El fons conté la documentació generada per Anna Calvera en el decurs de la seva activitat com a dissenyadora gràfica, investigadora i docent.

El gruix del fons està format pels documents produïts per la seva activitat com a docent i investigadora. D’una banda, documents administratius com, per exemple, plans docents, calendaris i sol•licituds; de l’altra, documents fruit de la seva producció intel•lectual com material per la seva tesi, articles i llibres, les fitxes de catalogació que va fer del fons Josep Artigas i fitxes bibliogràfiques.

El fons reuneix també documents relacionats amb el seu activisme en entitats i associacions com els de l’ADP i amb la seva participació en exposicions, conferències, congressos i altres esdeveniments.

El fons es completa amb correspondència d’Anna Calvera, particulars i entitats, i recursos d’informació sobre disseny i estètica, centres de disseny, bibliografia i documentació gràfica.
L’altra part del fons l’ocupen els documents produïts per la seva activitat associativa, especialment la documentació de l’ADP, i per la seva activitat en esdeveniments i exposicions.

El fons comprèn documentació personal i professional que permet aprofundir en el coneixement de la seva trajectòria com a ceramista i en els seus processos de treball: certificats; carnets; correspondència; positius fotogràfics de les seves peces; catàlegs de mà, fulls volanders i invitacions d’algunes de les seves exposicions; quaderns amb informacions tècniques de processos ceràmics; quaderns amb anotacions sobre peces per a exposició i venda.

El fons recull la documentació generada per l’activitat de l’empresa Escofet al llarg de la seva trajectòria durant més d’un segle.

Pel que fa a la constitució de l’empresa, s’han conservat un conjunt d’escriptures que recullen els diferents canvis en la seva conformació jurídica. La gestió econòmica és la sèrie més àmpliament representada, amb una seqüència de llibres comptables que va del 1877 al 1977.

L’activitat de producció de paviments es reflexa en les sèries de documents que recullen la gestió dels projectes amb els clients, amb una gran presència de material gràfic i fotogràfic. El fons també inclou gran quantitat d’esbossos, dibuixos i plànols de projectes, en la seva majoria corresponents a la segona meitat del segle XX. Ressalta també la sèrie dedicada a la protecció de la propietat intel·lectual de les realitzacions d’Escofet.

La gestió comercial de l’empresa es compon d’una sèrie extensa de catàlegs comercials dels productes de l’empresa en una seqüència que abasta des de principis del segle XX fins un segle després. Es complementa amb documentació sobre l’activitat de màrqueting i difusió publicitària de la companyia.

El fons recull també documents que fan referència als premis rebuts durant tota la seva trajectòria i a aspectes d’organització interna, gestió dels recursos humans, recursos patrimonials i projecció pública.

Cobertes impreses per a llibreta d'estalvis de la FET y de las JONS. Imprès a color (negre, vermell, groc, marró). Apareix desplegada. Consta, en l'anvers, a l'esquerra, l'escut d'Espanya de l'època de Franco i la inscripció "¡¡Arriba España!!; en la part dreta, dibuix de jou i fletxes i les inscripcions "Libreta de ahorro / a favor de", "Organización Juvenil de F.E.T. y de las J.O.N.S.", "Caja de Ahorros Provincial de la Diputación de Barcelona / Fontanella, 7 / Barcelona". En el revers consta informació de tipus administratiu sobre la llibreta i un extracte dels estatuts de la Caixa.

• Retrat d'un home, de tres quarts, dempeus.
• Inscripcions: a l'anvers: "Pujada y Compañía" (imprès). Al revers: "Cliche Nº / Fotografia Española / Pasaje Colon nº 2 / Barcelona" (imprès).
• Targeta de visita

Projecte d'un altar d'un oratori pel Sr. Ll. Vancells. L'altar format pel taulell d'un armari baix amb llibreria. En el taulell consta una figura religiosa i dos candelers. Amb la inscripció "Oratori per a Llavaneres - Ll. Vancells" i una inscripció de lectura dubtosa a la part superior "[il·legible] 58 x 50 [il·legible] taula alt. taula i [il·legible] 83". En el revers fragment d'un calendari del mes d'octubre del 1956, de l'empresa química J.R. Geigy.

Projecte d'un monument a José Biosca Torres. Consta la inscripció "Nº 2". El monument de forma de columna truncada on consta el text "A José Biosca Torres Fundador del Museo Textil 1950", rematada per una copa i amb un relleu a la base. Vista frontal.

Projecte d'un monument a José Biosca Torres. Consten les inscripcions "Nº 1" i "Relleu 42 alt x 25 ample". El monument té forma prismàtica truncada amb el text "A José Biosca Torres Fundador del Museo Textil 1950" i amb una base que inclou una jardinera i un relleu. Vista frontal.

El fons de Mobles 114 ens permet resseguir la història d’aquesta empresa barcelonina i, tanmateix, la de dos dels seus membres fundadors: Josep Maria Massana i Josep Maria Tremoleda ja que l’arxiu conté material de la seva etapa inicial com a dissenyadors integrants de l’Equip de Disseny. Aquest era un estudi que treballava en diversos àmbits del disseny.

Pel que fa a l’evolució i consolidació de Mobles 114 com a empresa editora, trobem diversos materials que ens ajuden a veure el creixement en l’oferta de productes i la consolidació de molts d’ells amb llarga durada al mercat. També podem conèixer l’evolució i ampliació de les seves instal•lacions.

Tot i que el gran gruix de la producció de l’empresa recau en els dissenys desenvolupats per Massana i Tremoleda (també Ferrer en els inicis), mitjançant la documentació del fons es pot veure la col•laboració creixent amb diversos dissenyadors del panorama local i internacional, dels qui han editat productes de notable èxit comercial al llarg dels darrers cinquanta anys.

El fons inclou catàlegs comercials i llistats de preus d’entre 1979 fins l’actualitat amb excepció d’alguns anys. Entre aquests documents en trobem diversos destinats al mercat internacional que demostren l’expansió de l’empresa en el mercat francès, alemany i anglès i, posteriorment, a un nombre molt més gran de països.

També hi ha gran diversitat de fotografies, entre positius fotogràfics i transparències, en les quals podem veure les primeres instal•lacions de Mobles 114 el 1973 al carrer d’Enric Granados 114 de Barcelona, la participació en fires o l’evolució en l’oferta dels productes. Aquesta sèrie es complementa amb material del procés de treball per a l’edició de diversos objectes com esbossos, plànols o imatges de prototips. Finalment, la documentació administrativa ens ajuda a conèixer els aspectes de caire econòmic de la companyia.

Pel que fa a la faceta de distribució de productes d’altres empreses trobem documentació de productes com els llums Akari d’Isamu Noguchi, el llum Coderch, els llums de l’empresa Vapor o les catifes de Nani Marquina. En aquest àmbit també es conserva correspondència amb diversos dissenyadors locals i internacionals com Miguel Milá, Óscar Tusquets, Enzo Mari o Álvaro Siza.

Aquest arxiu també ens permet conèixer l’estreta relació que existia amb professionals de diferents generacions i disciplines. Així en el fons es conserven documents de l’evolució de la imatge gràfica de l’empresa desenvolupada al llarg de més de vint anys pel dissenyador America Sanchez. Podem veure des del primer logotip, dissenyat el 1973, que representà una declaració d’intencions per la radical modernitat que revelava, fins els redissenys per actualitzar-lo i sintonitzar-lo amb els canvis en el món de la comunicació.

Col·lecció de dossiers aplegats pel Museu del Disseny de Barcelona, referents fonamentalment als productes existents en la col·lecció del museu. Contenen documentació relacionada amb la concepció, encàrrec i disseny dels objectes, la seva fabricació, comercialització, ús i projecció pública.

Articles de revistes i diaris on apareix publicada alguna menció al llum Gira. En aquest cas, article sobre disseny de Barcelona escrit per Suzanne Slesin i publicat obrint la secció Home (casa) del New York Times. Suzanne Slesin és una de les periodistes americanes més reputades especialitzada en disseny i que es va interessar especialment pel fenómen del disseny a Barcelona els anys 80.

El fons comprèn principalment documents textuals, plànols i fotografies dels dissenys portats a terme per André Ricard al llarg de la seva trajectòria professional.

Una part de la documentació està relacionada amb la vesant més personal de l’autor. Es conserven testimonis d’una empresa fictícia de disseny de joguines que va crear amb uns amics en edat escolar, o bé, dibuixos de la seva etapa de formació, com per exemple, els figurins i propostes per als estands d’una empresa de transports, que poden considerar-se les seves primeres passes en el món del disseny.

També és rellevant la correspondència mantinguda amb Raymond Loewy, així com informació sobre conferències, seminaris, llibres i exposicions en què va participar o bé en què Ricard va ser homenatjat.

El gruix de la documentació, però, està relacionada amb la seva activitat com a dissenyador. En aquest sentit, la quantitat de diapositives i fotografies (en format digital) que integren el fons són una mostra ben significativa de la prolífica trajectòria professional de l’autor. Principalment són fotografies de producte, però també hi ha plànols dels dissenys més coneguts de Ricard, així com renders i plànols generats informàticament dels productes més moderns.

Cal destacar, també, la documentació relacionada amb la Torxa Olímpica de Barcelona ’92 ja que inclou dibuixos, esbossos, plànols i fotografies que mostren tot el procés creatiu i de disseny d’una de les obres més emblemàtiques d’André Ricard. En aquest mateix sentit, també hi ha documentació relacionada amb altres projectes del moviment olímpic, com els vinculats al Museu Olímpic de Lausana, o el disseny del Testimoni Olímpic de Londres 2012.

També hi ha una nombrosa col·lecció de fotografies en format digital que fan referència a la seva activitat pública: presentacions, congressos, homenatges, exposicions i participació en tota mena d’actes, que arriba fins el 2015.

Finalment, el fons integra un exhaustiu recull d’articles, entrevistes, reportatges, notes de premsa i notícies recopilat per André Ricard, relacionades amb la seva trajectòria professional.

Plànol de les pinces de gel amb cotes. Es mostren en alçat frontal, lateral i secció, a escala 1:1. Apareix el número de plànol, el nom de l'autor i del dissenyador. Es tracta d'un plànol que presenta les millores de cara a una possible reedició de la pinça. Es correspon amb el període en que ha estat produïda per Mobles 114, a partir de 2001.

El fons conté la documentació generada i aplegada per Juli Capella en el decurs de la seva activitat com a arquitecte, interiorista, editor, promotor i divulgador del disseny.

El fons comprèn uns 60.000 documents entre catàlegs d’empreses, dossiers de productes, diapositives, fotografies, dibuixos, plànols, biografies, currículums, notes de premsa, reculls d’articles, etc. El gruix més important del fons l’ocupen els reculls de documents relacionats amb dissenyadors, empreses i institucions vinculades amb el disseny, i els documents sobre l’edició de llibres i revistes.

Per últim, reuneix documents relacionats amb la seva docència a les escoles de disseny Elisava i Eina, i amb la seva participació en entitats i associacions com el FAD.

Full amb apunts i esbossos de les millores a introduir en la nova reedició del llum de peu TMC amb motiu dels seu 50é aniversari en el mercat.

Dibuix digital o render, amb el llum de peu TMC vist des de la part de darrera. Es tracta d'un dels estudis per al canvi del sistema de subjecció i moviment de la pantalla per a una reedició del llum.

Full amb dos renders amb detalls del llum de peu TMC. A la part superior hi ha una imatge de la pantalla i el regulador d'alçada. A la part inferior del full es mostra el peu i part de la tija.

Dibuix digital o render, amb el llum de peu TMC de perfil. A l'alçada del regulador d'alçada de la pantalla s'ha dibuixat en llapis un mànec per subjectar el regulador. Es tracta d'un dels estudis per al canvi del sistema de subjecció i moviment de la pantalla per a una reedició del llum.

Full amb dues imatges digitals impreses o renders impresos, amb dues vistes laterals del llum de peu TMC. A la part superior hi ha una imatge del llum de peu TMC de perfil, i a la part inferior un altra des de la part posterior.

Full amb la tarifa de preus de l'any 2009 de productes de parament de la llar de Mobles 114, on apareix el preu de les pinces de gel i el cendrer Copenhagen. Mobles 114 va començar a produir les pinces de gel l'any 2001 i el cendrer Copenhagen el 2002. Apareixen també la cadira de braços Torres Clavé i el setrill Marquina. Amb la col·lecció Clàssics, Mobles 114 vol destacar el valor patrimonial del disseny.

Full amb quatorze esbossos en llapis del llum de peu TMC i alguns dels seus elements. N'hi ha un de l lum sencer i la resta mostren detalls de la nansa que permet regular l'alçada de la làmpada. Hi ha anotacions en llapis de dos noms de persona i els seus números de telèfon.

Anunci del SIDI on apareixen imatges de diverses empreses participants. A baix a la dreta la paperera de platja Bina editada per l'empresa Santa&Cole.

Projecció informàtica de la taula escriptori de la Sèrie Ara. Conté la inscripció "Mesa Ara 9", "Versión 1". Es tractaria de la versió de la taula de 170 X 70 cm., de fusta i el sobre de color fosc.

Informe elaborat per Benedito design que mostra una relació de marques xineses d'intercomunicadors similars al City Line, amb documentació gràfica extreta de catàlegs comercials.

Projecció informàtica de la taula escriptori de la Sèrie Ara. Conté la inscripció "Mesa Ara 9", "Versión 2". Es tractaria de la versió de la taula de 140 X 70 cm., de DM i fòrmica, sobre de color gris clar i potes de color negre metalitzat.

Croquis amb detalls de la taula d'escriptori de la Sèrie Ara. Mostra espais i ranures posallapis camuflats. Conté les vistes de dues seccions de la ranura, planta de xapa de metall i dibuixos en perspectiva de detalls d'ubiccaió de l'element. Conté mides i indicacions manuscrites.

Croquis de dues versions de la taula escriptori de la Sèrie Ara. La anomenada versió 1 té unes mides de 170 X 70 cm., és de fusta i el sobre de color fosc. La versió 2 és de 140 X 70 cm., és de DM i fòrmica i el sobre de color gris clar i potes de color negre metalitzat. Conté les vistes de dues plantes superiors, vista en perspectiva de tota la taula i detalls del biselat del sobre. Conté mides i indicacions manuscrites.