S'estan mostrant 17574 resultats

Descripció arxivística
Advanced search options
Vista prèvia d'impressió View:

10481 resultats amb objectes digitals Mostra els resultats amb objectes digitals

Otto Gussmann. Los talleres de arte industrial alemanes. Articles d'Antoni Badrinas

  • ES ES MDB 3-404-02-02-01-BAD-U1448
  • UDC
  • 1913 / 1926
  • Part of Antoni Badrinas

Conjunt de dos articles publicats per Antoni Badrinas. 1- Otto Gussmann. Article escrit per Antoni Badrinas glossant la trajectòria del pintor alemany Otto Gussmann (1869-1926), vinculat a l'escola de Dresden. 2- Badrinas, Antoni (1913). Los "talleres de arte industrial" alemanes. Museum, núm. 11, p. 383-418. Separata amb l'article, la portada de la revista, algunes pàgines d'anuncis i coberta de cartró.

Catàleg Comercial de la col·lecció André Ricard

Fullet de l'empresa Olivia Ricard s.c.p, amb una col·lecció de productes dissenyats per André Ricard. La col·lecció es va crear amb motiu de l'exposició retrospectiva que es va fer sobre el dissenyador a la Fundació Miró dins del marc de la Primavera del Disseny. L'empresa va reeditar el joc de gots de 1969, el cendrer "Copenhagen" de 1966 en vermell, negre i blanc, l'espelma dissenyada el 1963 i ara comercialitzada sota el nom de "Stabylo" en color blau i les pinces de gel de 1964 que es comercialitzen sota el títol d'"Aznip" i en quatre colors diferents: groc, blau, vermell i negre. La firma va produir i comercialitzar la col·lecció entre 1999 i 2001.

Retrat d'André Ricard al seu estudi

André Ricard al seu estudi amb dos dels seus dissenys: el llum de taula "Seta" dissenyat per a Metalarte el 1974 i la Torxa olímpica Barcelona '92.

Rigalt, Granell i Cía.

  • ES ES MDB 3-401
  • Fons
  • 1850 / 1984

El fons Rigalt i Granell comprèn la producció documental generada per l’activitat del taller de vitralleria constituït per diferents membres de les famílies Rigalt i Granell, des de la seva creació el 1890 fins al seu tancament el 1984. A més, aplega documents de la família Granell, especialment del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet i el seu fill, l’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa.

Una part petita del fons correspon a les activitats de gestió del taller, amb una documentació molt escassa i sense seqüències continues. Abasta fonamentalment la gestió econòmica, amb alguns esborranys d’informació comptable i de facturació i uns llibres de registre de comandes, que comencen a partir de 1942. La gestió comercial té més entitat, amb l’existència d’un bon nombre de mostraris fotogràfics o impresos, que abracen diferents èpoques i permeten conèixer l’abast de la seva presència al mercat.

El gruix del fons correspon al material gràfic relacionat amb la realització dels projectes de vitralls: esbossos, dibuixos i fotografies. Amb uns 3.700 dibuixos i unes 2.300 fotografies, aquestes tipologies donen compte de l’extensa activitat portada a terme pel taller, i permeten resseguir les tècniques de fabricació, els estils artístics, els motius iconogràfics o els tipus d’edificis als que anaven destinats els vitralls. Malgrat l'absència d’informació de gestió sobre el destí final dels dibuixos projectats, el seu volum i ampli abast cronològic donen testimoni de la presència i característiques del vitrall decoratiu al llarg de tot un segle, i són una font per a l'atribució de l’autoria de vitralls efectivament realitzats.

És destacable també la presència en el fons d’un important conjunt de recursos informatius de suport per a l’activitat del taller: està format per llibres de làmines i repertoris de models i motius, tant nacionals com estrangers, o fotografies de projectes. En gran part les làmines estan disgregades de la seva publicació original i ens han arribat només els fulls solts. Tanmateix constitueixen també una font valuosa per a resseguir les influències rebudes i la procedència dels models emprats.

Casa Rigalt i Granell

Fotografia del despatx de Lluís Rigalt en el taller de vitralls

Fotografia del despatx de Lluís Rigalt en el taller de vitralls. Apareixen projectes de vitralls penjats a la paret i projectats en el contrallum de la finestra. Es tracta de projectes del tombant del segle XIX al XX. Consta la inscripció manuscrita "F". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Fotografia del taller de vitralls amb una sala amb un operari fent gravat de vidre a l'àcid

Fotografia del taller de vitralls, en la sala de gravat amb un operari treballant. Està utilitzant la tècnica de gravat de vidres a l'àcid. Consta la inscripció manuscrita "B". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Fotografia del taller de vitralls amb dos operaris treballant el plom

Fotografia del taller de vitralls amb dos operaris. Concretament estan treballant el plom, per a elaborar els perfils per emplomar els vitralls, utilitzant una màquina que s'aprecia en el primer pla a la dreta de la imatge. Consta la inscripció manuscrita "G". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Fotografia de la sala de tall de vidre del taller de vitralls amb operaris treballant

Fotografia del taller de vitralls amb operaris treballant. Es tracta de la sala on es dibuixaven els projectes i es realitzava el tall del vidre. Consta la inscripció manuscrita "A". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Fotografia del despatx de Jeroni F. Granell al taller de vitralls

Fotografia d'un despatx del taller de vitralls. Donats els elements de tipus arquitectònic que hi apareixen molt possiblement es tracta del despatx de Jeroni F. Granell i Manresa. En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Dibuixos de dues finestres amb motiu heràldic per a Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech

Dibuixos de dues finestres amb motiu heràldic en la tarja i obertura de vidres reticulats rectangulars amb peces circulars en les interseccions de les línies que fan els ploms. Apareixen representats els escuts nobiliaris del noble Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech (Barcelona 1841-1924). Els vitralls van ser encarregats possiblement per a la finca de Torre de Riu a Alp (Cerdanya) entre 1903 i 1910.

Dibuix de vitrall per a finestra amb motiu heràldic dels Riusech en la tarja

Dibuix de vitrall per a finestra amb motiu heràldic en la tarja i obertura de vidres reticulats rectangulars amb peces circulars en les interseccions de les línies que simulen els ploms. Està representat l'escut heràldic dels Riusech amb el text "Nec Vi Nec Metu" (ni per força ni per por). Probablement es tracta d'uns vitralls encarregats per a la finca de Torre de Riu a Alp (Cerdanya), de Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech. Inclou l'anotació: "E.1.10". En la part posterior inclou l'anotació: "cortes 614 de 11 a 1 martes y viernes".

Dibuix de vitrall per a finestra amb motiu heràldic dels Olzina en la tarja

Dibuix de vitrall per a finestra amb motiu heràldic en la tarja i obertura de vidres reticulats rectangulars amb peces circulars en les interseccions. Està representat l'escut heràldic dels Olzina (motiu d'alzina arrencada amb dos cards florits) amb el text "Ab Alto Cuncta" (de dalt tot). Probablement es tracta d'uns vitralls encarregats per a la finca de Torre de Riu a Alp (Cerdanya), de Josep Nicolau d'Olzina i Ferret de Riusech. Hi ha l'anotació: "E. 1.10". En la part posterior consta l'anotació: "cortes 614 de 11 a 1 martes y viernes".

Contenidor d'aliments. Plànol.

Plànol digitalitzat d'un contenidor d'aliments produït per l'empresa Tatay. Es mostra el sistema d'apilabilitat dels contenidors. Escala 1:1.

Dibuix de vitrall per a rosassa amb l'escena de l'estació del Via Crucis "Jesús es troba amb la seva mare", per a l'església de la Puríssima Concepció de Sabadell

Dibuix de vitrall per a rosassa amb l'escena de l'estació del Via Crucis "Jesús es troba amb la seva mare", per a l'església de la Puríssima Concepció de Sabadell. Davant seu la Verge Maria, sant Joan i Maria Magdalena. Al darrera Simon de Cirene, qui el va ajudar amb la creu.

Dibuix de vitrall per a òcul per a la basílica de la Mercè

Dibuix de vitrall per a òcul ovalat de la nau de la Basílica de la Mercè de Barcelona. Representa la lletania lauretina Turris Eburnea o Torre d'ívori i consta d'un escut heràldic central flanquejat per dos àngels. En la part posterior a tinta vermella dibuixos de dues finestres.

Número 1375. Tocador

Tocador que formava part del dormitori que Charles Bouvard, fabricant de la cervesa Moravia, va comprar a Joan Busquets per valor de 15.250 pessetes. El 1927 va ser descrit en la documentació del taller amb els termes següents: «Mobiliario para dormitorio, estilo moderno, lacado verdaderé gris y plata con motivos florales policromados, según bocetos originales compuesto de un armario, dos camas gemelas, dos mesas de noche, una "poudreuse" con lámparas eléctricas articuladas, un sillón y un pouf, dos lámparas aplique de hierro, lacado y metal repujado plateado oxidado y un plafonnier y una cornisa lacada igualmente para el tapiz fondo de camas».

Bracons va ser l'introductor de la laca japonesa a Catalunya després del seu aprenentatge a París i la va aplicar en mobles d'artistes famosos, com és el cas de Joan Busquets. De tota manera, en aquest tocador hi ha dubtes sobre si ell és l'autor de la laca o, per contra, va ser-ne la seva dona, Enriqueta Pascual Benigani, ja que, encara que es va publicar que ella n'era l'autora, en aquell temps Bracons va abandonar la llar i va deixar a la seva casa barcelonina obres acabades que ella va vendre i materials que va continuar fent servir.

Peça pertanyent a la col·lecció del Museu del Disseny de Barcelona.

Número 1346. Plafó decoratiu de laca amb imatge del Port de Barcelona

Plafó decoratiu de laca amb imatge del Port de Barcelona. A partir del mateix dibuix probablement es realitzaren diversos exemplars d'aquest plafó, perquè es troba a interiors diferents. Es tracta d'una vista del port de Barcelona, segons dibuix de Joan Busquets i execució de Lluís Bracons. Es tracta d'una laca sobre fusta

Fotografia de forn en el taller de vitralls

Fotografia amb imatge de forn en el taller de vitralls. Consta la inscripció manuscrita "C". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Fotografia de la recepció del taller de vitralls

Fotografia del taller de vitralls presumiblement en la recepció on apareixen tres persones. Consta la inscripció manuscrita "A". En el revers consta el segell amb el nom del fotògraf "Fotografies d'art Francisco Serra / Salmerón 166 / Barcelona".

Número 0229. Tocador

  • ES ES MDB 3-405-02-02-02-09-01-01-BUS-0501-001
  • UDS
  • [ca. 1900 / 1901]
  • Part of Casa Joan Busquets

Pentinador amb tres miralls bisellats. Encarregat pel Cònsol General d'Alemanya formant part d'un dormitori modernista amb fusta de tulipier tallat i encerat. Els peus acaben en forma de "formatge".

Dibuix de vitrall per a finestra amb motiu de al·legoria de la tardor basada en una pintura de Gaspar Camps

Dibuix de vitrall per a finestra. El dibuix de vitrall ens mostra una dona delicada que desprèn erotisme, amb una vestimenta que deixa l'espatlla al descobert i que té clares reminiscències japonizants . Algunes fulles marcides s'enfilen pel vestit i altres li ornamenten els cabells a manera de tocat.

Dibuix de vitrall per a finestra amb escut heràldic en la part central i motius florals en la part superior, per a la casa Bertrand

Dibuix de vitrall per a finestra amb capcer amb lòbul, va decorat amb un escut central amb motiu floral, aquesta mateixa flor es repeteix triplicada en la part superior. El camper imita un teixit de to blau amb una xarxa romboïdal amb peces quadrangulars amb motius florals en les interseccions de les línies que imiten al plom, rematat en la part superior i inferior per una àmplia franja de motiu floral, on es repeteix de forma seriada la flor de l'escut. En la part inferior el dibuix imita uns serrells de roba. Molt probablement es tracta de la casa Bertrand de Barcelona.

Dibuix de vitrall per a finestra amb escut heràldic en la part central i motius florals en la part superior, per a la casa Bertrand

Dibuix de vitrall per a finestra amb el capcer amb lòbul. Està decorat amb un escut central amb una flor i la mateixa flor es repeteix en la part superior del dibuix del vitrall acompanyat d'altres motius vegetals. El camper imita un teixit de granats amb franges en diagonal amb formes circulars (cibes), rematat a dalt i a baix per una bordura de motius florals. En la part inferior el dibuix imita uns serrells de roba. Molt probablement es tracta de la casa Bertrand de Barcelona.

Dibuix de vitrall per a finestra amb escut heràldic en la part central i motius florals en la part superior per a la casa Bertrand

Dibuix de vitrall per a finestra amb capcer amb lòbul, va decorat amb un escut central amb una flor, aquesta mateixa flor es repeteix en la part superior del dibuix del vitrall acompanyat d'altres motius vegetals de línies corbes. El camper imita un teixit verdós amb franges en diagonal de to vermellós, rematat pels extrems per una bordura de motius vegetals. En la part inferior el dibuix imita uns serrells de roba. Molt probablement es tracta de la casa Bertrand de Barcelona.

Dibuix de vitrall per a finestral amb la representació de sant Jordi amb la princesa Sahabra

Dibuix de vitrall per a finestra amb la representació del cavaller sant Jordi, clavant-li la llança al drac mort als peus. Enfront la princesa Sahabra, de genolls pregant agraïda per haver-la salvat. En la part superior el text "sant Jordi, Patró de Catalunya" acompanyat pel dibuix de la Cimera Reial. El vitrall es va exposar a la V Exposició Internacional d'Art de Barcelona, celebrada l'abril de 1907. Aquesta peça presidia la sala de la “Sección Española”, espai decorat per Josep Triadó i Joaquim Renart. Aquest vitrall va ser exposat també a l’Exposició d’Art de Terrassa de 1908, en aquest cas presidint la Sala Riquer, dedicada exclusivament a aquest artista.

Cafetera Mini-Gaggia Automatic. Producte acabat. Fotografia

Imatge de la cafetera Mini-Gaggia Automatic, produïda per l'empresa Aplimont. En el contenidor consta la inscripció "Cafetera "Mini Gaggia" André Ricard, 1976" / 54 / Prod. Gaggia Española". Vista frontal. Aquest model va ser seleccionat en els Premis Delta 1977.

Figures retallades per a aparadors

Figures retallades representant les parts d'un home, utilitzades per a un aparador. Conté quatre models de figures i una fotocòpia amb esbossos de figures per a aparadors.

Fons André Ricard

  • ES ES MDB 3-449
  • Fons
  • 1944 / 2015

El fons comprèn principalment documents textuals, plànols i fotografies dels dissenys portats a terme per André Ricard al llarg de la seva trajectòria professional.

Una part de la documentació està relacionada amb la vesant més personal de l’autor. Es conserven testimonis d’una empresa fictícia de disseny de joguines que va crear amb uns amics en edat escolar, o bé, dibuixos de la seva etapa de formació, com per exemple, els figurins i propostes per als estands d’una empresa de transports, que poden considerar-se les seves primeres passes en el món del disseny.

També és rellevant la correspondència mantinguda amb Raymond Loewy, així com informació sobre conferències, seminaris, llibres i exposicions en què va participar o bé en què Ricard va ser homenatjat.

El gruix de la documentació, però, està relacionada amb la seva activitat com a dissenyador. En aquest sentit, la quantitat de diapositives i fotografies (en format digital) que integren el fons són una mostra ben significativa de la prolífica trajectòria professional de l’autor. Principalment són fotografies de producte, però també hi ha plànols dels dissenys més coneguts de Ricard, així com renders i plànols generats informàticament dels productes més moderns.

Cal destacar, també, la documentació relacionada amb la Torxa Olímpica de Barcelona ’92 ja que inclou dibuixos, esbossos, plànols i fotografies que mostren tot el procés creatiu i de disseny d’una de les obres més emblemàtiques d’André Ricard. En aquest mateix sentit, també hi ha documentació relacionada amb altres projectes del moviment olímpic, com els vinculats al Museu Olímpic de Lausana, o el disseny del Testimoni Olímpic de Londres 2012.

També hi ha una nombrosa col·lecció de fotografies en format digital que fan referència a la seva activitat pública: presentacions, congressos, homenatges, exposicions i participació en tota mena d’actes, que arriba fins el 2015.

Finalment, el fons integra un exhaustiu recull d’articles, entrevistes, reportatges, notes de premsa i notícies recopilat per André Ricard, relacionades amb la seva trajectòria professional.

Ricard, André, 1929-

Vistes exteriors de la torre Sol i Mar, a Caldes d'Estrac

Conjunt de setze fotografies amb vistes exteriors de la torre Sol i Mar, o Can Soler, a Caldes d'Estrac. La casa s'ha pogut identificar perquè apareix referenciada en la memòria tècnica de l'inventari del patrimoni cultural de Caldes d'Estrac (pàgina 29). La Casa Soler està situada en el Turó de Caldes i es composa d'una torre envoltada de jardí i una zona boscosa, La Pinareda. La Casa Sol i Mar va ser ocupada des del novembre de 1937 fins el gener de 1939 per l'Ambaixada Britànica a Espanya, en haver-se traslladat el govern republicà a Barcelona el mateix novembre de 1937.

Recull d'articles, entrevistes i notícies relacionades amb André Ricard.

Conjunt d'articles, notes de premsa, entrevistes i reportatges que André Ricard va recopilar al llarg de la seva trajectòria professional. El volum principal dels documents estan relacionats amb el projecte del Museu Olímpic de Lausana, una exposició de disseny organitzada pel Museu de les Arts Decoratives i l'exposició antològica de l'obra de Ricard organitzada per la Fundació Joan Miró. Correspon al sisè arxivador original.

Recull d'articles, entrevistes i notícies relacionades amb André Ricard i els Jocs Olímpics de Barcelona '92.

Conjunt d'articles, notes de premsa, entrevistes i reportatges que André Ricard va recopilar en relació als Jocs Olímpics de Barcelona '92 i especialment de la Torxa Olímpica. Així mateix, també hi ha articles d'opinió, i reportatges d'altres temàtiques i dissenyadors. Correspon al cinquè arxivador original.

Recull d'articles, entrevistes i notícies relacionades amb André Ricard i els Jocs Olímpics de Barcelona '92.

Conjunt d'articles, notes de premsa, entrevistes i reportatges que André Ricard va recopilar en relació als Jocs Olímpics de Barcelona '92 i especialment de la Torxa Olímpica. Així mateix, també hi ha articles relacionats amb el projecte del Museu Olímpic de Lausana. Corresponen al tercer i quart arxivador original.

Recull d'articles, entrevistes i notícies relacionades amb André Ricard i la seva relació amb l'empresa Puig.

Conjunt d'articles, notes de premsa, entrevistes i reportatges que André Ricard va recopilar en relació a la seva tasca com a dissenyador per a l'empresa Puig. Una part significativa dels articles fan referència al premi al millor disseny que va guanyar el flascó Quorum als Estats Units. Correspon al segon arxivador original.

Recursos d'informació referent a diversos dissenyadors. Fotografies

Recull d'imatges de productes dels següents estudis i dissenyadors: Associate Designers; Ramón Benedito; Gemma Bernal i Ramón Isern; Oriol Bohigas; Pep Bonet; Cristian Cirici; Lluís Clotet; Sergi i Oscar Devesa; Antonio Flores; Alberto Lievore; Josep Lluscà; Javier Mariscal; Miguel Milá; Jorge Pensi; Novell i Puig; Quod; Pete Sans; Josep Mª Tremoleda i Josep Mª Massana; Jaime Tresserra; Òscar Tusquets. Inclou índex amb una relació de les diapositives. Conté 274 fotografies

Resultats 1 a 100 de 17574