Fons 3-401 - Rigalt, Granell i Cía.

Codi de referència

ES ES MDB 3-401

Títol

Rigalt, Granell i Cía.

Data(es)

  • predomina entre 1890 i 1981 (Creació)
  • 1850 / 1984 (Creació)
  • 1850 / 1984 (Agregació)

Nivell de descripció

Fons

Volum i suport

3.737 dibuixos; 2.333 positius fotogràfics; 18 negatius fotogràfics; 13 sobres; 78 documents textuals; 57 postals; 48 fulls impresos; 30 fullets; 6 monografies; 349 làmines; 5 retalls de premsa (10 m., 3 calaixos de planera)

Nom del productor

(1887 / 1984)

Història administrativa

El taller de vitralls, constituït per membres de les famílies Rigalt i Granell de Barcelona, va estar operatiu des de 1890 fins 1984, amb denominacions i formes societàries diferents. Els seus precedents els trobem en el dibuixant i vitraller Antoni Rigalt i Blanch (1850-1914), criat en un ambient artístic, ja que era nebot del pintor i dibuixant Lluís Rigalt i Farriols (1814-1894). Es va formar com a dibuixant a l’escola Llotja de Barcelona, dedicant-se a l’ensenyament del dibuix fins al 1901. El seu pas a vitraller no va seguir la pauta tradicional començant com a aprenent dins d’un taller, sinó que el va realitzar posteriorment a la seva formació artística i teòrica. El 1884 va entrar com a soci comanditari en l’empresa d’indústries artístiques de Francesc Vidal, on va ser l’encarregat de la secció de vidrieria artística i gravat. Paral•lelament va començar a fer vitralls pel seu compte, creant un taller propi al carrer Bailèn, número 72, l’any 1887. Relacionat amb els artistes i arquitectes més rellevants del moment, va ser col•laborador habitual en les obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
El 1890 Antoni Rigalt i Blanch es va associar amb la família Granell, creant l’empresa “Antoni Rigalt y Compañía, sociedad en comandita”, en la que participaren com a socis els germans Jeroni F., Mercedes i Teresa Granell i Manresa, i la mare de tots ells, Josefina Manresa i Sagarra. En aquesta societat Antoni Rigalt va ser nomenat gerent, a més d’exercir la direcció tècnica i artística del taller, mentre que els membres de la família Granell actuaren només com a accionistes. Jeroni Francesc de Paula Granell i Manresa (1868-1931), arquitecte i fill del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet (1834-1889), compaginava la seva carrera amb la gestió de l’empresa de vitralls a la qual progressivament s'hi aniria vinculant més.

Als voltants de 1899 els locals del taller i la botiga es traslladen als baixos d’un edifici al carrer Mallorca, 261, construït per Jeroni F. Granell i Manresa, en el que també hi residia, connectat amb els baixos del carrer Enric Granados, 46.|L’any 1903 la societat canvia de nom passant a denominar-se “Rigalt, Granell y Compañía”. Està motivat pel canvi en l’accionariat, que l’integraran Antoni Rigalt, Jeroni F. Granell i Manresa i Josep Maria Bartomeu i Baró, marit de Teresa Granell i Manresa. Antoni Rigalt mantenia només la direcció tècnica del negoci, mentre que la gerència passava a mans dels altres dos socis. Durant l’etapa de la direcció artística d’Antoni Rigalt, el taller va realitzar les seves obres més importants i emblemàtiques, coincidint amb l’època del modernisme.

El 1914, amb la mort d’Antoni Rigalt i Blanch es produeixen alguns canvis: Jeroni F. Granell i Manresa passa a dirigir l’empresa i el 1915 s’incorpora com a soci el fill d’Antoni Rigalt, Lluís Rigalt i Corbella (1888-1960). Lluís Rigalt va estudiar a l’Escola Llotja de Barcelona i aprengué l’ofici de vitraller de la mà del seu pare. Restà a l’empresa fins l’any 1922 en que, per desavinences amb la família Granell, l’abandonà, creant un taller propi, “Rigalt y Bulbena”. Posteriorment a la seva marxa, es va canviar el nom de la societat pel de “Granell y Compañía”, i el 1923 ingressarà com a soci Jeroni Granell i Bartomeu (1892-1973), fill de Jeroni Granell i Manresa, amb estudis no finalitzats d’arquitectura. Aquest va exercir durant la resta de la seva vida la gerència de l’empresa de vitralls, de la qual se’n fa càrrec a partir del 1931, arran de la mort del seu pare.

Durant els anys de la Guerra Civil espanyola el sector del vitrall artístic, com molts altres sectors industrials, va ser col•lectivitzat. En aquest període, el taller Granell va actuar com a capçalera que centralitzava la major part del material i eines d’altres empreses. Un cop finalitzada la guerra, Jeroni Granell i Bartomeu va tornar a fer-se càrrec de la direcció del taller. En la postguerra van treballar principalment en la restauració i creació de nous vitralls que havien estat malmesos o destruïts al llarg del conflicte bèl•lic, molts cops per encàrrec del Servicio Nacional de Regiones Devastadas.

El taller tornarà a tenir una gran producció de vitralls entre els anys 40 i 60 del segle XX. En un primer moment adoptaran estils historicistes, encara que més endavant portaran a terme obres amb estils més moderns, gràcies als pintors que treballaven per ells en el disseny de vitralls, com Francesc Labarta, Antoni Vila Arrufat o Llucià Navarro, entre d’altres.

A finals dels anys 50, i sobretot durant els anys 60 i 70 del segle XX, van incorporar la nova tècnica de la vidriera de ciment dins de les seves produccions. Així mateix, cap a l’any 1966 es produí un canvi de nom en la societat passant-se a dir Granell S.A. En aquest moment el taller estava dirigit per Jeroni Granell i Carbonell, fill del Jeroni Granell i Bartomeu i, posteriorment, pels fills d’aquest, Jeroni i Raimon Granell. Fins al seu tancament, l’any 1984, van comptar amb la col•laboració de pintors com Narcís Pons, Jordi Alumà o Joan Vila Grau, combinant els treballs de vidre a l’àcid, vidriera artística i vidriera de ciment, de motius realistes i abstractes.

El taller estava organitzat en dues grans divisions: la de vidre pla o industrial i la de vidre artístic, i aquesta es subdividia en les seccions de vitrall emplomat, vidre de ciment i vidre l’àcid.|Pel que fa als dissenyadors dels projectes, durant la vinculació d’Antoni Rigalt a l’empresa, aquest feia personalment la major part dels dibuixos dels vitralls. L’empresa contractava també dibuixants externs, sobretot després de la seva mort, i es troben dissenys d’Oleguer Junyent, Josep Pey, Joaquim Mir o Feliu Mestres.

Del taller dels Rigalt i Granell van sorgir algunes de les obres de vitralls més importants del modernisme català, com les realitzades pel Palau de la Música Catalana, la Casa Lleó Morera a Barcelona o la Casa Navàs de Reus. Treballaren en les obres dels arquitectes Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, August Font i Carreres, entre d’altres. També portaren a terme un gran nombre de restauracions de vitralls medievals, com els de la Catedral de Lleó o del monestir de Santes Creus.

El taller participà en nombroses exposicions, sobretot en el període de direcció d’Antoni Rigalt, en moltes de les quals va ser guardonada: a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888; l’Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas de Barcelona, els anys 1892, 1896 i 1898; l’Exposición de Bellas Artes a Madrid el 1899; l’Exposición Nacional de Arte el 1900; l’Exposición Internacional de Arte a Barcelona el 1907 i 1911; l’Exposició Universal de Barcelona el 1929; l’Exposición Nacional de Artes Decorativas el 1947.

L’àmbit geogràfic de la producció del taller va ser, majoritàriament, edificis de la ciutat de Barcelona, així com encàrrecs de la resta de Catalunya, alguns de diferents indrets d’Espanya i, fins i tot, de l’estranger, sobretot a Amèrica del Sud.

Les tipologies d’ubicacions en els que s’aplicaven els vitralls eren diverses. Els destinataris principals eren edificis religiosos, i tant es podien aplicar en les esglésies i catedrals ja existents com en les noves que es crearen durant la construcció de l’Eixample barceloní. També en col•legis, seminaris o oratoris d’habitatges. A partir del segle XX el vitrall penetrà també en l’arquitectura civil privada i els seus destinataris seran els habitatges habituals i cases d’estiueig de l’alta burgesia. També en seran clients establiments comercials, organismes públics o institucions privades.

Els estils artístics seguits pel taller van ser diversos: de 1890 a 1899 predomina l’historicisme, normalment amb vitralls d’estil neogòtic per a edificis religiosos i neorenaixentista per als habitatges. Des de 1900 fins a meitat de la primera dècada del segle XX es fa present l’estil modernista, amb influències de l’Art Nouveau francès, del secessionisme vienès o l’abstracció de Mackintosh. Cap als anys 20 es consolidarà una tendència noucentista, marcada pel classicisme i l’estilització de les formes, encara que també hi trobem algun exemple Art Déco. Després de la Guerra Civil hi haurà un retorn als models historicistes, principalment neogòtics per als vitralls eclesiàstics. Poc a poc els models evolucionaran cap a formes més abstractes.

Institució arxivística

Origen de l'ingrés o de la transferència

El fons procedeix de la donació de Teresa Granell Carbonell al Museu del Disseny de Barcelona amb data d'acceptació de 12 de maig de 2015.

Abast i contingut

El fons Rigalt i Granell comprèn la producció documental generada per l’activitat del taller de vitralleria constituït per diferents membres de les famílies Rigalt i Granell, des de la seva creació el 1890 fins al seu tancament el 1984. A més, aplega documents de la família Granell, especialment del mestre d’obres Jeroni Granell i Mundet i el seu fill, l’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa.

Una part petita del fons correspon a les activitats de gestió del taller, amb una documentació molt escassa i sense seqüències continues. Abasta fonamentalment la gestió econòmica, amb alguns esborranys d’informació comptable i de facturació i uns llibres de registre de comandes, que comencen a partir de 1942. La gestió comercial té més entitat, amb l’existència d’un bon nombre de mostraris fotogràfics o impresos, que abracen diferents èpoques i permeten conèixer l’abast de la seva presència al mercat.

El gruix del fons correspon al material gràfic relacionat amb la realització dels projectes de vitralls: esbossos, dibuixos i fotografies. Amb uns 3.700 dibuixos i unes 2.300 fotografies, aquestes tipologies donen compte de l’extensa activitat portada a terme pel taller, i permeten resseguir les tècniques de fabricació, els estils artístics, els motius iconogràfics o els tipus d’edificis als que anaven destinats els vitralls. Malgrat l'absència d’informació de gestió sobre el destí final dels dibuixos projectats, el seu volum i ampli abast cronològic donen testimoni de la presència i característiques del vitrall decoratiu al llarg de tot un segle, i són una font per a l'atribució de l’autoria de vitralls efectivament realitzats.

És destacable també la presència en el fons d’un important conjunt de recursos informatius de suport per a l’activitat del taller: està format per llibres de làmines i repertoris de models i motius, tant nacionals com estrangers, o fotografies de projectes. En gran part les làmines estan disgregades de la seva publicació original i ens han arribat només els fulls solts. Tanmateix constitueixen també una font valuosa per a resseguir les influències rebudes i la procedència dels models emprats.

Valoració, destrucció i programació

Tots els documents del fons són de conservació permanent.

Ingressos

No es preveuen increments.

Sistema d'organització

S'ha creat un quadre de classificació funcional per organitzar tota la documentació i una classificació temàtica per organitzar el gruix de la documentació corresponent als esbossos de vitralls. El quadre de classificació és el següent:

01 Família Granell
01.01 Activitat personal i familiar
01.01.01 Activitat personal
01.01.01.01 Activitat acadèmica
01.02 Activitat professional
01.03 Activitat creativa i lleure
01.04 Relacions externes
01.04.01 Correspondència rebuda
01.05 Recursos d’informació

02 Taller de vitralls Rigalt-Granell
02.01 Gestió dels recursos econòmics
02.01.01 Comptabilitat general
02.01.01.01 Llibres de diari
02.01.01.02 Llibres de major
02.01.01.03 Inventaris i balanços
02.01.02 Tresoreria
02.01.02.01 Operacions bancàries
02.01.03 Facturació
02.02 Gestió del patrimoni
02.02.01 Béns immobles
02.03 Proveïment de materials
02.04 Gestió comercial
02.04.01 Vendes
02.04.01.01 Operacions de venda
02.04.01.02 Mostraris de productes
02.04.02 Màrqueting i publicitat
02.05 Producció
02.05.01 Vitralls d’iconografia religiosa i simbologia cristiana
02.05.01.01 Jesucrist
02.05.01.02 Mare de Déu
02.05.01.03 Sants
02.05.01.04 Antic Testament
02.05.01.05 Simbologia religiosa
02.05.02 Vitralls amb imatges de la vida quotidiana
02.05.03 Vitralls d’iconografia heràldica
02.05.04 Vitralls d’iconografia mitològica i al•legòrica
02.05.05 Vitralls amb imatges de la natura
02.05.06 Vitralls d’iconografia no figurativa
02.05.07 Vitralls per a empreses i establiments
02.05.08 Projectes de vidrieria
02.06 Recursos d’informació
02.06.01 Obra aliena
02.06.02 Monografies
02.06.03 Documentació impresa
02.06.04 Reculls de premsa

Condicions d'accés

Lliure accés, segons els termes establerts en la normativa d'accés del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona, amb possibles excepcions derivades o relacionades amb l’estat de conservació, d’acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o de l’existència de dades protegides per la legislació vigent.

Condicions de reproducció

Qualsevol persona pot obtenir reproduccions dels documents que siguin de lliure accés sempre que aquest no estigui limitat per l’estat de conservació, per acords presos amb el donant en el moment de l’ingrés o per l’existència de dades protegides per la legislació vigent. La reproducció es farà d’acord a l’establert en la Llei de Propietat Intel·lectual en els documents en que aquesta sigui d’aplicació. Per a la reproducció de qualsevol tipus de document, tant per a ús privat com públic, es requereix la sol·licitud prèvia de l'interessat i l'autorització expressa i per escrit del Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Idioma del material

  • alemany
  • català
  • espanyol
  • francès
  • llatí
  • portuguès

Escriptura dels documents

  • llatí

Nota sobre les llengües i escriptures

Predomina el castellà i el català.

Característiques físiques i requeriments tècnics

L'estat de conservació general del fons és bo.

Instruments de descripció

En la tesi doctoral de Núria Gil Farré existeix un catàleg de les principals obres realitzades pel taller de vitralls, encara que no de totes elles es conserva documentació en el Museu del Disseny. El catàleg inclou, per a cada projecte de vitrall, una imatge en la seva ubicació final, quan es disposa d'ella, i una fitxa identificativa. Les seves dades s'han incorporat a la descripció arxivística, en els camps corresponents. La tesi doctoral pot ser consultada en el Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Existència i localització dels originals

Originals custodiats al Centre de Documentació del Museu del Disseny de Barcelona.

Existència i localització de reproduccions

Una part dels documents del fons van ser digitalitzats el 2016 en el marc del projecte Open Challenge de l'Ajuntament de Barcelona i són consultables en suport digital.

Unitats de descripció relacionades

En l'Arxiu Nacional de Catalunya es custodien els fons d'arxiu de Jeroni Granell i Mundet i de Jeroni F. Granell i Manresa des de 1999.

Descripcions relacionades

Nota de publicació

Publicacions on apareixen citades o reproduïdes peces del fons:

BAUÇÀ DE MIRABÓ, C. La llum a la seu de Mallorca després de Gaudí: la gran polèmica entre els arquitectes Joan Rubió i Guillem Forteza (1915-1931). Palma de Mallorca: Lleonard Muntaner, 2016.

CAÑELLAS, Sílvia. “El taller de vidrieres dels Rigalt i la Catedral de Barcelona (1892-1913)”. En: DDAA. Miscel•lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, vol II. Barcelona: MNAC; IEC; Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1999, pp 203-210.

CASAMARTINA I PARASSOLS, Josep. Josep Renom Arquitecte. Sabadell: Fundació Bosch i Cardellach, 2000.

CASANOVA, R. "Donación del Archivo Rigalt y Granell al DHUBdoc". En: Revista de l’estudi del moble, núm. 13, 2011, pp. 18-19.

DDAA. El vitrall modernista. Barcelona: Fundació Joan Miró; Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1984.

DDAA. Contrallums: vitralls de l'Eixample. Barcelona: Casa Elizalde; Ajuntament de Barcelona, Consell Municipal de Districte, 1983.

FREIXES, Carles; et al. L'arquitecte de capçalera Bernardí Martorell i Puig en el centenari del Cementiri d'Olius (1916-2016). Solsona: Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, 2016.

GARCÍA-MARTÍN, Manuel. Vidrieras de un gran jardín de vidrios. Barcelona: Catalana de Gas y Electricidad, 1981.

GIL FARRÉ, Núria. “La farmacia Grau Ynglada: un establecimiento singular de la Barcelona modernista”. Res Mobilis, vol. 4, núm. 4, 2015, pp. 69-94.

GIL FARRÉ, Núria. “El Cercle Egarenc. La reforma de 1887”. Terme. Terrassa: Centre d’Estudis Històrics; Arxiu Històric Comarcal, núm. 15, 2000, pp. 64-65.

GIL FARRÉ, Núria. “Les Vidrieres Artístiques”. En: DDAA. El Consell de Mallorca: història i patrimoni. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca; J. J. de Olañeta Editor, 2001, pp. 86-93.

GIL FARRÉ, Núria. “L’Arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa”. En: Fontbona, Francesc (dir.). El Modernisme a l’entorn de l’arquitectura. Barcelona: L’isard, 2002, pp. 116-120.

GIL FARRÉ, Nuria. “L’Edifici de Gran Via de les Corts Catalanes, 582”. En: DDAA. La Casa Granell de la Gran Via de Barcelona. Barcelona: Fundació Restaura, 2004, pp. 59-120.

GIL FARRÉ, Nuria. “L’arquitecte Jeroni F. Granell i Manresa”. En: DDAA. La Casa Granell de la Gran Via de Barcelona. Barcelona: Fundació Restaura, 2004, pp. 9-32.

GIL FARRÉ, Núria. “L’art de la llum: vitralls modernistes”. En: L’Institut Pere Mata de Reus. Reus: Pragma, 2004, pp. 167-180.

GIL FARRÉ, Núria. “El taller Rigalt, Granell & Cia a la Casa Navàs”. En: La Casa Navàs de Lluís Domènech i Montaner. Reus: Pragma Edicions, 2006, pp. 141-156.

GIL FARRÉ, Núria; CAÑELLAS I MARTÍNEZ, Sílvia. “Réintroductions techniques et «innovations» dans le vitrail catalan du XIXè siècle”. En: Forum pour la conservation et la restauration des vitraux. Namur 14-16 juin 2007. Namur: Institut du Patrimoine Wallon, 2007. (Les Dossiers de l'IPW; 3), pp. 45-54.

GIL FARRÉ, Núria. “Antoni Rigalt i Blanch”. En: ANES, Gonzalo (dir.). Diccionario biográfico español. [Madrid]: Real Academia de la Historia, DL 2009-2013.

GIL FARRÉ, Núria. “Jeroni F. Granell i Manresa”. En: ANES, Gonzalo (dir). Diccionario biográfico español. [Madrid]: Real Academia de la Historia, DL 2009-2013.

GIL FARRÉ, Núria. “Jeroni Granell i Mundet”. En: ANES, Gonzalo (dir). Diccionario biográfico español. [Madrid]: Real Academia de la Historia, DL 2009-2013.

GIL FARRÉ, Núria; CAÑELLAS I MARTÍNEZ, Sílvia; DOMÍNGUEZ, May. “El poder civil i religiós com a motor de les innovacions artístiques en el vitrall català de l’Edat Mitjana fins al Modernisme” [en línia]. En: XIè Congrés d’Història de Barcelona: la ciutat en xarxa: Barcelona, 1‐3 de desembre de 2009. <http://ajuntament.barcelona.cat/arxiumunicipal/arxiuhistoric/sites/default/files/ArxiuHistoric/Continguts/Documents/Fitxers/XI%20CONGRES_gilcanc.pdf> [consulta 18 juliol 2017].

GIL FARRÉ, Núria; CAÑELLAS I MARTÍNEZ, Sílvia. “Stained glass windows in Sant Pau Hospital Church, Barcelona” [en línia]. En: Stained glass after 1920: technology and conservation: forum for the conservation of stained‐glass windows. Lisbon: 26‐28 september 2011. <https://demodernismo.files.wordpress.com/2012/05/af_poster-baja-1.pdf> [consulta 18 juliol 2017].

GIL FARRÉ, Núria. Fitxa dels dissenys de vitralls japonitzants del taller Rigalt. En: DDAA. El Japonisme: la fascinació per l’art japonés. Barcelona: Obra Social la Caixa, 2013, pp. 95, 114-115, 166-167.

GIL FARRÉ, Núria. “Vitrall: al•legoria de la III Exposició de Belles Arts i Indústries Artístiques de Barcelona”. En: VÉLEZ, Pilar (ed.). Extraordinàries!: col•leccions d’arts decoratives i arts d’autor. Barcelona: Museu del Disseny de Barcelona, 2014. pp. 343-347.

GIL FARRÉ, Núria. “Casa Granell Roger de Llúria”. En: BANCELLS, Consol (dir). Joies del modernisme català: espais interiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014, pp. 140-143.

GIL FARRÉ, Núria. “Carrer Mallorca, casa Ferrer Vidal”. En: BANCELLS, Consol (dir). Joies del modernisme català: espais interiors. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2014, pp. 137-139.

GIL FARRÉ, Núria; AMENÓS, Lluïsa; DURÀ, Victoria; BARJAU; Santi. “El pintor Agustí Rigalt i Cortiella (Barcelona, 1836-1899) i les arts aplicades”. Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, núm. 28, 2015, p. 69-112.

GIL FARRÉ, Núria; BELTRAN CATALÁN, Clara. “La mujer transparente: una aproximación a la evolución de la imagen femenina en la vidriera modernista en Cataluña” [en línia]. En: II Congrés Internacional coupDefouet. Barcelona 25-28 de juny de 2015. <http://www.artnouveau.eu/admin_ponencies/functions/upload/uploads/Beltran_Gil_Paper.pdf> [consulta 18 juliol 2017].

GIL FARRÉ, Núria. “El vitrall modernista entre la recuperació i la innovació”. En: FREIXA, Mireia; et al. Modernisme: art, tallers, indústries. Barcelona: Fundació Catalunya-La Pedrera; Viena Edicions, 2015, pp. 82-97.

GIL FARRÉ, Núria; FREIXA SERRA, Mireia. “Sant Patró de Catalunya, torneu-nos la llibertat: iconografia de sant Jordi en els anys del Modernisme” [en línia]. eHumanista/Ivitra: journal of iberian studies, 10, 2016, <http://www.ehumanista.ucsb.edu/sites/secure.lsit.ucsb.edu.span.d7_eh/files/sitefiles/ivitra/volume10/B/5.%20FreixaGil.pdf> [consulta 13 juliol 2017].

GIL FARRÉ, Núria; CAÑELLAS I MARTÍNEZ, Sílvia. “Les vidrieres del 1913 del cimbori de la Catedral de Barcelona: models gòtics i neogòtics”. En: ALCOY, Rosa (ed.). IV Simposi internacional del grup EMAC, L'art medieval en joc, celebrat el 6 al 9 de maig de 2015 a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Barcelona: Edicions de la Universitat de Barcelona, 2016.

MASABEU i TIERNO, Josep. Santa Maria de Montalegre: església de l'antiga Casa de Caritat. Centenari 1902-2002. Barcelona: Albada, 2004.

NIETO ALCAIDE, Víctor. La vidriera española. Madrid: Nerea, 1998.

PADROSA GORGOT, Inés. "L'església del Convent del Carme de Peralada (1875-1891): de l'estat ruinós a la intervenció dels millors professionals del Modernisme (Jeroni Granell, Antoni Rigalt, August Font i Gian-Dominico Facchina)". En: El Butlletí de Peralada, 2016, pp. 131-137.

TOUS, LL.; COLL, P. Vitrales de la catedral de Mallorca. Mallorca: Rotary Club Palma, 1993.

VILA GRAU, Joan; RODON, Francesc. Els vitrallers de la Barcelona modernista. Barcelona: Polígrafa, 1982.

Nota

Dates deduïdes a partir dels anys de vida del taller des dels seus inicis fins a la direcció de Jeroni Granell Bartomeu.

Identificador(s) altenatiu

Punts d'accés per matèria

Punts d'accés per lloc

Genre access points

Identificador de la descripció

Identificador de la institució

AMDB

Regles o convencions

Normes generals:

Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC). Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Subdirecció General d'Arxius, 2007.

Normes de l'Ajuntament de Barcelona:

Manual d’indexació de descriptors onomàstics i geogràfics. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2010.
Manual del mètode de descripció del sistema AIDA. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, Arxiu Municipal, 2003.

Per als elements "Llengua", "Llengua de la descripció" i "Cultura" s'ha utilitzat: ISO 639-1:2002. Codes for the representation of names of languages − Part 1: Alpha-2 code. Genève : ISO, 2002.

Per als elements "Escriptura" i "Escriptura de la descripció" s'ha utilitzat: Information and documentation : codes for the representation of names of scripts : ISO 15924 = Information et documentation. Codes pour la représentation des noms d'écritures. Genève : ISO, 2004.

En la informació de l'element títol, s’ha utilitzat lletra cursiva quan es tracta de títols formals.

Estat d'elaboració

Final

Nivell de detall

Complet

Dates de creació revisió eliminació

2012: Descripció a nivell de sèrie documental. 2015-2017: Descripció a nivell d'unitat documental simple.

Idioma(es)

  • català

Escriptura(es)

  • llatí

Fonts

Les fonts utilitzades per a informar els camps "Història del productor" i "Història arxivística" són: GIL FARRÉ, Núria. "El taller de vitralls modernista Rigalt, Granell & Cia (1890-1931)". Director: Mireia Freixa. Tesi doctoral [en línia]. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art, 2013. <http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/134966/01.NGF_TESI.pdf?sequence=1> [consulta: 15, març, 2017]. En aquesta tesi es fa referència a les fonts utilitzades per a procedir a la identificació dels projectes de vitralls.

En cada registre descriptiu s'especifiquen les fonts externes utilitzades per a informar els diferents elements de la descripció.

Nota de l'arxiver

Descripció raonada: Núria Gil Farré. Coordinació i revisió de la descripció: Montse Peris.

Objecte digital (Exemplar original) rights area

Objecte digital (Referència) rights area

Objecte digital (Thumbnail) rights area

Àrea d'ingressos

Matèries relacionades

Persones i organitzacions relacionades

Related genres

Llocs relacionats