Organisme

Rigalt, Granell y Cía.

• Rigalt, Granell i Cia.
• Rigalt, Granell & Cía.
• Rigalt, Granell & Cia.
• Rigalt, Granell y Compañía
• Rigalt, Granell i Companyia
• Rigalt, Granell & Compañía
• Rigalt, Granell & Companyia
• Rigalt y Granell
• Rigalt i Granell
• Rigalt & Granell

1903 / 1923

El taller de vitralleria Rigalt, Granell y Cía., era un dels més destacats de Catalunya per la magnitud de la seva obra i per la gran qualitat tècnica de les seves peces.

Aquesta empresa barcelonina es va crear l’any 1890 amb el nom comercial d’Antoni Rigalt y Cía. fruit de l’associació entre l’artista vitraller Antoni Rigalt i Blanch i la família Granell (en Jeroni, la seva mare i les seves dues germanes, excepte amb en Jeroni Granell i Mundet perquè en el moment de la creació de la societat ja havia mort). Posteriorment, entre els anys 1903 i 1923 es va dir Rigalt, Granell y Cía. En aquest període s’incorpora José María Bartomeu Baró i abandona la societat tota la família Granell, excepte en Jeroni F. Granell, encara que seguiran rebent part dels beneficis de l’empresa al llarg dels anys. El canvi de nom es deu a que, malgrat que en un principi la família Granell era exclusivament sòcia capitalista de l’empresa i l’Antoni Rigalt s’encarregava de la gestió integral del taller, a partir de 1903, en Granell i en Bartomeu prenen les regnes de la gerència, deixant a l’Antoni Rigalt exclussivament la direcció artística del taller.

Antoni Rigalt, era l’artista artesà de l’empresa. Format a la Llotja com a dibuixant, professionalment ja havia treballat en obres importants abans d’associar-se amb en Granell i Bartomeu; de fet, ja era col·laborador habitual en les obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Jeroni F. Granell i Manresa era arquitecte i compaginava la seva carrera amb l’empresa de vitralls, de la qual en un principi n’era solament soci inversor, però poc a poc s'hi va anar vinculant més, fins que l'any 1914, a la mort d’en Rigalt, es farà càrrec de l’empresa abandonant, fins i tot, la seva feina com arquitecte. El tercer soci, Josep Bartomeu, és el més desconegut de tots tres. Cunyat d’en Granell, tenia un paper dins de la societat com a inversor. L’any 1915 s’incorpora a l’empresa Lluís Rigalt, a la mort del seu pare Antoni, fins el 1922 en que l’abandona.

A partir de 1923, Jeroni Granell Bartomeu (1892-1973), fill de Jeroni F. Granell Manresa, s’incorpora a la societat com a conseqüència de la marxa de Lluís Rigalt de l’empresa i aquesta passa a dir-se Granell i Cia. Se’n fa càrrec a partir del 1931, arrel de la mort del seu pare.

El taller estava situat al carrer Enric Granados, 46, fent cantonada amb la botiga, que tenia l’entrada pel carrer Mallorca, 219.

Aquesta empresa va ser una de les impulsores de la creació de noves vidrieres modernistes. De l’obrador d’aquest taller van sorgir algunes de les obres en vidre més importants del modernisme català, com les executades pel Palau de la Música Catalana, la Casa Lleó Morera a Barcelona o la Casa Navàs de Reus, totes obres de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, entre moltes altres.

Portà a terme també un gran nombre de restauracions de vitralls, com els de la Catedral de Lleó o del monestir de Santes Creus.

En els dissenys de les obres dutes a terme per aquest taller van col·laborar grans artistes, com Joaquim Mir, Josep Renom o Apel·les Mestres. Els arquitectes contemporanis de més renom els encarregaven la fàbricació dels vitralls per embellir les seves construccions. Treballaren en les obres de Lluís Domènech i Montaner, Enric Sagnier, August Font i Carreres, entre molts d'altres.

Encara que la majoria de les obres sortides d’aquest taller eren encàrrecs per a edificis de la ciutat de Barcelona, també reben comandes de la resta de Catalunya, algunes de diferents indrets d’Espanya i, fins i tot, de l’estranger, sobretot per l’Amèrica del Sud.

Carrer Mallorca, 261. Barcelona
Carrer Mallorca, 219. Barcelona
Carrer Enric Granados, 46. Barcelona

Taller de disseny i fabricació de vitralls. Aquest taller va treballar en tots els àmbits del vitrall i els seus usos més variats, des de tancaments en finestres, portes o claraboies, fins a la seva incorporació a objectes de tot tipus, com a mobles, fanals o anuncis.

L’art dels vitralls històricament ha estat vinculat en gran mesura a l’arquitectura religiosa i també, encara que en menor nombre a l’arquitectura civil d’edificis públics. Això canviarà a partir del darrer terç del segle XIX.

L’empresa Rigalt, Granell y Cía. sorgeix en aquest moment en que la classe burgesa emergent del període demana l’ús de vitralls ornamentals en els seus habitatges privats, cosa que farà que es desenvolupin noves tècniques i sobretot noves iconografies mai abans emprades per a la confecció de vitralls, que s’han d’adequar a funcions inèdites fins aquell moment. La casa Rigalt, Granell y Cía., fou una de les empreses de vitralls mes importants d’aquell període.

MDB0013

MDB

ISAAR(CPF), 2a ed. (2004)

Fi

Complet

Creació 9 agost 2012
Revisió 7 novembre 2014

• català

• llatí

Casanova, Rossend (2011). “Donación del Archivo Rigalt y Granell al DHUBdoc”. En: Revista de l’estudi del moble. Nº13, 18-19

Gil Farré, Núria (2006). “Dissenys i dissenyadors de vitrall domèstic de la casa Rigalt, Granell & Cia”. Actes de les Jornades internacionals sobre Espais Interiors. Casa i Art. (del segle XVIII al XXI), Perpinyà 26 de gener de 2006, Barcelona 27 i 28 de gener de 2006. 2007

Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte. Barcelona : Museu Nacional d'Art de Catalunya : Publicacions de l'Abadia de Monserrat [etc.], 1998-1999. 2 v. (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie il·lustrada ; 14-15) ISBN 8478269649