La família Bertrand Serra representa la quarta generació d’una nissaga d’empresaris i industrials catalans, relacionada fonamentalment amb el sector tèxtil cotoner.

Els orígens de la relació de la família amb el tèxtil es remunten a finals del segle XVIII, quan Llorenç Clarós (1754-1831), natural de Figueres, va fundar amb dos socis la societat “Llorenç Clarós i Companyia” el 1789, dedicada a l’estampació a mà de teixits de cotó, amb una fàbrica al carrer Sant Pere Més Alt de Barcelona. A principis del segle XIX era membre de la Reial Companyia de Filats i vocal de la Junta de Comerç de Catalunya. La filla de Llorenç, Mariana Clarós (1802-1868) es va casar amb Domènec Serra i Armadà (1796-1853), el qual es va posar al capdavant de la fàbrica del carrer Sant Pere Més Alt, per esdevenir el 1829 el fabricant d’indianes més important de Barcelona. El 1840 adquireixen dos prats per blanquejar i estendre les teles, un a Sant Martí de Provençals i un altre al barri de Sants de Barcelona, el Prat Vermell. El 1844 comencen a aplicar tècniques mecàniques als estampats. Traspassa el negoci als seus tres fills, Llorenç, Eusebi i Josep Serra i Clarós, però només els dos més grans segueixen amb el negoci, amb la denominació “Serra, Germans i Companyia”. El 1863 l’empresa obté un privilegi d’invenció durant cinc anys per a un aparell aplicable a les màquines d’estampació. La seva oficina principal es situa a la riera de Sant Joan i la fàbrica al Prat Vermell del barri de Sants.

Amb la mort del germà més gran Eusebi Serra Clarós dirigeix en solitari el negoci i decideix incorporar el seu gendre Manuel Bertrand Salsas, casat amb la seva filla, Flora Serra, amb la nova denominació “Serra y Bertrand”. Manuel Bertrand Salsas procedia també del món de la indústria tèxtil. Fill de Manuel Bertrand Cortale, d’ascendència francesa, es va establir a Catalunya el 1846, on adquireix una fàbrica de mocadors a Molins de Rei. L’any 1860 construeix una nova fàbrica a Sant Feliu de Llobregat i més endavant un altra a Rubí. El 1865 es fa càrrec d’una fàbrica de panes i el 1870 n’obre un altra. Tot i estar especialitzat en l’estampació, a partir de 1871 comença amb el filat i el teixit del cotó.

Manuel Bertrand Salsas en comptes de seguir en el negoci del seu pare, es va dedicar a l’empresa de la família de la seva dona, Flora Serra. Amb l’associació amb els Serra, els Bertrand donaran un gran impuls al negoci amb les fàbriques de Prat Vermell, construint, a més, una segona fàbrica a Manresa (el Remei) el 1893. Amb aquesta es passava a cobrir tot el cicle de la fabricació del cotó: la filatura i el tissatge es feien a Manresa i l’estampat i acabats a Barcelona.

Amb la mort de Manuel Bertrand Salsas el 1912, tots el negocis de les dues famílies passen a les mans d’Eusebi Bertrand i Serra (Barcelona, 1877-1945), mantenint la titularitat única fins 1940. Durant aquest període el volum de l’empresa s’impulsa notablement. El 1913 comprà l’empresa Felip Ricart d’estampat de cotó ubicada a Sant Martí de Provençals, mantenint el nom i la localització fins al 1925. El 1913 participa a l’empresa Filatures Casablancas S.A., utilitzada com a laboratori de proves de les innovacions en mètodes i tecnologia de producció que anava patentant a nivell europeu. El 1926 va ampliar les seves instal·lacions de fabricació construint una nova fàbrica a Manresa (Fàbrica Nova o Novíssima) i un altra a Sant Fruitós de Bages, i comprant la fàbrica Guix o dels Dolors, de Manresa, a través de la societat “Minorisa Téxtil S. A. Totes elles es dedicaren al filat i el teixit de cotó. També va plantar cotó pel seu compte a Andalusia i Extremadura. El 1929 va crear la “Unión Industrial Algodonera”, de la qual en fou el president i primer accionista fins 1944. El 1934 assoleix la categoria de primer industrial cotoner individual del món, amb fàbriques de filats i teixits de cotó, blanqueig, estampació, tints i acabats.

Relacionat amb la seva activitat empresarial, Eusebi Bertrand Serra exercí múltiples càrrecs en grans empreses: president de Catalana de Gas i Electricitat SA; president de Fabricación General Española de Colores GCSA-Fagesco; president de Filatures Casablancas, S.A.; vice-president de la Compañía de Carbones Asturianos S.A.; vice-president de Carbons Berga S.A.; vocal de la Sociedad General Azucarera de España S.A.; vocal del Banc Vitalici d’Espanya; conseller de la Maquinista Terrestre i Marítima SA; conseller del Banco de España; conseller del Banco Hispano Americano. Va participar també en organitzacions corporativistes, sent conseller del Foment de Treball Nacional i de l’Institut del Foment del Conreu Cotoner.

L’any 1908 comprà la finca La Ricarda, de 350 hectàrees al Prat de Llobregat, on va crear una granja per a producció lletera i conreu de cereals, llegums i farratge. Fou considerada una instal·lació modèlica i per aquesta activitat el govern espanyol li va donar la Gran Creu al Mèrit Agrícola. Del 1936 al 1939 s’estableix a Sant Sebastià, amb la ciutat ja ocupada pels franquistes i col·laborà amb l’“Asociación Cooperadora para la Comunidad Industrial” dedicada a la reconstrucció de fàbriques perjudicades per la guerra. Acabada la guerra civil els negocis familiars passen a mans dels fills d’Eusebio Bertrand, els Bertrand Mata, estructurant-se en diverses societats anònimes. L’empresa central del grup serà “Tèxtils Bertrand i Serra S.A”, creada el 1940. Els anys de la postguerra van estar marcats per l’escassetat de matèries primeres i l’aïllament internacional. Tot i així, el 1939 el grup Bertrand va comprar una fàbrica a Manresa, anteriorment propietat del grup Pons i Enrich, i l’any 1943 adquiriren l’empresa Colònia Güell S.A. a Santa Coloma de Cervelló.

Els anys cinquanta el grup manté la seva puixança amb vuit focus industrials, repartits entre Manresa, Sevilla i Barcelona. Produeix principalment per a Espanya i exporta a Portugal, Sud Amèrica, i Orient. El negoci tèxtil entra en decadència a la dècada dels seixanta, arribant a la suspensió de pagaments i posterior fallida de Tèxtils Bertrand i Serra, i al tancament de les darreres fàbriques a Manresa l’any 1989.

Eusebi Bertrand Serra va ser el primer membre de la família en entrar en política, sent un dels fundadors de la Lliga Regionalista el 1902. Fou diputat al Congrés dels Diputats pel districte de Puigcerdà amb Solidaritat Catalana (1907-1923). En aquest període impulsà projectes d’infraestructures de transport (construcció de la carretera de la Collada de Tosses i la línia de ferrocarril entre Ripoll i La Tour de Carol) i el turisme a la comarca (Camp de Golf i Hotel de Puigcerdà). Un altre dels seus interessos va ser l’automobilisme, que el va conrear com a esport, participant en curses automobilístiques, i també en va fer un motiu de negoci. Inicialment va assumir la representació de la marca francesa “Berliet” i més endavant també representà marques sota el nom mercantil d’”Automóvil Salón”, de cotxes (Bugatti, Minerva, Stutz i Michelle) i de tractors agrícoles (Cletarc). Va ser president del Primer Saló de l’Automòbil de Barcelona i fundador de l'Automòbil Club de Catalunya.

Altres interessos relacionats amb la pràctica de l’esport d’Eusebio Bertrand van ser la hípica, la vela, la caça o el tir.

Eusebi Bertrand Serra va protagonitzar una intensa vida social i cultural, relacionant-se amb els aristòcrates, polítics, artistes i empresaris més influents del seu temps. D’àmplia cultura i amant de l’art i la música, tocava el violoncel i en alguna ocasió va interpretar en cercles reduïts òpera cantada i interpretada. També fou president honorari de la Junta Directiva del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, impulsà l’Orquestra Simfònica de Barcelona i l’Associació de Música de Cambra de Barcelona.