Fons 3-449 - Fons André Ricard

Original Objecte digital not accessible

Codi de referència

ES ES MDB 3-449

Títol

Fons André Ricard

Data(es)

  • 1944 / 2015 (Creació)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

34 plànols, paper; 247 plànols, diapositiva; 372 plànols, electrònic; 3 positius fotogràfics; 2512 fotografies, diapositiva; 1078 fotografies, electrònic; 23 Fotografies impreses; 212 dibuixos, paper; 1 dibuix, electrònic; 13 dibuixos, diapositiva; 26 renders, electrònic; 141 renders, diapositiva; 82 documents textuals, paper; 17 documents textuals, electrònic; 1 postal; 35 fullets; 1 catàleg; 2 targetes; 7 targetons; 1 carpeta; 11 maquetes; 1 objecte tridimensional; 1 enregistrament sonor; 1 vídeo, electrònic; 5 fitxers electrònics; 4 arxivadors retalls de premsa (3632 unitats reprogràfiques, 3 metres)

Nom del productor

(1929)

Història biogràfica

André Ricard (Barcelona, 1929), és un dels dissenyadors més importants i influents del nostre país. De formació autodidacta, es va interessar a partir dels anys 50 pel disseny i va entrar en contacte amb professionals de renom com Raymond Loewy que l’introduïren en el món del disseny. L’any 1958 creà el seu estudi a Barcelona sota el nom de Centro de Diseño Industrial. En el període 1975-1988 va treballar també en col•laboració amb el dissenyador gràfic Yves Zimmermann, creant ambdós el Estudio de Diseño Integral, que oferia serveis tant de disseny gràfic com de producte.

Ricard entén el disseny com una manera de canviar la qualitat de vida de les persones, mitjançant la millora funcional dels objectes, dotant-los, a més, d’un valor social, cultural i ètic molt important. Al llarg de la seva trajectòria professional, Ricard ha treballat i col•laborat amb empreses nacionals i internacionals amb dissenys que han traspassat fronteres, com el Cendrer Copenhaguen, l’ampolla Rania o les pinces de gel. Cal destacar especialment la seva llarga relació professional amb l’empresa Antonio Puig, per a la qual ha dissenyat una gran quantitat de flascons.

En l’àmbit institucional, cal remarcar la seva relació amb el moviment olímpic, en concret amb els Jocs Olímpics de Barcelona ’92, dissenyant el Dossier de la Candidatura Barcelona ’92 i la Torxa Olímpica, la seva obra més emblemàtica. També ha participat en altres projectes com el pebeter exterior del Museu Olímpic de Lausana o el testimoni de relleu dels Jocs Olímpics de Londres 2012.

Una de les facetes més conegudes del dissenyador, és la seva vessant teòrica i docent. Mitjançant publicacions (Diseño ¿Por qué?, Hablando de diseño o La aventura creativa), tallers, conferències i nombrosos articles periodístics, Ricard ha volgut transmetre un concepte de disseny vinculat a l’ètica de la utilitat i el pragmatisme. En aquest sentit, va ser responsable del Departament de Disseny de l’Escola Eina entre els anys 1993-1999, i membre de l’Art Center de Vevey, Suïssa.

També és conegut per la seva implicació en la promoció i consolidació del disseny en múltiples organitzacions i associacions, especialment del nostre país. És el cas de l’ADI/FAD (Associació de Disseny Industrial del Foment de les Arts i el Disseny), de la qual en va ser un dels fundadors l’any 1960 i president entre 1972 i 1974. També va tenir un paper destacat a l’ICSID (International Council of Industrial Design), on va ser-ne vicepresident (1963-1967 i 1976-1979), i col•laborà activament en l’organització del seu Congrés de 1971 a Eivissa. Va ser president fundador de l’ADP (Associació de Dissenyadors Professionals) entre 1979-1980, membre del Comitè del Llibre Blanc del disseny a Catalunya l’any 1982, membre del Comitè Assessor COOB- Barcelona ’92 (1988-1992), vicepresident de la comissió permanent del BCD (Barcelona Centre de Disseny, 1990-1996), assessor de disseny del Comitè Olímpic Internacional (1993-1994) i membre fundador i president de l’entitat Design for the World (1998-2005). També ha estat Patró de la Fundació BCD (1990-1999), Patró de la Fundació Gas Natural (1992-1999), Patró de la Fundació Eina (1993-1999) i des de 1996 Patró de la Fundació Loewe. Des del 2000 és membre d’honor de la Reial Acadèmia de les Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona des de l’any 2011.

El seu treball ha estat reconegut nacionalment i internacionalment i, entre d’altres, ha rebut el primer Premio Nacional de Diseño (1987), onze premis i seleccions Delta ADI/FAD i quatre Eurostars (premi al millor packaging europeu). Així mateix, ha rebut la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993), l’Ordre Olímpica atorgada pel Comitè Olímpic Internacional (1993), nomenat Chevalier des Arts et des Lettres i Chevalier de la Légion d’Honneur pel govern francès (1998) i ha rebut la Medalla d’Or al Mèrit Artístic de la Ciutat de Barcelona l’any 2000.

Institució arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

El fons va ser incorporat al Museu del Disseny el 8 d'abril de 2016.

Abast i contingut

El fons comprèn principalment documents textuals, plànols i fotografies dels dissenys portats a terme per André Ricard al llarg de la seva trajectòria professional.

Una part de la documentació està relacionada amb la vesant més personal de l’autor. Es conserven testimonis d’una empresa fictícia de disseny de joguines que va crear amb uns amics en edat escolar, o bé, dibuixos de la seva etapa de formació, com per exemple, els figurins i propostes per als estands d’una empresa de transports, que poden considerar-se les seves primeres passes en el món del disseny.

També és rellevant la correspondència mantinguda amb Raymond Loewy, així com informació sobre conferències, seminaris, llibres i exposicions en què va participar o bé en què Ricard va ser homenatjat.

El gruix de la documentació, però, està relacionada amb la seva activitat com a dissenyador. En aquest sentit, la quantitat de diapositives i fotografies (en format digital) que integren el fons són una mostra ben significativa de la prolífica trajectòria professional de l’autor. Principalment són fotografies de producte, però també hi ha plànols dels dissenys més coneguts de Ricard, així com renders i plànols generats informàticament dels productes més moderns.

Cal destacar, també, la documentació relacionada amb la Torxa Olímpica de Barcelona ’92 ja que inclou dibuixos, esbossos, plànols i fotografies que mostren tot el procés creatiu i de disseny d’una de les obres més emblemàtiques d’André Ricard. En aquest mateix sentit, també hi ha documentació relacionada amb altres projectes del moviment olímpic, com els vinculats al Museu Olímpic de Lausana, o el disseny del Testimoni Olímpic de Londres 2012.

També hi ha una nombrosa col·lecció de fotografies en format digital que fan referència a la seva activitat pública: presentacions, congressos, homenatges, exposicions i participació en tota mena d’actes, que arriba fins el 2015.

Finalment, el fons integra un exhaustiu recull d’articles, entrevistes, reportatges, notes de premsa i notícies recopilat per André Ricard, relacionades amb la seva trajectòria professional.

Valoració, destrucció i programació

Tot el fons és de conservació permanent.

Ingressos

Sistema d'organització

Condicions d'accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Condicions de reproducció

Qualsevol persona pot obtenir reproduccions dels documents que siguin de lliure accés sempre que aquest no estigui limitat per l’estat de conservació, per acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o per l’existència de dades protegides per la legislació vigent. La reproducció es farà d’acord a l’establert en la Llei de Propietat Intel·lectual en els documents en que aquesta sigui d’aplicació. Per a la reproducció de qualsevol tipus de document, tant per a ús privat com públic, es requereix la sol·licitud prèvia de l'interessat i l'autorització expressa i per escrit del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Idioma del material

Escriptura dels documents

  • llatí

Nota sobre les llengües i escriptures

Característiques físiques i requeriments tècnics

Instruments de descripció

Existència i localització dels originals

Els originals es custodien al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Existència i localització de reproduccions

Unitats de descripció relacionades

Descripcions relacionades

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Punts d'accés per autoritat

Genre access points

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

AMDB

Regles o convencions

Normes generals: Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d'Arxius, 2007.
Normes de l'Ajuntament de Barcelona: Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2010; Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2003.
Per als elements "Llengua", "Llengua de la descripció" i "Cultura" s'ha utilitzat: ISO 639-1:2002. Codes for the representation of names of languages − Part 1: Alpha-2 code. Genève : ISO, 2002.
Per als elements "Escriptura" i "Escriptura de la descripció" s'ha utilitzat: Information and documentation : codes for the representation of names of scripts : ISO 15924 = Information et documentation. Codes pour la représentation des noms d'écritures. Genève : ISO, 2004.
En la informació de l'element títol, s’ha utilitzat lletra cursiva quan es tracta de títols formals.

Estat d'elaboració

Final

Nivell de detall

Complet

Dates de creació revisió eliminació

2018: descripció a nivell d'unitat documental simple.

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

Nota de l'arxiver

Descrit a nivell d'unitat documental per Xavier Gumà i Montse Peris

Objecte digital (Exemplar original) rights area

Objecte digital (Referència) rights area

Objecte digital (Thumbnail) rights area

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats