions que es produeixen en el temps en els espais interiors i en les formes d’habitar. El mosaic hidràulic creat per Escofet va marcar la decoració de molts interiors modernistes i noucentistes allargant la seva influència fins l’Art Dèco i les propostes més racionalistes dels anys 30 del segle XX. Posteriorment a la Guerra Civil Espanyola, van continuar amb la fabricació de mosaics hidràulics fins que als anys 50 comencen a produir un nou producte, el vibrazo, un paviment vibroprensat. A partir dels anys 70 l’empresa va innovar amb l’ús del formigó vibrat i armat per al revestiment de façanes. Així mateix, va iniciar una nova línia de negoci centrada en el disseny i creació de mobiliari urbà amb formigó.
Al llarg de la seva trajectòria va rebre nombrosos guardons, destacant la medalla d’or de l’Exposició Internacional de 1888, el Delta d’Or ADI FAD 1962 o el Premio Nacional de Diseño el 1992.
La casa Escofet ha sabut adaptar-se i transformar el seu producte al llarg dels anys. Això li ha permès romandre vigent fins els nostres dies, encara que l’empresa des del 1886 ha anat canviant de nom: Sociedad Regular Colectiva Escofet y Fortuny (1886), Escofet y Fortuny (1887), Escofet, Fortuny y Cía. Sociedad en Comandita (1888), Escofet, Tejera y Cía Sociedad en Comandita (1895), E.F. Escofet y Cía Sociedad en Comandita (1904), Hijo de E. F. Escofet Sociedad en Comandita (1939), Hijo de E. F. Escofet S.A. (1960) i Escofet 1886 (1992).
Institució arxivística
Origen de l'ingrés o de la transferència
Abast i contingut
El fons recull la documentació generada per l’activitat de l’empresa Escofet al llarg de la seva trajectòria durant més d’un segle.
Pel que fa a la constitució de l’empresa, s’han conservat un conjunt d’escriptures que recullen els diferents canvis en la seva conformació jurídica. La gestió econòmica és la sèrie més àmpliament representada, amb una seqüència de llibres comptables que va del 1877 al 1977.
L’activitat de producció de paviments es reflexa en les sèries de documents que recullen la gestió dels projectes amb els clients, amb una gran presència de material gràfic i fotogràfic. El fons també inclou gran quantitat d’esbossos, dibuixos i plànols de projectes, en la seva majoria corresponents a la segona meitat del segle XX. Ressalta també la sèrie dedicada a la protecció de la propietat intel·lectual de les realitzacions d’Escofet.
La gestió comercial de l’empresa es compon d’una sèrie extensa de catàlegs comercials dels productes de l’empresa en una seqüència que abasta des de principis del segle XX fins un segle després. Es complementa amb documentació sobre l’activitat de màrqueting i difusió publicitària de la companyia.
El fons recull també documents que fan referència als premis rebuts durant tota la seva trajectòria i a aspectes d’organització interna, gestió dels recursos humans, recursos patrimonials i projecció pública.
Valoració, destrucció i programació
Ingressos
Sistema d'organització
Condicions d'accés
Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.
Condicions de reproducció
Qualsevol persona pot obtenir reproduccions dels documents que siguin de lliure accés sempre que aquest no estigui limitat per l’estat de conservació, per acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o per l’existència de dades protegides per la legislació vigent. La reproducció es farà d’acord a l’establert en la Llei de Propietat Intel·lectual en els documents en que aquesta sigui d’aplicació. Per a la reproducció de qualsevol tipus de document, tant per a ús privat com públic, es requereix la sol·licitud prèvia de l'interessat i l'autorització expressa i per escrit del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.
Idioma del material
Escriptura dels documents
- llatí
Nota sobre les llengües i escriptures
Característiques físiques i requeriments tècnics
Instruments de descripció
Existència i localització dels originals
Existència i localització de reproduccions
Unitats de descripció relacionades
Identificador(s) altenatiu
Punts d'accés per matèria
Punts d'accés per lloc
Punts d'accés per autoritat
Punts d'accés de gènere
Identificador de la descripció
Identificador de la institució
Regles o convencions
"Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d'Arxius, 2007.
Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2010; Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2003.
ISO 639-1:2002. Codes for the representation of names of languages − Part 1: Alpha-2 code. Genève : ISO, 2002.
Information and documentation : codes for the representation of names of scripts : ISO 15924 = Information et documentation. Codes pour la représentation des noms d'écritures. Genève : ISO, 2004."
Estat d'elaboració
Nivell de detall
Dates de creació revisió eliminació
Data de creació: 5 de juliol de 2022.
Idioma(es)
- català
Escriptura(es)
- llatí
Fonts
metadades de Objecte digital
Nom del fitxer
Escofet1886.png
Latitud
Longitud
Tipus de suport
Imatge
tipus Mime
image/png