El fons conté la documentació generada en el decurs de l’activitat del taller d’ebenisteria i botiga de mobles Casa Busquets, des de la seva formació fins el seu tancament, així com documents personals i familiars dels membres de la família.

La part majoritària és la composta per la documentació generada per l'activitat de l’empresa. Inclou un bloc de documents relacionats amb la gestió administrativa i comptable del taller, que cobreix només algunes dècades del segle XX, i permet reconstruir aspectes com els canvis societaris, els moviments econòmics o la clientela de l’empresa. Una sèrie de gran rellevància en quant a volum i contingut informatiu és la constituïda pel mostrari fotogràfic que recull la producció de mobles de la Casa Busquets, amb unes 1.800 imatges. Aquest mostrari ofereix un testimoni fidedigne de la producció del taller i el seu llarg abast temporal permet estudiar l’evolució estilística i el consum de mobles de manera contínua durant un ampli període. És remarcable l’existència de 86 plànols de construcció de mobles, alguns d’ells aquarel·lats i a escala 1:1.

Així mateix, el fons conté una secció de documents de la família Busquets que abasta un període que va des de mitjans del segle XVIII fins a la meitat del segle XX. Comprèn fonamentalment documents relacionats amb la gestió del patrimoni de la família, actes notarials i fotografies familiars.

En el fons apareix representada també l’activitat de la Sala d’Exposicions Busquets, amb documents que fan referència a les obres pictòriques exposades.

El fons Rigalt i Granell comprèn la producció documental generada per l’activitat del taller de vitralleria constituït per diferents membres de les famílies Rigalt i Granell, des de la seva creació el 1890 fins al seu tancament el 1984. A més, aplega documents de la família Granell, especialment del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet i el seu fill, l’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa.

Una part petita del fons correspon a les activitats de gestió del taller, amb una documentació molt escassa i sense seqüències continues. Abasta fonamentalment la gestió econòmica, amb alguns esborranys d’informació comptable i de facturació i uns llibres de registre de comandes, que comencen a partir de 1942. La gestió comercial té més entitat, amb l’existència d’un bon nombre de mostraris fotogràfics o impresos, que abracen diferents èpoques i permeten conèixer l’abast de la seva presència al mercat.

El gruix del fons correspon al material gràfic relacionat amb la realització dels projectes de vitralls: esbossos, dibuixos i fotografies. Amb uns 3.700 dibuixos i unes 2.300 fotografies, aquestes tipologies donen compte de l’extensa activitat portada a terme pel taller, i permeten resseguir les tècniques de fabricació, els estils artístics, els motius iconogràfics o els tipus d’edificis als que anaven destinats els vitralls. Malgrat l'absència d’informació de gestió sobre el destí final dels dibuixos projectats, el seu volum i ampli abast cronològic donen testimoni de la presència i característiques del vitrall decoratiu al llarg de tot un segle, i són una font per a l'atribució de l’autoria de vitralls efectivament realitzats.

És destacable també la presència en el fons d’un important conjunt de recursos informatius de suport per a l’activitat del taller: està format per llibres de làmines i repertoris de models i motius, tant nacionals com estrangers, o fotografies de projectes. En gran part les làmines estan disgregades de la seva publicació original i ens han arribat només els fulls solts. Tanmateix constitueixen també una font valuosa per a resseguir les influències rebudes i la procedència dels models emprats.

El fons comprèn la documentació generada a partir de l'activitat professional del productor en l'àmbit del disseny de mobles i la decoració interior d'habitatges. Conté un àlbum de fotografies d'interiors decorats per la Casa Pallarols, un quadern amb dibuixos, esbossos de mobles dissenyats pel taller, targetes i una factura.

El fons de la impremta Litografía F. & R. Bastard comprèn la documentació generada com a resultat de la seva activitat com a indústria gràfica. Conté, fonamentalment, dos tipus de documents: d'una banda un conjunt de mostres de producte final realitzat per la impremta, que suposadament servien com a mostrari per als clients o com a arxiu de feines realitzades. D'altra banda, una sèrie d'expedients de producció d'encàrrecs, composts per la comanda on s'inclouen les dades tècniques per portar-la a terme, juntament amb la mostra del treball imprès.

El període abastat és, majoritàriament, el comprés entre les dècades dels quaranta i els seixanta del segle XX i únicament existeixen testimonis aïllats de la seva activitat anterior. La tipologia principal de documents realitzats per la Litografia Bastard són els impresos comercials, és a dir, elements utilitzats per a la presentació, l'envàs o la venda de productes comercials, impresos utilitzats per a la gestió administrativa o comptable i els lligats a les relacions socials. La tipologia més nombrosa en el fons és la dels elements gràfics utilitzats com a envàs o etiquetat de productes comercials, destacant els destinats a productes de confecció i a productes de perfumeria. A més, inclou, en menor nombre, productes de papereria administrativa, impresos socials i material publicitari.

A partir de les mostres impreses es pot obtenir un testimoni de les tendències en la gràfica comercial i les tècniques publicitàries utilitzades al país durant el període abastat per la documentació. Complementàriament, els expedients de producció permeten l'apropament a diferents aspectes al voltant de les arts gràfiques, com les tècniques emprades i la manera d'organitzar internament el treball dins d'una impremta.

El fons comprèn la documentació generada per l’Agrupació des dels seus inicis. Conté els documents fundacionals i els que procedeixen de les activitats de gestió pròpies d’una entitat (òrgans de govern, organització i administració, gestió dels sistemes d’informació, gestió dels recursos humans i econòmics, assumptes jurídics).

També recull els documents relacionats amb les relacions exteriors de l’entitat, la seva projecció pública, comunicació i participació en entitats vinculades.

Quant a les seves activitats específiques, compta amb els documents derivats de la seva missió de promoció del disseny industrial i de servei als associats.

Destaca, per la seva extensió, la documentació relacionada amb l'organització dels premis Delta i Medalla ADI, que comprèn tant la seva gestió administrativa, com els documents gràfics de les peces presentades, premiades i exposades.
El fondo està obert, incorporant transferències periòdiques de la documentació semiactiva que segueix generant ADI-FAD.

La col·lecció de fotografia antiga del Museu del Disseny comprèn fotografies de gènere costumista i, majoritàriament, retrats. Es tracta de retrats d’estudi de fotògrafs diversos, molts d’ells individuals, de dones, homes i nens, la majoria dels quals són anònims. El format que té més presencia és la targeta de visita, encara que també hi ha exemplars de targeta cabinet, boudoir i imperial.|Aproximadament 600 fotografies ens han arribat com a exemplars solts i unes 200 estaven instal·lades en dos àlbums. Els àlbums són un bon exemple de col·lecció d'aquesta tipologia de document gràfic, molt comú en la segona meitat del segle XIX fins a la segona dècada del segle XX.

Majoritàriament, les imatges estan fetes per fotògrafs establerts a Barcelona, principalment dels estudis Fotografia Española, Rovira y Durán, Napoleon, Pujada y Compañía i Gustavo Larauza. N’hi ha també procedents d’altres indrets d'Espanya i de la resta d’Europa. Cal destacar l’existència de fotomuntatges, coneguts com a mosaics, obra d’André Disdéri.

La documentació, donada per Núria Matabosch, inclou un conjunt de fotografies, invitacions i fullets relacionats amb la creació i l’activitat expositiva de l’Espai Positvra, així com diversos retalls de premsa.

El fons està integrat per més de 400 dibuixos originals dels seus dissenys com a joiera i orfebre i prop de 200 positius fotogràfics de les seves peces i les seves botigues. El fons es completa un recull de premsa (1970-1992), informació sobre les seves exposicions i correspondència.

El fons conté la documentació generada per Anna Calvera en el decurs de la seva activitat com a dissenyadora gràfica, investigadora i docent.

El gruix del fons està format pels documents produïts per la seva activitat com a docent i investigadora. D’una banda, documents administratius com, per exemple, plans docents, calendaris i sol•licituds; de l’altra, documents fruit de la seva producció intel•lectual com material per la seva tesi, articles i llibres, les fitxes de catalogació que va fer del fons Josep Artigas i fitxes bibliogràfiques.

El fons reuneix també documents relacionats amb el seu activisme en entitats i associacions com els de l’ADP i amb la seva participació en exposicions, conferències, congressos i altres esdeveniments.

El fons es completa amb correspondència d’Anna Calvera, particulars i entitats, i recursos d’informació sobre disseny i estètica, centres de disseny, bibliografia i documentació gràfica.
L’altra part del fons l’ocupen els documents produïts per la seva activitat associativa, especialment la documentació de l’ADP, i per la seva activitat en esdeveniments i exposicions.

El fons recull la documentació generada per l’activitat de l’empresa Escofet al llarg de la seva trajectòria durant més d’un segle.

Pel que fa a la constitució de l’empresa, s’han conservat un conjunt d’escriptures que recullen els diferents canvis en la seva conformació jurídica. La gestió econòmica és la sèrie més àmpliament representada, amb una seqüència de llibres comptables que va del 1877 al 1977.

L’activitat de producció de paviments es reflexa en les sèries de documents que recullen la gestió dels projectes amb els clients, amb una gran presència de material gràfic i fotogràfic. El fons també inclou gran quantitat d’esbossos, dibuixos i plànols de projectes, en la seva majoria corresponents a la segona meitat del segle XX. Ressalta també la sèrie dedicada a la protecció de la propietat intel·lectual de les realitzacions d’Escofet.

La gestió comercial de l’empresa es compon d’una sèrie extensa de catàlegs comercials dels productes de l’empresa en una seqüència que abasta des de principis del segle XX fins un segle després. Es complementa amb documentació sobre l’activitat de màrqueting i difusió publicitària de la companyia.

El fons recull també documents que fan referència als premis rebuts durant tota la seva trajectòria i a aspectes d’organització interna, gestió dels recursos humans, recursos patrimonials i projecció pública.

El fons inclou dibuixos i fotografies de projectes d’interiorisme per a particulars, empreses i institucions (educatives, de serveis socials, sanitàries...). A més a més, conté un conjunt molt important de fotografies de peces de mobiliari (entre les quals mobles infantils i juvenils), juntament amb plànols i dibuixos. També trobem documents referents a les seves botigues i a la seva participació en fires i salons.

Inclou, també, un important fons bibliogràfic format per més de 200 monografies i exemplars de revistes especialitzades (més de 60 capçaleres), així com catàlegs comercials internacionals (Dinamarca, Anglaterra, Suècia, Itàlia, Finlàndia) i nacionals i catàlegs de fires.

El fons comprèn part de la documentació produïda a partir de l'activitat professional de la firma “El Dique Flotante”, dedicada al disseny i confecció de vestits per a nen, home i dona (alta costura). El gruix del fons el composen dos grans grups de positius fotogràfics: un, amb imatges de dues de les botiges de la casa; l’altre amb models vestides amb els dissenys de la firma.

Així mateix, el fons conté diversos exemples de documents de difusió i promoció, objectes de merchandising i mostres de papereria; documents manuscrits i mecanoscrits de planificació i gestió i catàlegs comercials.

El fons comprèn un conjunt de fotografies de la família Bertrand Serra, que mostren les activitats i vida social d'Eusebio Bertrand i Serra i d'alguns membres de la seva família. Consta de dos àlbums amb fotografies instal·lades en ells i un conjunt de fotografies soltes. Les imatges contenen el testimoni d'actes institucionals al voltant de l'activitat empresarial i política d'Eusebio Bertrand Serra, com la visita del Rei Alfons XIII a la fàbrica del Remei de Manresa o una reunió del Sometent del Pla de Barcelona. El gruix de les imatges correspon, però, a la pràctica de diverses modalitats esportives a les que Eusebio Bertrand Serra n'era aficionat. Un bon nombre d'elles estan relacionades amb la pràctica de l'equitació, amb les competicions en les que participava, i sovint organitzava, que eren també actes socials; també és destacable l'activitat de navegació a vela. Així mateix apareixen imatges de la seva dedicació a l'automobilisme, tant de les demostracions de la seva firma Automóvil Salón, com de competicions esportives en les que participava. El fons es completa amb imatges del funcionament de l'explotació agrícola de La Ricarda i algunes instantànies de membres de la família i celebracions familiars.

El fons comprèn la documentació generada per Antoni Badrinas en la seva activitat com a moblista i decorador.

Com a moblista, inclou dues tipologies principals de documents: un conjunt de 1.339 dibuixos, fonamentalment d’esbossos de mobles i projectes de decoració, i 451 fotografies de les seves realitzacions.

Els dibuixos constitueixen els esbossos preparatoris per a la creació de mobles. Contenen la vista a escala del moble amb els seus detalls i, en alguns casos, informació contextual, com el nom del client, el material emprat, les mides o el seu lloc d’ubicació. La tipologia de mobles és molt variada i abraça, principalment, mobles d’encabiment (armaris, aparadors, bufets, vitrines, tocadors, calaixeres) i altres, com llibreries, escriptoris, llits, taules i seients. En petita quantitat, inclou també projectes de decoració d’interiors, elements d’exposició com estands, elements decoratius o objectes religiosos.

Pel que fa a les fotografies, contenen imatges de mobles i projectes de decoració, i permeten conèixer quins projectes van ser realitzats finalment i la seva aparença i característiques.

El fons aplega també testimonis de la participació d’Antoni Badrinas en diverses mostres i exposicions, tant nacionals com internacionals. És el cas de l'Exposició Internacional d'Arts Decoratives de París del 1925, l'Exposición Nacional de Artes Decorativas de Madrid el 1947 i l’exposició "Pro Dignificación del Hogar Popular" organitzada pel FAD el 1954.

El fons es completa amb escassos testimonis de la seva presència pública, que documenten aspectes com la seva relació amb el FAD, els premis obtinguts o la repercussió de les seves creacions.

Col·lecció de dossiers aplegats pel Museu del Disseny de Barcelona, referents fonamentalment als productes existents en la col·lecció del museu. Contenen documentació relacionada amb la concepció, encàrrec i disseny dels objectes, la seva fabricació, comercialització, ús i projecció pública.

El fons conté els documents dels projectes de disseny d'objectes per a la llar i mobiliari presentats a l'exposició de la Casa Barcelona.

El fons conté la documentació generada per Josep Maria Mir en el decurs de la seva activitat com a dissenyador gràfic i creador d’imatge.

Un gruix important de documents l’ocupen els projectes de disseny d’imatge corporativa i papereria. Al fons es conserven, per exemple, els projectes per Caldea, La Caixa, el Festival de Cinema de Barcelona, el festival Andorra Jazz Escaldes-Engordany o el Museu Arqueològic de Tarragona, entre d’altres. També conté materials de comunicació, difusió i publicitat per a empreses, institucions públiques, museus, esdeveniments, congressos o premis com el Museu d’Arqueologia de Catalunya, el Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica o els Premis FAD.

A més a més, el fons conté papereria corporativa de Josep Maria Mir i de la seva empresa Summa, i recursos d’informació amb revistes, catàlegs i premsa.

El fons comprèn documentació personal i professional que permet aprofundir en el coneixement de la seva trajectòria com a ceramista i en els seus processos de treball: certificats; carnets; correspondència; positius fotogràfics de les seves peces; catàlegs de mà, fulls volanders i invitacions d’algunes de les seves exposicions; quaderns amb informacions tècniques de processos ceràmics; quaderns amb anotacions sobre peces per a exposició i venda.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Juli Capella en el decurs de la seva activitat com a arquitecte, interiorista, editor, promotor i divulgador del disseny.

El fons comprèn uns 60.000 documents entre catàlegs d’empreses, dossiers de productes, diapositives, fotografies, dibuixos, plànols, biografies, currículums, notes de premsa, reculls d’articles, etc. El gruix més important del fons l’ocupen els reculls de documents relacionats amb dissenyadors, empreses i institucions vinculades amb el disseny, i els documents sobre l’edició de llibres i revistes.

Per últim, reuneix documents relacionats amb la seva docència a les escoles de disseny Elisava i Eina, i amb la seva participació en entitats i associacions com el FAD.

El fons recull documentació generada per l’editorial Montaner y Simón corresponent a la seva gestió comptable durant el període 1867-1948. Inclou trenta-set llibres comptables que comprenen vint-i-un llibres diari, tretze llibres majors, dos registres de girs bancaris i un diari de caixa.

El fons comprèn principalment documents textuals, plànols i fotografies dels dissenys portats a terme per André Ricard al llarg de la seva trajectòria professional.

Una part de la documentació està relacionada amb la vesant més personal de l’autor. Es conserven testimonis d’una empresa fictícia de disseny de joguines que va crear amb uns amics en edat escolar, o bé, dibuixos de la seva etapa de formació, com per exemple, els figurins i propostes per als estands d’una empresa de transports, que poden considerar-se les seves primeres passes en el món del disseny.

També és rellevant la correspondència mantinguda amb Raymond Loewy, així com informació sobre conferències, seminaris, llibres i exposicions en què va participar o bé en què Ricard va ser homenatjat.

El gruix de la documentació, però, està relacionada amb la seva activitat com a dissenyador. En aquest sentit, la quantitat de diapositives i fotografies (en format digital) que integren el fons són una mostra ben significativa de la prolífica trajectòria professional de l’autor. Principalment són fotografies de producte, però també hi ha plànols dels dissenys més coneguts de Ricard, així com renders i plànols generats informàticament dels productes més moderns.

Cal destacar, també, la documentació relacionada amb la Torxa Olímpica de Barcelona ’92 ja que inclou dibuixos, esbossos, plànols i fotografies que mostren tot el procés creatiu i de disseny d’una de les obres més emblemàtiques d’André Ricard. En aquest mateix sentit, també hi ha documentació relacionada amb altres projectes del moviment olímpic, com els vinculats al Museu Olímpic de Lausana, o el disseny del Testimoni Olímpic de Londres 2012.

També hi ha una nombrosa col·lecció de fotografies en format digital que fan referència a la seva activitat pública: presentacions, congressos, homenatges, exposicions i participació en tota mena d’actes, que arriba fins el 2015.

Finalment, el fons integra un exhaustiu recull d’articles, entrevistes, reportatges, notes de premsa i notícies recopilat per André Ricard, relacionades amb la seva trajectòria professional.

El fons comprèn la documentació generada pel dibuixant i pintor Antoni Saurí Sirés. Està format principalment pels testimonis de la seva activitat com a dissenyador d'ornamentació per a paviment hidràulic. Conté els documents de procés d'aquesta activitat, principalment els dibuixos de motius i els patrons per als motlles de rajoles. A més, comprèn mostres de l'activitat de Saurí com a dibuixant d'etiquetes per a envasos de productes comercials. El volum més gran de documentació l’ocupen els dissenys i patrons per a motlles de paviment, dibuixats en tinta i guaix, amb un total de dos-cents setanta documents, mentre que d’etiquetes comercials en consten sis. L'abast cronològic del fons comprèn aproximadament el rang d'anys que va de 1909 a 1940.

El fons conté la documentació produïda i aplegada per Àngela Guardiola en el decurs de la seva activitat com a dissenyadora i assessora de moda. Conté els figurins i fotografies dels seus dissenys, especialment els realitzats durant la seva etapa a Tocut a finals dels anys 80 i principis dels 90.

També conté llibres amb mostres de roba i anotacions sobre teixits, textures i colors, dossiers de premsa de les seves creacions i una selecció de llibres sobre moda i ornamentació.

Conté 42 dibuixos de joies.

El fons de Mobles 114 ens permet resseguir la història d’aquesta empresa barcelonina i, tanmateix, la de dos dels seus membres fundadors: Josep Maria Massana i Josep Maria Tremoleda ja que l’arxiu conté material de la seva etapa inicial com a dissenyadors integrants de l’Equip de Disseny. Aquest era un estudi que treballava en diversos àmbits del disseny.

Pel que fa a l’evolució i consolidació de Mobles 114 com a empresa editora, trobem diversos materials que ens ajuden a veure el creixement en l’oferta de productes i la consolidació de molts d’ells amb llarga durada al mercat. També podem conèixer l’evolució i ampliació de les seves instal•lacions.

Tot i que el gran gruix de la producció de l’empresa recau en els dissenys desenvolupats per Massana i Tremoleda (també Ferrer en els inicis), mitjançant la documentació del fons es pot veure la col•laboració creixent amb diversos dissenyadors del panorama local i internacional, dels qui han editat productes de notable èxit comercial al llarg dels darrers cinquanta anys.

El fons inclou catàlegs comercials i llistats de preus d’entre 1979 fins l’actualitat amb excepció d’alguns anys. Entre aquests documents en trobem diversos destinats al mercat internacional que demostren l’expansió de l’empresa en el mercat francès, alemany i anglès i, posteriorment, a un nombre molt més gran de països.

També hi ha gran diversitat de fotografies, entre positius fotogràfics i transparències, en les quals podem veure les primeres instal•lacions de Mobles 114 el 1973 al carrer d’Enric Granados 114 de Barcelona, la participació en fires o l’evolució en l’oferta dels productes. Aquesta sèrie es complementa amb material del procés de treball per a l’edició de diversos objectes com esbossos, plànols o imatges de prototips. Finalment, la documentació administrativa ens ajuda a conèixer els aspectes de caire econòmic de la companyia.

Pel que fa a la faceta de distribució de productes d’altres empreses trobem documentació de productes com els llums Akari d’Isamu Noguchi, el llum Coderch, els llums de l’empresa Vapor o les catifes de Nani Marquina. En aquest àmbit també es conserva correspondència amb diversos dissenyadors locals i internacionals com Miguel Milá, Óscar Tusquets, Enzo Mari o Álvaro Siza.

Aquest arxiu també ens permet conèixer l’estreta relació que existia amb professionals de diferents generacions i disciplines. Així en el fons es conserven documents de l’evolució de la imatge gràfica de l’empresa desenvolupada al llarg de més de vint anys pel dissenyador America Sanchez. Podem veure des del primer logotip, dissenyat el 1973, que representà una declaració d’intencions per la radical modernitat que revelava, fins els redissenys per actualitzar-lo i sintonitzar-lo amb els canvis en el món de la comunicació.

El fons conté la documentació generada per Ricard Giralt Miracle en el decurs de la seva activitat com a il•lustrador, dissenyador gràfic i tipògraf.

El gruix més important del fons està constituït per la seva activitat i producció a Seix i Barral, Filograf i PEN. Una part de la documentació comprèn dissenys i creacions realitzats tant per a editorials com per a artistes i particulars: llibres, invitacions, targetes, cartells, catàlegs i plaquetes. L’altra part conté material de difusió, comunicació i imatge gràfica de particulars, entitats, institucions i empreses.

El fons inclou documents relacionats amb la creació d’alfabets i tipografies com els Gaudí, Xenius, Pompeia i Maryland: dibuixos, croquis, esbossos, maquetes, proves, etc.

També compta amb un petit gruix de documents relacionats amb el seu pare, Francesc Giralt.

El fons conté els dibuixos de diferents projectes d’arquitectura i interiorisme.

El fons està format fonamentalment per documents relacionats amb la firma d'alta costura Pedro Rovira. Conté materials gràfics produïts per la pròpia empresa així com retalls de premsa i publicacions recollides en diferents mitjans, tant especialitzats com generals. Els documents estan organitzats en àlbums dins dels quals hi ha dos tipus de documents: fotografies i retalls de publicacions.

Les fotografies contenen imatges de les diferents creacions de la firma Pedro Rovira. Possiblement estaven destinades a la creació de catàlegs i publicacions pròpies i també a la difusió en els mitjans de comunicació. També es recullen testimonis de la participació en esdeveniments com passarel·les, salons, etc.

Els retalls de premsa estan extrets de publicacions d’arreu del món, on sortia mencionada l’obra de la firma Pedro Rovira.

El fons de la Merceria Bonet conté la documentació generada per l’activitat de la merceria al llarg de la seva trajectòria durant més de seixanta anys.

Comprèn documents relacionats amb la gestió econòmica i comercial de l’establiment, com les transaccions econòmiques amb els proveïdors, correspondència i documents comercials d'aquests. També inclou diversos mostraris i altres documents relacionats amb els productes venuts en la botiga: fotografies de teixits prisats, retalls de revistes amb exemples de peces de vestir i anotacions de fabricació de prisats. També documentació relativa als proveïdors, que comprenen tant productes tradicionals de merceria, com altres relacionats amb la comercialització i fabricació de teixits prisats.

Finalment, una altra part important del fons l’ocupen els materials creats per a la publicitat de la merceria: fullets, targetes, targetons i segells, entre d’altres.

Conté la documentació relacionada amb la gestió dels Premis Deltas d'ADI FAD, des de la seva creació l'any 1961 fins 1986.

El fons conté els documents produïts per Gaspar Homar en el decurs de la seva activitat com a moblista.

Conté cinc dibuixos: una calaixera, un moble de rebedor, una cadira de braços i dues taules.

El fons comprèn la documentació generada per Joan D'Ivori en la seva activitat com a dibuixant. Una part del fons està composta per dibuixos, esbossos i boixos, majoritàriament d'elements decoratius diversos, sanefes, motius medievals i populars, motius orientals i caplletres.

Els plecs i làmines de publicacions ocupen un volum important del conjunt. Conté plecs dels poemes de Juan de la Encina, de la publicació Ensenyant el pessebre, del llibre Werther, de La historia de Clamades y de Clarmonda i de La historia de Pierres y Magalona.

Finalment, també hi ha làmines de moda i de vestuari, retalls de premsa, documents manuscrits diversos, cartells, una partitura o documents de bateig.

El fons comprèn documents de producció de l'empresa de productes de blanqueig, tenyit o acabats de teixits Rubí Industrial. Comprèn quatre llibres de registre i nou documents textuals amb fórmules d'elaboració de tints, així com mostres de teixit amb proves de tintura. L'abast cronològic va de 1855 a 1932, encara que un dels registres, datat en el període 1855-1891 i escrit en francès, no coincideix exactament amb el període d'activitat de l'empresa i possiblement té un origen diferent. Els llibres de registre donen testimoni de les fórmules de tints utilitzades industrialment, dels tipus de tints utilitzats i de les seves aplicacions als processos tèxtils de l'època.

El fons dóna testimoni de l’activitat professional de Ramon Rigol com a decorador d’interiors i dissenyador de mobles. Comprèn 26 arxivadors i 25 carpetes de dibuixos i plànols, 309 plànols 1:1 i 17 documents textuals.

El fons comprèn dos blocs principals de documentació: en primer lloc, i amb un volum molt reduït, la que fa referència a la seva vida personal, l’època formativa i la relacionada amb la seva activitat en l’Escola del Treball.

El gruix del fons el composa el segon bloc, relacionat amb la seva activitat professional com a interiorista. Comprèn fonamentalment projectes d’interiorisme, moblament i decoració, amb esbossos i plànols, per a clients de diverses característiques (empreses, botigues, entitats culturals i administratives i clients particulars). Dins d’aquest bloc destaca un conjunt nombrós de plànols a mida real de mobles i objectes decoratius.

El fons conté la documentació generada per l’activitat de l’empresa Confecciones Mariver al llarg de la seva trajectòria durant setanta dos anys.

El fons compta amb documents relacionats amb la gerència de l’empresa, la gestió de recursos humans i econòmics, la gestió del patrimoni, la gestió comercial i la producció i confecció de peces. Hi ha documents administratius, mostraris, dibuixos dels dissenys, targetes, catàlegs, fullets i retalls de premsa, a més de diferents patents industrials amb models registrats, com el famós “sostenidor globus” de 1919.

El fons també conté plantilles de peces de roba, bosses de la botiga i envasos per a productes.