Dibuix de vitrall per a finestra, inspirat en els instants previs a la troballa de la Mare de Déu del Claustre. Es divideix en dos grans parts: a la part inferior, un conjunt d’àngels custodien, disposats en forma convexa, el pou del Claustre de l’antiga canònica. Alguns es troben tocant diversos instruments de corda i d’altres porten flors en senyal d’ofrena. El pou està il·luminat, ja que en el seu interior es troba la imatge de la Mare de Déu. D’aquest en brolla una petita font, al voltant de la qual hi creixen flors blanques (gladiols, lliris), com a símbol de puresa. Tanquen el conjunt dues ales del claustre romànic, substituït en època barroca, i el sobreclaustre gòtic encara existent. En el camper de l’escena, i per connectar amb la representació superior, sobresurt el Castellvell, amb les seves muralles, torres i el campanar. Al camper s’entreveu la petita muntanya del calvari, tot i que aquest element no es representa en l’esbós. En la part superior, dins un nimbe circular de núvols, s’emmarca la representació de la santíssima Trinitat. El pare etern damunt l’esfera terràqüia sustenta, amb les seves mans, Jesús clavat a la creu; coronant el conjunt trobem la representació del colom, símbol de l’Esperit Sant (descripció de Carles Freixes i Codina).