El fons Rigalt i Granell comprèn la producció documental generada per l’activitat del taller de vitralleria constituït per diferents membres de les famílies Rigalt i Granell, des de la seva creació el 1890 fins al seu tancament el 1984. A més, aplega documents de la família Granell, especialment del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet i el seu fill, l’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa.

Una part petita del fons correspon a les activitats de gestió del taller, amb una documentació molt escassa i sense seqüències continues. Abasta fonamentalment la gestió econòmica, amb alguns esborranys d’informació comptable i de facturació i uns llibres de registre de comandes, que comencen a partir de 1942. La gestió comercial té més entitat, amb l’existència d’un bon nombre de mostraris fotogràfics o impresos, que abracen diferents èpoques i permeten conèixer l’abast de la seva presència al mercat.

El gruix del fons correspon al material gràfic relacionat amb la realització dels projectes de vitralls: esbossos, dibuixos i fotografies. Amb uns 3.700 dibuixos i unes 2.300 fotografies, aquestes tipologies donen compte de l’extensa activitat portada a terme pel taller, i permeten resseguir les tècniques de fabricació, els estils artístics, els motius iconogràfics o els tipus d’edificis als que anaven destinats els vitralls. Malgrat l'absència d’informació de gestió sobre el destí final dels dibuixos projectats, el seu volum i ampli abast cronològic donen testimoni de la presència i característiques del vitrall decoratiu al llarg de tot un segle, i són una font per a l'atribució de l’autoria de vitralls efectivament realitzats.

És destacable també la presència en el fons d’un important conjunt de recursos informatius de suport per a l’activitat del taller: està format per llibres de làmines i repertoris de models i motius, tant nacionals com estrangers, o fotografies de projectes. En gran part les làmines estan disgregades de la seva publicació original i ens han arribat només els fulls solts. Tanmateix constitueixen també una font valuosa per a resseguir les influències rebudes i la procedència dels models emprats.